Diumenge 30 de durant l'any - 24 d'octubre de 2021

 

 Jr 31,7-9; Sl 125; He 5,1-6; Mc 10,46-52.

 Déu sempre torna com experiència nova de vida.

 Pare nostre, que esteu en el cel:

 «… Jo els faré venir…, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran» (Jr).Déu, un pare generador de vida, restaurador de la vida. Ja universal. I… aDéu tornem,tornem d’experiències de patiment (Lc 15,11ss)..., tornem a casa ja com a germans, ja reconciliats, cadascú amb la seva dignitat reconeguda de fill.

 Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec» (He).Som fills en el Fill;és el sacerdoci de l’amor al Pare, el culte de la fraternitat, del que tots ens participem.

 Sigui santificat el vostre nom.

 «Crideu d'alegria, celebreu la sort de Jacob…, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble…! (Jr).Només hem de testimoniar el miracle de la vida que hi ha en nosaltres, ser el que som, la bellesa de la pròpia existència; és l’amor sentit,que llavors es dóna... El Déu que continua la seva obra en nosaltres.

 Vingui a nosaltres el vostre Regne.

 «… Jo els faré venir…, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran» (Jr).Somni, utopia, ... les esperances d’una humanitat nova, d’un cel nou i una terra nova (Ap 21,1ss) vers la que caminem sense haver-la vist, des de la fe i l’esperança... Somni i utopia també de Déu, voluntat creadora que imbueix tota la evolució..., que es diu cristificació, Regne de Déu.

 Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Un cec amb nom i cognoms, un patiment concret, de carn i ossos..., és una persona. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Situacions, persones... que susciten novament en nosaltres l’esperança, la alegria de viure..., això vol ser Jesús. Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.»  És la voluntat de voler la vida, a la que no vols renunciar, que no vols deixar passar indiferent.Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo.» Pensem en qui ens ha fet cas, en qui ens ha estimat, en qui ha fitxat la seva mirada en nosaltres... , ha estat un gest salvador per a nosaltres. Ells criden el cec i li diuen: «Anima't i vine, que et crida.»… Sempre hi ha intermediaris de Déu, missatgers del seu amor, són els qui estimen abans, solidaris. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? L’amor no és només un sentiment, és també la implicació fruit de la llibertat, que assumeix els riscos del compromís.  Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» És el desig de sortir de la foscor, de tantes foscors que paralitzen la vida; cerquem la vida quasi instintivament amb tots els seus béns, com la flor el sol, la gola l’aigua...Jesús li diu: «Vés, la teva fe t'ha salvat.» A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà (Mc).L’experiència de Jesús ens dóna llum i allibera, ens fa veure, i viure, la veritat de la vida, de la persona humana, de la realitat..., de Déu.

 Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

 Renoveu la nostra vida, Senyor, com l'aigua renova l'estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega (Sl).Déu..., com l’aigua generadora de vida, que retorna la vida. Recrea sempre. On trobem sempre l’origen, la inspiració primera, la raó inicial, l’amor primer que ens fa.

 Quina experiència fem avui encara del Déu de la vida? Ens cal tornar-lo a sentir viu entre nosaltres.

 Mn. Miquel García Bailach

Comentaris