Comentaris Bíblics Interconfessionals

  2ª de Corintios 4:7-15 Quiero ver 4 puntos importantes y realizar una contraposición de palabras para poderlos entender todos ellos. En primer lugar, podemos observar la contraposición entre HUMILDAD/EXCELENCIA. En los primeros versículos el Apóstol nos compara con “simples” vasos de barro, sin ostentaciones, sin atractivo, sin protagonismo, únicamente con la función de SER ÚTILES para nuestro cometido. Nuestra misión no es destacar, ni adornar, ni siquiera cambiar lo que ha sido depositado en nosotros, ya que ese “tesoro” es fruto del poder de Dios y EL es el que merece la excelencia que aquí nos dice Pablo y no debiera haber nada en nosotros que empañara esa Gloria que solo Dios se merece. En segundo lugar, volvemos a tener otra contraposición entre DIFICULTADES/CONFIANZA. Sin lugar a dudas podemos pasar por dificultades en nuestras vidas y en múltiples ocasiones, nuestro servicio al Señor va a provocar dichas dificultades, si actuamos como verdaderos Hijos de Dios, pero ...

  Mc 6, 30-34 La Vida d’un cristià , i la Vida de l’Església, segons ens han ensenyat els Sants Pares és acció i contemplació. Sense una o altra la Vida cristiana queda coixa i no pot avançar. És més, segons alguns Pares, tan es necessiten l’una a l’altra que no són realment més que una de sola.Ho veiem així en aquest breu fragment de l’Evangeli d’avui. N’hi ha diversos moments a l’Evangeli en què el Senyor es retira lluny de la multitud que vol veure’l i escoltar-lo, atreta per la fama dels seus miracles i els seus ensenyaments. Aquests moments de retir solen ser moments singulars i que sovint precedeixen episodis especialment rics. Citaré tres en concret:els Evangelis ens fan saber que abans de pujar al Taborper transfigurar-se davant de Pere, Jaume i Joan,hi ha una setmana en la quèel Senyor roman en silenci, no ens relaten cap miracle ni cap paraula. Abans de la seva Passió, Jesús es retira, sol, a l’hort de Getsemaní per a pregar. Abans d’escollir els Dotze deixebles, va a...

  Am 7,12-15; Salm 84; Ef 1,3-14; Mc 6,7-13.   Som fills de Déu i profetes, receptors i promotors de vida.   Pare nostre, que esteu en el cel: Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist... que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat... La vida ve de l’amor; venim de l’amor, de l’Amor. Fills amb el Fill; igual de fills que Jesús; Jesús ens ho diu perquè siguem igual de fills que ell ho és des de l’amor i des del Regne. ... ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. Estem cristificats, que vol dir fets per el Crist, amb ell i en ell; per l’amor, amb l’amor, en l’amor; amb ell, també fills. En ell hem rebut la nostra part en l’herència... (Ef). La vida amb tots els seus béns per a cadascú; els béns de Déu per a cada filla i fill.   Sigui santificat el vostre nom. Beneït sigui Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals...

  Mc 6,1-6 El text de Marc ens descriu una situació insòlita: Jesús és rebutjat pels del seu propi poble, entre aquells que creien conèixer-lo millor que ningú. Arriba a Natzaret, acompanyat dels seus deixebles, i ningú surt a trobar-lo perquè s'escandalitzaven d´ell. No saben qui li ha pogut ensenyar un missatge tan ple de saviesa ni poden explicar d'on prové la força guaridora de les seves mans. L'única cosa que saben és que Jesús era un home que havia nascut i crescut en una família veïna del seu poble. Davant la reacció del seu poble, Jesús se sent menyspreat: els seus no li accepten com a portador del missatge i de la salvació de Déu. Els seus veïns i coneguts s'han fet una idea del seu veí i es resisteixen a obrir-se al misteri de la seva persona. Avui, el text ens interpel·la amb força a cadascun de nosaltres, qui és Jesús per a nosaltres?, Com estem acollint a Jesús els que ens creiem «seus» ?, no vivim massa indiferents a la novetat transformadora del seu mis...