Comentaris Bíblics Interconfessionals

  VOLEU VENIR AMB MI? Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les   En iniciar el seu camí cap a Jerusalem Jesús vol explicar als seus deixebles que el sentit d’aquell viatge era més teològic que geogràfic i revelar-los obertament la perspectiva de la seva missió. Els deia: “que havia de ser mort i de ressuscitar al tercer dia”. A partir d’ara quasi tota la narració de l’evangeli anirà dirigida als   deixebles. Jesús els parlarà obertament de la seva passió com de quelcom central que s’ha de complir. Pere acabava de reconèixer Jesús com “el Messies, el Fill de Déu”, sí, però no en la seva constitució kenòtica, o sigui,d’abaixament. I per això, ara,Pere es revela en contra de la idea del sofriment separant-se així del projecte propi de Déu.Pere, que abans havia quedat com l’arquetipus de la fe,ara retorna a l’home que “no pensa com Déu”. Li diu Jesús: “Fuig d’aquí Satanàs!” .Orígenes comentava que en aquestes paraules de Jesús a Pere no hi veia...

  Mt 16, 13-20 L’episodi que queda reflectit en aquests versets de l’Evangeli de Mateu té com a context els capítols que fan referència a la pujada de Jesús a Jerusalem (16, 13-20, 34). En aquesta pujada a la ciutat santa de Jerusalem l’evangelista remarca el camí de la Redempció que arriba al seu cim més alt amb la passió, mort i resurrecció del Senyor. La regió de Cesarea de Filip, terra pagana, és el marc geogràfic on Jesús fa als deixebles una doble pregunta. “Qui diu la gent que és el Fill de l’home?” . Aquest titol que Jesús deixa anar en la pregunta, té una connotació apocalíptica, que Mateu ho escull, atenent a l’Evangeli de Marc. La resposta dels deixebles es vaga i imprecisa, el relacionen en diferents profetes d’Israel, però no acaben de concretar la seva identitat. La segona pregunta de Jesús als deixebles és directe i veritablement compromet: “I vosaltres qui dieu que sóc?” Respon un per tots, en llavis de Simó, la professió de fe de l’Església: “Tu ets el Messie...

    Is 56,1.6-7 / Salm 66 / Rm 11,13-15.29-32 / Mt 15,21-28.     Un Evangeli per a tots, universal, catòlic, pluriètnic, pluricultural, plurilingüístic, plurireligiós.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi ... (Mt). Fora del territori d’Israel, al nord, Fenícia, terra de pagans, ciutats comercials... on també hi arriba ara l’experiència de salvació sense fronteres, la de la paternitat universal de Déu. Amb aquest encontre, l’acció de Jesús es fa global, catòlica: és el Jesús germà universal. La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació. Que s’alegrin els pobles i cridin de goig (Sl) . Sigui santificat el vostre nom. La fe decidida neix de l’amor: «... la meva filla està endimoniada» (Mt). Si estimes la vida, les persones..., desitjaràs el seu bé; això també és fe: desitjar el bé, creur...

  1R 19,9a.11-13a / Salm 84 / Rm 9,1-5 / Mt 14,22-23 La fe al cor en el Déu-Amor ens dóna vida. Pare nostre, que esteu en el cel: Elies arribà a l’Horeb... i passà la nit en una cova... Portem dins un espai lluny de fora, un espai per a nosaltres mateixos i d’encontre amb Déu mateix, per discernir la vida... El Senyor... li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova (1R). Ni la força ni la violència, ni el poder ni la destrucció són atributs de Déu; ell es mostra en les manifestacions més humanes i tendres de la vida.   Co...