Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

Diumenge 16 de durant l'any - 21 de juliol

Lluc 10,38-42. El fragment de l’Evangeli de Sant Lluc, ens situa en unes qüestions de molta actualitat: “el recel” i “la queixa”, suscitat entre dues germanes, tant si ho eren de la mateixa família, com si `pertanyien a la mateixa comunitat. Curiosament, en aquest cas, “recel” i “queixa”, van de la ma de l’acolliment i el treball, com a servei, o allò que tantes vegades en els cursos bíblics, surt en relació amb aquest passatge: “vida contemplativa” i “vida activa”. Val la pena reconèixer l’ambient que es vivia en aquell context entre Jesús, Marta i Maria, per tal escorcollar-ne, millor, el contingut del diàleg que s’estableix  tant entre Marta i Jesús, com entre Maria i Jesús, i és que l’escorcoll pren encara més força quan aquest fragment de l’Evangeli, la litúrgia ens el situa en el conjunt, del temps de Durant l’Any, dedicats a la crida i al seguiment de Jesús, pels seus deixebles. Podem afirmar que Marta i Maria són seguidores de Jesús, el coneixen i l’acollien amb prof

Diumenge 15 de durant l'any - 14 de juliol

“¿Què he de fer per...?”  “Estima  el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”. No n’hi ha prou en saber què hem de fer. Com tampoc no n’hi ha prou de trobar el camí, cal seguir-lo. La resposta de Jesús a la pregunta del Mestre de la Llei ¿qui és el meu proïsme? No és: “tots els  homes” sinó “aquell que trobes en el camí”. I li proposa per model un samarità, mentre fa quedar malament un sacerdot i un levita. El qui es compadeix del caigut en mans de lladres és el veritable proïsme. Estimar implica tota la persona d’una forma indivisa: cor, ànima, forces, pensament... i Jesús va ampliar l’amor al proïsme amb la paràbola sorprenent del bon samarità, ja que el text de l’A.T. era circumscrit només a l’interior del poble d’Israel. L’amor als altres és una sola cosa amb l’amor a Déu. No oblidem que la misericòrdia sempre és més important que el culte. Després de respondre al Mestre

Diumenge 14 de durant l'any - 7 de juliol

Lc 10, 1-12. 17-20 Jesús, podríem dir, que es mou i viu de la pregària, perquè, en definitiva, viu i es mou de la voluntat del Pare. Jesús és Pregària, feta Carn. Per això el trobem pregant en els moments més importants de la seva vida. Quan es batejat per Joan Baptista, abans d’escollir els Dotze, a la muntanya de les Oliveres, a la creu…. Quan l’evangelista, doncs, diu que Jesús “resolgué de fer camí cap a Jedrusalem” , és clar, que aquesta determinació va anar precedida d’aquest aprofundir abans que res en la voluntat del Qui l’ha enviat. Quan Lluc, a partir del capítol 9 parla d’aquest pujar a Jerusalem, ens està parlant, doncs, d’aquesta resolució de la voluntat de Déu per salvar, a través del seu Fill, la humanitat caiguda en el fag de l’egoisme. I aquest voler salvífic es donat també com a missió als deixebles. Som missatgers de la reconciliació de Déu enmig de la nostra societat, enmig d’un món que rebutja la llum del Senyor. En els setenta dos deixebles, queda si

Diumenge 13 de durant l'any - 30 de juny

(Lc 9,51-62) Jesús pren “la ferma decisió” d’anar a Jerusalem. Tant de bo que tots nosaltres ens fem i siguem plenament conscients, del fet que dia rere dia ens construïm com a cristians, com a homes i dones de fe, prenent decisions. La nostra llibertat no és, ni pot ser, una realitat museística, estàtica, intocable. El fet de decidir no és quelcom que pugui fer-se a la lleugera, sense més ni més, moguts o arrossegats per la corrent del nostre món, o millor dit, pels corrents tant diversos del nostre món. Ens cal saber ben bé què cal decidir, i com prendre la decisió encertada. Menys fàcil, no més difícil en primera instància, ho és per a un cristià, en qui cal que sintonitzi ben acuradament la pròpia llibertat i la voluntat de Déu, i per això ens cal, tal com diuen els pares espirituals consolidats de totes les tradicions espirituals cristianes, discerniment, per tal d’apropar-nos a la força de l’Esperit Sant.   El cristià que decideix és el cristià lliure que vo