Comentaris Bíblics Interconfessionals

1Co 4-11 " L'Esperit...distribueix a cadascú, un per un, tal com ell vol."   (v.11) L'Esperit té el mateix cor de generositat com el Pare, i vol distribuir.   "L'amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors por l'Esperit Sant," diu en Romans 5,5.  L'Esperit ens estima molt i realment ens vol beneir. I, aquest Esperit d'amor té un somni: veure l'Església, la comunitat dels creients, aixecar-se amb força i reflectir la glòria del Senyor Jesús.  I, una part d'aquesta glòria és la santedat, la consagració a allò que és bo, i una altra part és la sanitat, el benestar físic, social, emocional i espiritual de tots nosaltres, i una tercera part és el Seu poder sobrenatural.  I, per això, "A cadascú li és donada la manifestació de l'Esperit en bé de tots." (v.7) " A cadascú ," diu.  No és qüestió només dels sacerdots, els monjos o els diaques.  Al final del passatge ho torna a dir, " a cadascú, u...

Lc 3, 15-16.21-22 La lectura d’aquest diumenge ens remet al Baptisme de Jesús. Ens trobem amb uns personatges centrals. El primer d’ells, Joan Baptista, el cosí de Jesús, que ja abans de néixer l’havia reconegut com a Messies i Salvador saltant de goig dins el ventre de la seva mare en escoltar la salutació de Maria a Elisabet. Joan és reconegut pel poble, té fama, té aura de santedat, però ell no se n’aprofita, no s’apropia d’allò que no li pertany. Joan sap prou bé que ell no és el Messies de Déu, encara que sí que és un dels encarregats de preparar-li el camí (al igual que Maria i Josep). Joan se sap molt inferior al Messies, al qual no és digne “ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies”. Joan és aquell qui anuncia als senzills, als nets de cor la bona nova de l’arribada del Salvador i, alhora, denuncia la impietat dels poderosos, la qual cosa li valdrà, primer, la llibertat i, després, la vida. Abans de lliurar la vida, Joan va tenir l’oportunitat de ser te...

Evangeli de diumenge: Mateu 2, 1 – 12. Permeteu que introdueixi el comentari d’aquest diumenge amb unes paraules de l’apòstol a la carta als Gàlates 4, 10 i 11, quan diu: “Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres.” I això ve a tomb perquè als cristians no se’ns ha manat mai que celebréssim el naixement de nostre Senyor Jesucríst. Sí, en canvi, i per mitjà de l’apòstol sant Pau, hem estat ensenyats a commemorar la seva mort (1 Co 11, 23-34). Jo no sé, ni tan sols vull especular-hi sobre si aquesta “llibertat” que el món cristià s’ha pres pel seu compte, quan estiguem un dia en la presència del Senyor, ens en farà un retret. Avui –el calendari ens hi obliga– ens toca parlar de la visita d’aquells homes savis, els mags de l’Orient que, instruïts per la seva ciència i seguint el curs d’un estel, aquest els va guiar cap a Betlem; cap a la casa on l’infant Jesús vivia amb els seus pa...