Comentaris Bíblics Interconfessionals

  LA PLENITUD DE L’ESPERIT SANT Comentari bíblic Act 2, 1-18   Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. … El Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. ( Jn 14, 16-18 i 26) A diversos passatges de l’Antic i del Nou Testament s’anuncia la promesa de Déu. El relat dels Actes dels Apòstolsal capítol 2 relata el seu acompliment. L’esdeveniment el recull sant Lluc i ens explica com va néixer l’Es

  1ª Pere 3:15-18 La carta de Pere va dirigida als cristians que habitaven en diverses regions de l'Àsia Menor, els destinataris eren ,en la seva majoria, convertits del paganisme. L'objectiu de la epístola és animar-los per a consolidar la seva adhesió a la fe. Pere els anima “a donar raó de la nostra esperança a tots els que ens preguntin per la nostra fe”. Explicar perquè creiem en Jesús no és pot fer des de una argumentació teòrica, és sobretot compartir una manera de viure que es fonamenta en l'esperança, en la salvació que tenim en Crist estimant-li i sent estimats per ell. Avui vivim en una societat que ha estat descrita pel sociòleg Bauman com «una societat d'incertesa». Mai havia tingut l'ésser humà tant de poder per a avançar cap a una vida més feliç. I, no obstant això, tal vegada mai s'ha sentit tan impotent davant un futur incert i amenaçador. També per al creient i per a l'Església el futur és impredictible; però malgrat els dubtes i les fosc

 Ac. 10,34a.37-43 Sl 117,1-2.16ab-17.22-23   R/ Sl 117,24 Col. 3,1-4  1Cor. 5,7b-8a Jo. 20,1-9 La lectura dels Fets dels Apòstols reprodueix unes bona part del discurs de Pere a casa de Corneli, a Cesarea Marítima. Pere, com en altres ocasions anteriors presenta el nucli de la fe. Aquest era el discurs dels primers evangelitzadors: la bona notícia de la resurrecció que dona ple sentit a la vida i la mort de Jesús i a la nostra vida, creients com som.   Déu  sempre sorprèn. Jesús, el delinqüent executat a la creu, el rebutjat pels que es creien dirigents religiosos carregats de raó, és ara, ressuscitat, la clau de volta de l'edifici de la nova humanitat, redimida i salvada pel designi misteriós de Déu. Nosaltres som la nova humanitat nascuda del costat travessat de Jesús, una humanitat alliberada del pecat i de la mort per l'amor del tot insospitable d'un Déu que ha compartit la nostra vida humana per fer-nos partícips de la seva vida divina.  Els dubtes dels deixeb

  Amb aquest cant comença la Setmana Santa a les Esglésies d’Orient: «Mireu, l’Espòs arriba enmig de la nit, beneït sigui el servent a qui trobi vetllant, i desgraciat de qui trobi dormit! Ves amb compte, ànima meva, no et deixis vèncer per la son, que no siguis lliurada a la mort i expulsada del Regne: desperta’t i exclama: Sant, Sant, Sant ets Tu o Déu, per la intercessió de les Potències Incorporals, tingues pietat de nosaltres!» En aquests dies sants, desitjo que els oficis divins i la pregària omplin el màxim possible el nostre temps! Les lectures bíbliques són prou explícites i mereixen ser llegides i meditades dins el cor. No volent afegir res que pugui distreure, deixo algunes imatges i alguns textos de pregària amb els que els Sants Pares dels primers segles les van comentar. «Tota la creació tremolà d'espant en veure’t, o Crist, penjat a la Creu; el sol s'enfosquí i els fonaments de la terra foren commoguts: l'univers s'uní al Creador en el sof

  Amar y servir. Juan 13,1-15. Juan 13 marca el inicio de los acontecimientos pascuales: pasión, muerte y resurrección de Jesús. Desde Juan 13 hasta el final del evangelio, se nos explicará lo que Jesús hizo y el significado de estas acciones tanto para los creyentes como para la humanidad. En 13,7 encontramos esta frase de Jesús: “Ahora tú no comprendes lo que yo hago, pero lo entenderás después.” ¿Después de qué? Después de la muerte y resurrección de Jesús (después de la pascua). Sobre todo en la última parte del evangelio, vemos cómo se repite esta idea: Los discípulos no habían entendido lo que Jesús había dicho, pero después de la resurrección sí lo habían entendido. Dicho de otra manera: “Las enseñanzas y acciones de Jesús son símbolos y señales del Reino de Dios, que solo pueden ser entendidos y comprendidos después de la pascua”. La pascua es la clave que nos hace entender lo que Jesús dijo e hizo y lo que Jesús quiere de nosotros. La Pascua y lo que allí ocurre es el

  La contradicció humana. Aquesta diada del Diumenge de Rams, en la qual recordem que el Senyor fou aclamat en la seva entrada a Jerusalem, està íntimament unida a la seva Passió, humanament evitable, però, humanament patida, de tal manera que ens porta el fet sinistre de la seva mort, aspre, freda i real. Una mort que esdevindrà font de vida a desdir, manifestada en la glòria de la Resurrecció, que celebrarem el diumenge vinent. Aquesta festa ens convida a viure tota aquella situació, posant-nos al costat de Jesús, com ho feien els seus deixebles i amics, que havien ´”sentit”, de manera ben propera, l’estimació que els hi tenia, havien après amb la seva predicació, s’havien sentit compresos amb la tendresa de la sevamirada, havien copsat el seu testimoni vora les persones més marginades i qualificades de “impures”, segons la Llei, o sobre altres que cercaven la pau, la reconciliació, el camí que Déu els hi oferia, ..., així creixien en la confiança i l’esperança en Ell, com també

SANIDAD DE UN CIEGO DE NACIMIENTO (Juan 9, 1 a 41) Parece que el Señor Jesús tenía una “debilidad” especial para realizar sus sanidades en el día del Sábado (Juan 9:14); y bien sabía Él, que los fariseos iban a disgustarse su interpretación “errónea” del día de Reposo. En la narración observamos tres encuentros: 1º) Jesús vió al ciego (Juan 9:1). ¿”Quién pecó ,éste o sus padres...? En aquélla época la gente creía que la salud y las riquezas eran recompensaque Dios otorgaba por una vida justa; a la vez entendían que los desastres personales eran un resultado del pecado. Las enseñanzas religiosas del pueblo israelita, incluso “sin nacer” ya podía pecar; por éso las desgracias se podían ver como “castigos posteriores”. Jesús corrigió a sus discípulos la idea equivocada. Cualquiera fuese la desgracia del ser humano, Jesús la convertía en una oportunidad para la sanidad y la glorificación de Dios. El método usado por Jesús en aquélla ocasión fue especialmente para estimular la Fe de aquél c