Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

Diumenge 22 de durant l'any - 30 d'agost de 2015

Marcos: 7, 1-8a. 14-15. 21-23 En la biblia existe un término central para comprender teológicamente al hombre: el corazón ( Lev  en hebreo), cuyo sentido sobrepasa lo fisiológico o poético, ya que se refiere al hombre y su esencia, es decir, a su fuerza y centro vital; recordemos que para la mentalidad hebrea en el hombre no hay separación entre espíritu y cuerpo, es una unidad total. El pasaje del evangelio que estamos comentando es un episodio que nos presenta San Marcos, en donde hace un esfuerzo por traducir el ambiente oriental al occidental (Roma), sobre todo la posición de Jesús ante las costumbres religiosas Judías, las que consideró un culto vacío porque hacían prevalecer las tradiciones humanas y dejaban atrás el mandamiento de Dios. Karl Barth dice que el Evangelio de Salvación no necesita buscar ni rehuir la disputa de las religiones o de las ideologías mundiales, pues no es una de tantas verdades, sino que pone en cuestión todas las verdades existentes, por

Diumenge 21 de durant l'any - 23 d'agost de 2015

Joan 6,60-69 L’Evangeli de Joan, avui ens planteja la fidelitat al seguiment de Jesús a partir de la interpel·lació que fa als seus amics, quan entre els deixebles n’hi ha que l’abandonen, perquè la proposta de Jesús els hi resulta feixuga. Fixeu-vos-hi bé com aquest fet també succeeix avui en la nostra societat. La qüestió que planteja Jesús quan se sent qüestionat per alguns seguidors és senzilla i molt clara: - També vosaltres voleu marxar? Així ho va dir a la gent que l’acompanyavavint segles enrere i Jesús segueix fent-nos aquesta pregunta a tots i totes els que el seguim. A cadascú de les nostres comunitats cristiana, ens diu: - També vosaltres voleu marxar? La nostra societat d’arrels cristianes s’està descristianitzant. Això és evident. Mantenir el culte a les nostres esglésies, tant en el cas de catòlics, ortodoxes, com reformistes, requereix una gran cura pastoral i motivació. És que no sabem transmetre el missatge de Jesús, guaridor i alliberador, als nostres

Diumenge 20 de durant l'any - 16 d'agost de 2015

             COMER  MI   CUERPO  (Jn 6, 51-58)   Para los judíos este texto (y algunos parecidos) permitió el pensar en los primeros cristianos como “caníbales”. Mira que “tener que comerse la carne de su Maestro…”.   Y encima Jesús, aún se lo complica más, al hablarles de “beber, también, su sangre”. Además el Antiguo Testamento dejaba bien clara la prohibición del beber sangre (Levítico 7:26 y 27).   Jesucristo les estaba personificando algo que ellos no iban a entender, porque habían de discernirlo espiritualmente.   Os voy a relatar un excelente resumen de la idea:   “El manjar y la bebida eucarísticos, físicamente son pan y vino; pero espiritualmente son la carne y la sangre del Hijo del Hombre; verdadera comida y verdadera bebida, porque efectúan la sagrada unión del Hijo de Dios con quienes en Él creen, comunicando así la vida eterna y garantizando la inmortalidad (aunque muchos no quieran creerla). A través de esa simbología, la unión entre el Padre y el H

Diumenge 19 de durant l'any - 9 d'agost de 2015

1R 19,4-8; Salm 33; Ef 4,30-5,2; Jo 6,41-51. Deler de Déu, deler de l’Amor, al cor. Pare nostre, que esteu en el cel: Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia (Sl). L’experiència de Déu també és un espai humà, una possibilitat humana a l’abast, que ens és d’autenticitat personal. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà . Jesús és el fill que acull el do de la vida del Pare. Déu és Amor. Jesús va descobrir, i aprendre, a ser fill i a estimar. També nosaltres som fills i rebem el ser del Pare. ... ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable (Ef). Estimar és morir, donar la vida..., per donar vida. «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» . Déu ens arriba per la història, encarnat: el contemplem en la vida que ens parla d’ell i en la vida de Jesús. Nin

Diumenge 18 de durant l'any - 2 d'agost de 2015

    Jn 6, 24-35 En aquest relat l'evangelista Joan ens situa a Cafarnaüm l'endemà de la multiplicació dels pans i els peixos. La gent meravellada segueix Jesús, han menjat fins a saciar-se. En un primer moment el reconeixen com a mestre " rabí , quan has arribat?" . Però Jesús els posa davant la seva realitat ( vosaltres no em seguiu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats ). Jesús els fa una recomanació, afanyar-se per l'aliment que dura i dóna vida eterna . Aquest aliment el donarà el Fill de l'home (el Messies), "perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell" . Els actes que el Fill de l'home (el Messies, Jesús) realitza mostren que la seva missió esta garantida pel mateix Déu. Encara així sorgeixen els dubtes "com hem d'actuar per a fer les obres de Déu" ). La resposta és clara i senzilla: tingueu fe " cregueu en aquell que Ell ha enviat" . Aleshore