Divendres Sant - Passió del Senyor - 19 d'abril de 2019

Jo 18, 1-19

El qui llegeixi el relat evangèlic de la Passió, hi descobrirà un relat enigmàtic, ple de gestos, paraules i silencis... tots ells apunten a un dels grans misteris de la fe cristiana. Quan es tracta de contemplar el misteri de la Resurrecció, hom hi identifica l’acció de Déu, però en els esdeveniments del Divendres Sant, un dels elements essencials –no l’únic- el constitueix l’acció de l’home. El que es posa de relleu a la Passió segons Sant Joan –que cal llegir de la mà d’Isaïes (Is 52, 13-53)!- és aquesta entrega fins a l’extrem. Jesús és el subjecte passiu de la passió, el gra de blat que cau a la terra i mor, l’Anyell de Déu... que es lliura a una realitat on tot transcorre fins que, lliurant l’esperit, declara que <<tot s’ha complert>>.

Però precisament perquè aquesta entrega sigui això –una entrega-, fa falta que el subjecte entregat es lliuri voluntàriament amb un abandonament radical –estenent els braços a la creu, entre el cel i la terra- a la voluntat del Pare. La donació de la pròpia vida  -la seva proexistència- o és radical o no és (Mc 8, 34-35).

Entre alguns catòlics hi ha la tendència a la reducció del que va succeir aquell divendres, a minimitzar o apartar els sofriments de Jesús, per tal d’accentuar altres elements que permetin construir una fe més còmoda, comercial, defensable en temps moderns i compatible amb un estil de vida com el <<del món>> (Jn 17, 1-26 i 15, 18-26). La mort a la creu ocupa una posició de centralitat en la fe cristiana, totalment irrenunciable (Jn  12, 27-28); l’amor de Déu té un caràcter polifacètic que s’ha d’acceptar in totum. La litúrgia catòlica fa una súplica conscient d’aquesta necessitat <<[...] augmenteu en nosaltres els dons de la vostra gràcia, per tal que comprenguem millor el baptisme que ens ha purificat, l’Esperit que ens ha fet renéixer i la sang que ens ha redimit>>

.

Per acabar, m’agradaria fer dues recomanacions: la primera, la peça de J. S. Bach pel fragment de la Matthäuspassion, O Haupt voll Blut und Wunden (traduïda al català per O testa lacerada): tot un lloc de trobada entre protestants i catòlics en la pietat del Crist crucificat. La segona recomanació consisteix en la lectura d’una mística alemanya dels segles XVIII-XIX, Anna Katharina Emmerick. A Das bittere Leiden unseres Herrn Jesus Christus (L’amarga Passió de Nostre Senyor Jesucrist) relata la visió de la Passió de Jesús, recollida per l’escriptor Clemens Brentano. La descripció que duu a terme capta la gravetat d’aquelles hores amb detalls colpidors i una pietat extraordinària: sens dubte, un tresor espiritual.

Àlex Sans Dalmau.

Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès