Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2022

Diumenge 4 de Quaresma - 27 de març de 2022

 Lc 15, 1-3. 11-32 En el camí de la Quaresma, la conversió és un dels elements essencials. Convertir-se és deixar els camins que ens porten a la perdició i trobar el camí correcte, el camí que ens porta al Pare, que ens fa trobar-nos amb els altres com a germans i germanes, que ens fa sentir a casa. Convertir-se és tornar a casa del Pare. En l’evangeli, el fill jove se’n va de casa. Fent mal ús de la seva llibertat, malgasta el que no havia guanyat. Toca fons. Però, en tornar a la llar, troba en el perdó del pare la rehabilitació humana i el goig autèntic, el que havia buscat, sense trobar-lo, per camins desviats. El fill gran s’ha quedat sempre a casa. Espera pacientment el dia que serà l’amo, i per això no gaudeix del que té. Ha aprés a complir, però no a estimar com el pare. Per això ara no s’alegra del retorn del germà. El pare és el veritable protagonista de la paràbola. És la personificació de l’amor que sempre s’avança. S’avança a perdonar el fill que havia marxat de casa

Diumenge 3 de Quaresma - 20 de març de 2022

Lc 13, 1-9   Tot sovint, quan alguna cosa no funciona, quan una persona no fa les coses com volem, quan algú a la feina no respon com es vol, tallem: Se’l fa fora o se’l convida a marxar. Tots en algun moment ho hem fet.  I avui Jesús, que ens crida a la conversió, ens diu: tingueu paciència, les persones necessiten temps, necessiten ser estimades, necessiten ser acompanyades,... Fent servir la imatge de l’evangeli, necessiten ser cavades, femades,... necessiten ser conreades, i tenir molt clar qui és el pagès: el mateix Crist. Un dels signes més importants de la conversió que Jesús ens demana és la conversió en com tractem les persones, és una conversió a posar en el centre de tota la nostra vida i de la nostra actuació amb les persones, i fer-ho amb misericòrdia. Perquè Jesús ens presenta Déu misericordiós. Després de tres anys (recordem que el tres és signe de la totalitat) de treball sense resultats, encara el pagès demana un any més i fa un compromís: conrear l’arbre, és a dir

Diumenge 2 de Quaresma - 13 de març de 2022

  Filipenses 3:17-4:1 En este texto, da la sensación de que nos encontramos a un apóstol Pablo, muy seguro de si mismo, tanto que incluso se “atreve” a decir que seamos imitadores de el y de los que se conducen como él. No tendría sentido sin leer los versículos que preceden a este texto, en los cuales el propio apóstol habla de sus logros como persona y como lo desecha y lo tiene todo por basura, por la excelencia del conocimiento de Cristo.Esa imitación no es solo en eso, sino que también en sus palabras de ánimo en seguir hacia el supremo llamamiento y no pensar en que ya lo había conseguido. Las palabras de olvidar el pasado, nuestros aciertos y nuestros errores, y extendernos hacia adelante, como diría en otro texto: “puestos los ojos en Cristo, el autor y consumador de nuestra Fe”. Ese ejemplo y ese llamamiento queda expresado en los versículos siguientes, en los que nos habla de dos tipos de personas. Por un lado, los que piensan en lo terrenal, y en satisfacer los deseos de

Diumenge 1 de Quaresma - 6 de març de 2022

  (Lc 4, 1-13) No som perfectes i malgrat posar-hi voluntat per voler fer sempre les coses com cal, degut a les nostres limitacions humanes sovint patim l’experiència de l’errada. Tanmateix i degut a l’esmentada condició humana, podem caure més baix, quan no es tracte d’una errada, sinó d’una dolenteria volguda. En el primer cas hi tindríem una experiència que ens ajudaria a no tornar a cometre l’errada. En el segon cas hi tindríem una experiència de pecat, elaborat des del nostre fur intern, amb l’objectiu de causar algun perjudici. La lectura atenta de l’evangelista Lluc, on l’Esperit condueix a Jesús al desert on hi fou temptat, (Lc 4, 1-13), ens mostra les reaccions de Jesús disposat a superar les ofertes més mundanes sobre tres aspectes: El tenir, el poder, i l’oportunisme. Amb les corresponents actituds Jesús ens ensenya a superar aquestes temptacions en harmonia amb el voler de Déu i, al mateix temps, en clau d’humanització. Una primera errada esdevé en cercar la felicitat