Comentaris Bíblics Interconfessionals

  Dt 6,2-6; He 7,23-28; Mc 12,28b-34 « Escolta Israel » La primera lectura és coneguda com els manaments deuteronòmics,és com una mena de catequesi. En la tradició del Poble d’Israel, la Llei tenia una funció pedagògica: orientar el cor i l’existència cap a Déu. Moisés comparteix el mandat que rep del Senyor, el nostre Déu, i invitava a gravar en el cor de cadascun i cadascuna aquestes paraules que pronuncia. La segona lectura presenta la polèmica que havia entre el sacerdoci levític i el ritual. Quan un sacerdot moria continuava la seva tasca el fill o un familiar i això portava a una precarietat. Jesús fa que canviï aquesta situació a través del seu sacrifici el qual va fer per amor. Ja no són necessaris els sacrificis rituals a Déu, el Fill de Déu ha posat fi a una religió que no salva. Jesús és líder íntim en l’amor que ens mostra l’acollida i la compassió necessàries per crear una comunitat ancorada en el bé comú. L’evangeli d’avui presenta un diàleg entre Jesús i un mest

    Jr 31,7-9; Sl 125; He 5,1-6; Mc 10,46-52.   Déu sempre torna com experiència nova de vida.   Pare nostre, que esteu en el cel:   «… Jo els faré venir…, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran» (Jr). Déu, un pare generador de vida, restaurador de la vida. Ja universal. I… aDéu tornem,tornem d’experiències de patiment (Lc 15,11ss)..., tornem a casa ja com a germans, ja reconciliats, cadascú amb la seva dignitat reconeguda de fill.   Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec» (He). Som fills en el Fill;és el sacerd

  Per Griselda Cos i Boada Monja de Sant Pere de les Puel·les   JESÚS, EL SERVENT DE JAHVÈ   El fragment del càntic IV d’Isaïes,avui ens ha presentat el Servent de Jahvè, la característica més sorprenent del qual fou el seu sofriment. El seu dolor entrava en els plans de Déu! També avui hem escoltat en la carta als Hebreus: “El gran sacerdot que tenim ha estat provat en tot”, i aquest “gran sacerdot” és Jesús.             Els primers cristians llegien aquests textos aplicant-los,plens de reverència, a Jesucrist. Per això avui les paraules de Jaume i Joan demanant a Jesús: “concediu-nos que el dia que sereu glorificat puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra” ens sorprenen,perquè Jesús no havia parlat mai de “ser glorificat”, més aviat al revés. La seva resposta, ben ràpida, fou: “ Podeu beure el calze que jo beuré?” I els digué tot seguit: “Ja sabeu que, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos.Entre vos