Comentaris Bíblics Interconfessionals

QUARANTA DIES PER AL GRAN DIA Marc 1, 12-15 El text de l’evangeli que la litúrgia ens proposa, està situat després del baptisme de Jesús. Nosaltres el centrem en la preparació per viure la gran experiència de la redempció, en la que Jesús mor a la creu per obrir-nos la porta a la vida, la vida de Déu. Quaranta dies. Número important dins de la Bíblia. Número que marca una fita en el poble d’Israel: el camí del desert, de l’alliberament, de l’experiència de Déu. En Jesús, els quaranta dies seran la gran preparació per la seva missió. L’evangelista Marc ens situa. Un Jesús ple de l’Esperit Sant i en un fet històric: l’empresonament i mort de Joan Baptista, el precursor. El camí de Jesús serà, com ens diu el mateix evangelista, posteriorment el camí de l’hora de Jesús, el camí de fer present l’evangeli, la Bona Nova, o sigui, la presència del regne de Déu enmig nostre. Podríem preguntar-nos que signifiquen aquests quaranta dies per a nosaltres: Jesús ha de lluitar contra Satanàs, que en h...

Fem un forat al sostre (Is 43, 18-19, 21-22, 24b-23 + Mc 2,1-12) A l'evangeli ens trobem amb una colla d'amics que vencen totes les dificultats per portar un paralític davant Jesús. La figura del paralític em porta a pensar en tanta gent que és incapaç d'apropar-se a Jesús, el Crist, i que necessita de la nostra ajuda per trobar-lo. El camí envers Jesús i envers aquells qui no són capaços d'acollir-lo, però desitgen trobar-se amb Ell, no serà fàcil; ens caldrà vèncer dificultats aparentment insalvables, però cal posar-hi imaginació, esforç, idees aparentment inversemblants, ens cal pujar-nos a la teulada i fer un forat al sostre, per presentar el paralític davant Jesús. Aquesta és la clau: presentar els altres davant Jesús. A partir d'aquí, Jesús farà la resta: la conversió, l'alliberament, la transformació. A nosaltres ens tocarà continuar fent camí al costat d'aquell que ha estat transformat per Jesús. Davant aquesta tasca a la que som cridats, podem busca...

Levític 13,12.45.46 El tema central d’aquest diumenge està en la puresa, o millor, en la consciència de ser impurs o pecadors, però encara més en la misericòrdia. El llibre del Levític dedica molt d’espai a parlar de la normativa de la puresa. En el poble d’Israel el qui patia defectes físics quedava exclòs de la vida religiosa i social. La qüestió, però, no era tant mèdica com religiosa. Era el compliment de la Llei, codi de comportament legislatiu religiós en una fusió de religió, d’ètica i de moral. Per això en casos de guarició, eren els sacerdots del temple els qui havien de certificar la salut i la consegüent “purificació” del malalt. No pas com a metges, sinó com a intèrprets de la Llei. Només un cop havien declarat que algú era pur, aquest era reintegrat a la comunitat cultual. Per a ells es tractava més de purificar que de guarir. Tant Jesús com els profetes partien d’una sensibilitat social que naixia de la misericòrdia de Déu. La nostra condició humana sovint és pecadora, pe...

Evangeli de Marc 1, 29 – 39. L’evangelista Marc es caracteritza per presentar-nos Jesús com el Messies –amb això no volem dir que els altres evangelistes no ho facin–, però Marc hi imprimeix un segell especial. L’Enviat pel Pare es distingeix per l’acompliment de la seva tasca: ell és el predicador per excel·lència. “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu l’Evangeli.” Marc 1, 15, (És a dir, la Bona Nova, perquè evangeli vol dir això.) I tot seguit comença a relatar-nos, Marc, després de la crida als seus primers deixebles, la guarició d’un home posseït per un esperit maligne. És meravellós, però no gens sorprenent, que reconeixen molt més Jesús aquells en els quals Satanàs fa estada, que no pas milers, per no dir milions, dels anomenats cristians arreu del món. Això és perquè només són “cristians de nom”, no de conversió. D’aquí que cal ineludiblement la conversió real de les persones, i no que practiquin una forma de religiositat. Cal més coneixemen...