Comentaris Bíblics Interconfessionals

TRANSFIGURACIÓ DE JESÚS Lluc 9, 28b-36    En els tres s inòptics trobem el relat de la Transfiguració , però només Lluc hi afegeix la pregària de Jesús. “Jesús, amb Pere , Joan i Jaume pujà a la muntanya per a pregar. (9,29). La transfiguració de Jesús  té un lligam amb aquesta pregària, és la manifestació exterior del què Ell vivia. La relació filial de l’home Jesús amb el seu Pare era  tan forta que “irradiava” i així es  manifestava en el seu cos.   Es diu que la transfiguració és l’anunci de la resurrecció. Crec que hauríem d’anar una mica més lluny, manifesta aquesta resurrecció ja present  en la seva vida d’home.    Què vol dir? Creiem que l’amor de Déu és present en el cor de cada un de nosaltres, que és eficaç, que obra dins nostre si el deixem fer. La resurrecció és aquesta transformació  per i en   l’amor de Déu.   Som tots cridats a ser “imatge de Déu”; és a dir: imatge del seu  amor infinit. Pe...

Lluc 4-11 Segons els evangelis, les temptacions experimentades per Jesús no són pròpiament d'ordre moral. Són plantejaments en els quals se li proposen maneres falses d'entendre i viure la seva missió. Per això, la reacció de Jesús ens serveix de model per al nostre comportament, però, sobretot, ens ajuda a no desviar-nos de la missió que Jesús ha confiat als seus seguidors. En la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar a Déu per «convertir» les pedres en pa. Jesús no seguirà aquest camí, no viurà buscant el seu propi interès. En la segona temptació, Jesús renuncia a obtenir “poder i glòria”. Efectivament, el regne de Déu no s'imposa, s'ofereix i comparteix amb amor. En la tercera temptació, Jesús renuncia a complir la seva missió recorrent al èxit fàcil i l'ostentació. No serà un mesías triomfalista. Jesús estarà entre els seus com el primer que serveix. Avui l'evangeli ens convida a centrar-nos en la nostra missió de viure i compartir el R...

Jr 1,4-5.17-19             Aquest diumenge podríem remarcar el tema de l’amor d’acord amb la carta de sant Pau als Corintis, tema fonamental per als cristians, però també és fonamental remarcar la crida personal que es dirigeix a Jeremies i que podem fer-ne també el nostre fonament.             El text comença amb un diàleg: Déu parla a Jeremies i li diu quina serà la seva vocació-missió i, el que és més important d’aquest diàleg és que Déu mateix es compromet a fer-li sempre costat.             Quan Déu elegeix una persona ho fa pel desig apassionat que té de comunicar-se amb ella. Acollir aquesta elecció suposa una identificació personal amb el Senyor, certament, però també comportarà sentir sempre una barreja de feblesa i de força, de por i de seguretat, de soledat i de comunió. Això si volem ser de debò fidels...

  Lc 1,1-4 – 4,ss   Independent de que Teófil fos una persona concreta, els recursos narratius que l’evangelista fa servir   ( cf. deixebles que van a Emmaús, un nominat i l’altre in-nominat   però no anònim, tots podem ser aquest deixeble : és el “como si presente me hallare” ignasià ) ens ajuden perquè aquest evangeli i la segona part de l’obra llucana , els Fets, el puguem llegir com a “teófils”, els que estimen   Déu. Així, tot cristià és aquell que ja ha rebut l’anunci ( kerigma) i amb la lectura activa ( actor) vol acompanyar, mogut per l’Esperit al Senyor, en la seva pujada a Jerusalem ( 9,51) i anunciar la salvació per tot el món conegut ( Fets). Aquest camí personal i per això comunitari (ecclesial) donarà solidesa a la vida de seguiment del Crist ( discipulat) de tot teòfil, solidesa que és sinònim en la vida de cada dia de maduració i creixement   fent desaparèixer tota superficialitat inconsistent . (cf. Mt. 7, 24-27). L’Esperit desvet...