Comentaris Bíblics Interconfessionals

Todo bajo control? Juan le dijo: Maestro, hemos visto a uno que expulsaba demonios en tu nombre, y tratamos de impedírselo, porque no es de los nuestros. Jesús contestó: no se lo prohíban, porque nadie que haga un milagro en mi nombre podrá luego hablar mal de mí. El que no está contra nosotros, está a nuestro favor. Cualquiera que les dé a vosotros aunque sólo sea un vaso de agua por ser vosotros de Cristo, les aseguro que tendrá su premio. A cualquiera que haga caer en pecado a uno de estos pequeños que creen en mí, mejor le sería que lo echaran al mar con una gran piedra de molino atada al cuello. El Evangelio de San Marcos en el capítulo nueve nos relata un diálogo entre Juan y el Señor Jesús: había “otra gente” llevando el Evangelio, liberando a las personas de maldiciones y demonios. Los líderes cristianos muchas veces tenemos una actitud similar. No nos gusta que “otra gente” lleve el mensaje de Jesús en nuestra ciudad. Es positivo que los líderes de las com...

  Les lluites de poder, buscar ser el primer, el benefici propi a costa dels altres,... són situacions que fa temps que venim patint i que ens escandalitzen, sobre tot si es donen entre persones que estan al servei de la comunitat (sigui civil o religiosa). Les lectures d’avui ens recorden que aquestes situacions són tan antigues com la mateixa humanitat. Sant Jaume ho diu a la seva carta: “on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbacions i maldats de tota mena”. El llibre de la Saviesa, més antic encara, ens mostra quins són el plans que fan contra el Just, el Servent per excel·lència: “Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa” Els mateixos deixebles de Jesús, que no entenien que el Mestre havia de patir el que anunciaven els profetes, i encara menys entenien què era això de la Resurrecció, es posen a discutir sobre ser el primer. Després de l’anunci de la Pass...

Isaïes 50, 5-9a; Jaume 2, 14-18; Marc 8, 27-35 Trobo que els tres textos d'aquest diumenge en llencen tots tres el mateix repte: "El Senyor, Déu sobirà, m'ha parlat a cau d'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere." (Is. 50,5) Aquí parla Jesús, el nostre exemple i mestre i qui va obeir al Pare en tot encara que per això li van rebutjar, tenir per boig, acusar falsament i fins i tot matar en la creu. I nosaltres? Li obeïm a Déu, o li resistim? De quines coses de Déu ens hem fet enrere? Sant Jaume diu, "Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta." (Jm. 2,17) A vegades escolto dir , "Soc creient, però no practicant." No obstant i segons Sant Jaume això és una fe morta i que no serveix per res. És tan inútil com la fe dels dimonis (v.19)! I nosaltres? Som cristians perquè creiem en la existència de Déu? Perquè anem a l'església cada setmana? O, perquè realment intentem...

Evangeli de Marc 7, 31 – 37. Després del miracle que Jesús havia fet a la regió de Tir i Sidó, amb aquella dona a la qual havia guarit la seva filla, expulsant del seu cos un dimoni que la tenia posseïda –recordem que aquestes són dues poblacions fenícies i, per tant, fora del territori d’Israel; i, per tant, poblades amb gent no beneficiària de les promeses que Déu havia fet a Abraham– Jesús torna a Galilea, però fa una gran volta per arribar-hi. Primer entra per la regió de Decàpolis –que tampoc era territori de la promesa– i finalment arriba a al llac de Genesaret. La curació d’un home sord i mut es dóna en un context de gran admiració pels habitants de Galilea. No feia pas gaires dies que Jesús havia donat menjar a unes deu mil persones; i ara veien un altre miracle: un home sord-mut era restaurat al nivell de qualsevol persona normal. Sabem que una persona que neix sorda, també serà muda, ja que no pot aprendre a parlar perquè no sent la parla dels qui l’envolten. Aquest és...