Comentaris Bíblics Interconfessionals

Jn 20,24-31 Hoy el evangelio nos comunica un mensaje lleno de paz y serenidad, ya que nos hace respirar un aire fresco de la noche de Pascua. Los apóstoles acababan de vivir con tristeza, unos acontecimientos referentes a su maestro: el encarcelamiento, el juicio ante Poncio Pilatos, la condena a muerte colgándolo en una cruz como un  malhechor y su sepultura. Todas las perspectivas de la instauración del nuevo reino de paz y justicia predicado por Jesús, se habían desvanecido y por tanto todo había sido un fracaso. La tarde del día siguiente, los apóstoles estaban reunidos con las puertas cerradas por temor a los judíos. De pronto Jesús resucitado se presenta en medio de ellos y les dice: “Paz a vosotros” luego para demostrarles que es Él mismo, les enseña las manos y el costado y les dice: Paz a vosotros, como el Padre me ha enviado, así también os envío para que continúe mi obra de salvación Pero Tomás no estaba con el grupo  y cuando regresa lo prim...

No és fàcil estar obert a Jesús. No es dóna per descomptat acceptar la vida del Ressuscitat i la seva presència entre nosaltres. A l’evangeli d’avui ens trobem amb Maria Magdalena, la que es trobava al costat de Maria al peu de la creu (Jn 19,25). Un cop passat dissabte, quan encara era de nit s’acostà al sepulcre, veié que la pedra havia estat treta i avisà Pere, pensant que algú havia robat el cos de Jesús (Jn 20,1-2). Però l’evangeli contínua (i de manera conscient o inconscient, en el moment de la predicació hi pensem): de tornada al sepulcre es queda plorant, veu Jesús, però no el reconeix; s’adona que és Ell només quan la crida pel seu nom. El Ressuscitat li encarrega anunciar als deixebles la seva tornada al Pare (Jn 20,11-18). Aquesta és la seva glòria. Per això, la tradició de l’Església l’ha anomenat a l’Orient "isapóstolos" (igual que un apòstol) i a Occident "apostola apostolorum" (apòstol d’apòstols). Aquest moment s’enquadra amb els altres r...

Jo 18, 1-19 El qui llegeixi el relat evangèlic de la Passió, hi descobrirà un relat enigmàtic, ple de gestos, paraules i silencis... tots ells apunten a un dels grans misteris de la fe cristiana. Quan es tracta de contemplar el misteri de la Resurrecció, hom hi identifica l’acció de Déu, però en els esdeveniments del Divendres Sant, un dels elements essencials –no l’únic- el constitueix l’acció de l’home. El que es posa de relleu a la Passió segons Sant Joan –que cal llegir de la mà d’Isaïes (Is 52, 13-53)!- és aquesta entrega fins a l’extrem. Jesús és el subjecte passiu de la passió, el gra de blat que cau a la terra i mor, l’Anyell de Déu... que es lliura a una realitat on tot transcorre fins que, lliurant l’esperit, declara que << tot s’ha complert >>. Però precisament perquè aquesta entrega sigui això –una entrega-, fa falta que el subjecte entregat es lliuri voluntàriament amb un abandonament radical –estenent els braços a la creu, entre el cel i la terra- a...

(Homilia del Dijous Sant a l’església de Sant Pere de Gavà) (Ex 12, 1-8.11-14 ; 1Co 11, 23-26 ; Jn 13, 1-15) Estimats: Amb la Missa vespertina de la Cena del Senyor, donem per acabada la Quaresma i s’inicia el Tríduum Pasqual que s’estendrà en els tres dies següents: Divendres, Dissabte, amb la Vetlla Pasqual i Diumenge. Avui és un dia entranyable, que ens recorda la institució de l’Eucaristia i el ministeri sacerdotal. Entrem aquests dies en uns Misteris, de molta intensitat, que per molt que aprofundim no arribarem mai del tot a entendre. Aquests Misteris fan referència a un de sol, que és l’Amor de Déu, que sempre és-amb-nosaltres. “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.” Ens podríem imaginar aquest episodi, “como si presente me hallare”, dirà Ignasi de Loiola . Podríem preguntar-nos cadascú de nosaltres, com ens mira Jesús, asseguts a la taula. Ara mateix. Una mirada que no condemna, una mirada que ens vol fer entendre, que e...

«¡Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor! ¡Hosanna a dalt del cel, beneït el Rei d’Israel!» Acompanyem Jesucrist en la seva entrada a Jerusalem, la ciutat on culminarà la seva missió a la terra, la ciutat on moren els profetes. Aclamem Jesús com a rei i alhora contemplem el misteri de la seva Passió; però, com els infants hebreus, que proclamaven la resurrecció i la vida, el contemplem amb la fe i l’esperança dels qui creiem i sabem que el Crist venç sobre la mort. Jesús ens ha mostrat fins on arriba l’amor de Déu pels homes: un amor que el porta a la humilitat d’assumir la nostra condició humana i fer-se home, una humilitat que el condueix a la humiliació de morir ignominiosament a la creu. L’apòstol Pau ens ofereix un bon ensenyament sobre això: Jesucrist, que era de condició divina no s’ha volgut guardar gelosament la seva igualtat amb Déu. Ell, que és Déu nat de Déu, ha volgut anorrear-se fins a prendre la condició d’esclau. ¿Podia el Fill de Déu salvar-n...

Filipenses 3,8-14. Perder para ganar. En medio de una sociedad y una época absolutamente obsesionada con el “win-win” (ganar-ganar), ganar a cualquier coste, ganar de cualquier manera, ganar siempre, a pesar de lo que le pase al prójimo, el evangelio de Jesús (las buenas nuevas) nos proponen algo absolutamente diferente. Desde pequeños se nos inculca la cultura del esfuerzo individual (de tinte egoísta); se nos insta a pensar en nosotros mismos (yo, yo… y después, yo). A lo mejor esta obsesión con el egocentrismo está detrás de la profunda crisis de valores que azota nuestra sociedad primermundista. El Apóstol Pablo, en el texto de esta semana nos invita a dejar de construir nuestras vidas alrededor de seguridades individuales y colectivas, basadas en nuestra “propia justicia” (autojustificación, individualismo feroz); y nos propone una hermosa alternativa: “Conocer a Cristo Jesús, nuestro Señor”. Según el apóstol, renunciar a nuestras seguridades y comodidades por ...