Comentaris Bíblics Interconfessionals

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153) Diumenge 17-A del temps ordinari : 1Re 3,5.7-12 / Salm 118 / Rm 8,28-30 / Mt 13,44-52 Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Hi ha un tresor amagat per a nosaltres i el món sencer; l’hem de descobrir. És la vida que Déu ens dóna. Pare nostre, que esteu en el cel: Trobar la veritat amagada de la pròpia vida és la recerca del nostre cor inquiet, és la recerca d’aquell que ens és Pare; quan el trobem llavors sabem qui som; ell és la font d’on ens brolla la vida, és l’amor primer que ens fa ser. ...nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l ’ estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d ’ abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill... (Rm) . I ens ha donat Jesús; en Jesús sa...

Mateu 13,24-43 Tres Lliçons sobre el Regne de Déu   El tema principal de l'ensenyament de Jesús era el Regne de Déu: el lloc, la persona o la comunitat on la voluntat del Pare es fa com al cel (Mateu 6,10). I, aquí ens dóna tres imatges per ajudar-nos a entendre millor com és aquest Regne, és a dir, quina és la voluntat del Pare. El Blat i el Jull Sorprenentment, Déu deixa el blat (els seus fills) enmig del jull (els que obren mal) fins el fi d'aquest món.  És a dir, no ens allibera del tot del mal i del sofriment, malgrat ser 'bons cristians'! Fins el fi.  Perquè certament hi haurà un fi d'aquest món.  Hi haurà un fi pel mal i pel sofriment dels fills de Déu. Però, al jull li espera un fi horrorós amb ' plors i el cruixit de dents ' (v.42).  Potser no ens agrada parlar d'això, però sembla que Jesús sí creia en l'infern... I, per què permet Déu aquesta situació incòmoda de viure tots junts blat i jull?  Pel bé del blat (v.29).  ...

Mt 13, (1-23) La paràbola de Jesús ens situa al centre del Regne de Déu, però mirem d¡estar atents, per què la llavor que es la Paraula de Déu caiguí en bona terra. La bona terra som no-saltres si entenem el missatge de Jesús, acollir la Paraula de Déu en disponibilitat el estar atent a la Paraula de Vida que ens be a nosaltres, com a do, sols pot germinar la llavor si estem units a la pregària aleshores el text mou el cor dels creients per una major comprensió. Esdevenir terra bona, es important la fecunditat de l’aigua per què la llavor pugui germinar i dona vida, hem d’estar arrelats al arbre que es Jesús perquè tinguem vida en Ell. Al mig de l’Evangeli, hi ha unes paraules dures a les nostres orelles, la raó per la qual parla en paràboles a les multituds que se li acosten. Però Jesús el Senyor pot ser rebutjat i no escoltat , veiem “els obstacles exteriors”, pel sol ardent, els ocells que es mengen la llavor, i les espines que volen dir, els afanys del vida i al destret d...

Mateo 13, 1-23 El tema de la siembra, no tan desarrollado como el de la recolección, es no obstante bien conocido. La parábola cuenta una historia, un hecho que ya se ha producido, pero del cual se habla de forma velada. La historia acentúa  el fracaso de la semilla y ya nos insinúa la intención del relato : Jesús encontró mucha resistencia en el seno de su pueblo. El éxito excepcional al final de la parábola no tiene por fin hacernos olvidar las grandes pérdidas sufridas. ¿Qué debían oír los que escuchan a Jesús? Observemos el contexto narrativo en que ha colocado Mateo el pasaje. El sembrador palestinense realiza su trabajo en medio de grandes dificultades, que a veces le vencen; lo mismo ocurre con el reino de Dios: no se instaurará sino a través de fracasos. Eso es lo que parecen no comprender ni fariseos ni las masas. Quizá el acento principal no debe recaer sobre la aplastante victoria final a pesar de los fracasos actuales que experimentamos, ni sobre la exhort...