Comentaris Bíblics Interconfessionals

Jesús fue circuncidado como todos los nacidos del pueblo judío y la ceremonia se hizo al octavo día, tal como marcaba la Ley (Lucas 2:21). “Y cuando se cumplieron los días de la purificación” fueron a Jerusalén cumpliendo con la ley ceremonial (Lucas 2:22). En el capítulo 12 del libro del Levítico se nos indica el que una mujer debía purificarse después del haber dado a luz. Así que esa Presentación del niño Jesús en el Templo estaba “cantada” por la suma de los dos acontecimientos... la Circuncisión del niño y la Purificación de ellos a los 33 días después de la circuncisión. La ofrenda que fue presentada entonces para la ocasión nos habla de la sencillez y humildad en la que vivía la sagrada familia. Y... repetimos: Sencillez y Humildad! no decimos Miseria y Pobreza; eso son confusiones falsas. Si acudimos a la Ley (Levítico 12:8) podemos ver que la ofrenda que se entregó, dos aves, corresponden a esa “categoría” de vida. No pudieron costearse un cordero. Allí, en el interior del Tem...

  Dia de Sant Esteve Mt 10, 17-22; Fets 6, 8-10 i 7, 54-60 Màrtir és una paraula manllevada del grec, idioma on té el significat de testimoni. El cristianisme la va prendre per anomenar aquells que des dels primers temps de l’Església -els anys següents a la primera Pentecosta- van donar fe de la Veritat, de Jesús de Natzaret, el Messies esperat per Israel, el Salvador de la humanitat, veritable Fill de Déu i Ell mateix Déu, igual en essència a Déu Pare qui l’engendrà abans del temps i veritable Fill de l’home, engendrat en el temps per Maria, la Verge. Què és doncs un màrtir? És un testimoni, és a dir qui ha vist, sentit, comprovat, qui en té l’experiència personal d’alguna cosa, d’un fet, d’una persona, i en dona prova, ho manifesta davant d’altres. Entre els cristians, qui dona testimoni del Crist, de la Veritat que Ell proclamà amb la seva Vida i el seu Evangeli. Sant Esteve és conegut a l’Església com el “Protomàrtir”, és a dir, primer màrtir, doncs va ser el primer qu...

  LA NIT MÉS BONICA DE L’ANY   La més especial, on la Llum és més present que cap dia de l’any és la Nit de Nadal. Com a cristians hem de fer nostres les paraules d’Isaïes 9: 2 El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum; ha brillat la claror sobre els habitants de la terra tenebrosa. Vivim en un mon immers en la foscor, en la tristesa. Nosaltres som la llum del món, l’alegria perquè gaudim de la llum resplendent que se’ns va donar amb l’arribada del Messies a la Terra i a les nostres vides. El poble jueu no creia en Jesús com el Messies, malgrat les paraules del profeta: Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla;i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.” (Isaïes 9:6) I així és com l’hem de viure en les nostres vides, aquell qui només es digne de ser adorat i admirat, qui ens marca el veritable camí amb els seus consells i amb la seva direcció, un Déu fo...

  Per Griselda Cos i Boada   Monja de Sant Pere de les Puel·les   El pla de Déu, amagat en el silenci dels segles   El naixement de Jesús a Betlem és un Misteri insondable iun fet històric molt concret que tenen en el seu rerefons,la Mare de Déuiun sagrat missatger, l’àngel Gabriel, per l’anunci del qual hem conegut l’Encarnació del Fill de Déu. La litúrgia d’avui és un devessall de temes profunds. Aquestssintetitzen la teologia de l’Encarnació,quetécom a actor divíl’EsperitSant quifecundà les entranyes de Maria. Vegemamb admiració els temes essencials del relat evangèlic d’avui: l’amor del nostre Déu, que es fa carn de la nostra carn;l’Esperit Sant damunt Maria,que revela la personalitat única del qui serà el seu Fill; ila resposta obedient de Maria a la paraula de l’àngel. Tot i el protagonisme de Maria,el relat és, no obstant, predominantment cristològic: ens hiés reveladala veritable identitat de Jesús, Fill de Déu;sí, ha estat de Déu la iniciativ...

  La meva ànima celebra el meu Déu. Is 61,1-2a.10-11; 1Te 5,16-24; Jo 1,6-8.19-28 Les lectures d’avui ens inviten a un canvi de les perspectives que tenim i ens criden a un lideratge que no és el que entén aquest món. Les paraules que llegim en Isaïes « L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu...» Al ser ungit, el profeta ha d’anunciar la bona nova a tothom que ho està passant malament. Se sent ple de goig i veu la transformació que portarà el Senyor i proclama el poder de l’amor i l’ impacte que portaria a tota la humanitat. L’Esperit que ha rebut l’anima a fer front del risc que suposa fer la seva proclamació. Avui tenim el desafiament de proclamar que Déu està al nostre costat, fins i tot, en la situació que estem vivint a nivell mundial, i de denunciar totes les injustícies que veiem i estem vivint. Intentem fer com Joan Baptista ser una veu que clama en el desert. En la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica ens demana: « viviu sempre contents, no u...

  Marc 1:1-8 Aquest segon diumenge d’Advent l’evangeli ens parla del’inici de la Bona Notícia de Jesús.L’inici, doncs, del compliment de la promesa de Déu de intervenir en la història a favor de la seva creació, a favor de tots nosaltres. L’inici d’aquesta bona notícia, a l’evangeli de Marc, no comença en un pessebre, ni amb un cens d’un rei, ni amb àngels, ni amb reis mags… l’inici comença amb un profeta, l’últim i el més gran: Joan Baptista. Ell és el missatger que, recollint les antigues i poderoses profecies del exili, anuncia l’arribada del Senyor, crida al penediment del poble, a la vegada que reconeix que ell no és ningú, el que arriba darrera seu amb l’Esperit de Déu, és el protagonista d’aquesta bona noticia. I em crida molt l’atenció com anuncia Joan Baptista l’arribada d’aquest més fort que ell, ho fa amb les paraules del capítol 40 d’Isaïes: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. A la profecia d’Isaïes s’anuncia l’arribada del Senyor i amb ella ...