Comentaris Bíblics Interconfessionals

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial del diumenge de Pentecosta, de la parròquia de Sant Pere de Gavà) Juan 20.19-23 La encarnación de Jesús es la perfecta expresión del deseo de paz y amor que hay en la voluntad del Padre. “Gloria a Dios en las alturas y paz en la tierra a los hombres de buena voluntad.” Luc 2:14 Cantaron los ángeles siendo admirados por la profundidad y anchura de la gracia y misericordia Divina. Habían pasado los años de ministerio en la tierra y había cumplido la misión de paz para lo que había venido, misión que le llevó a la cruz para dar salvación a los que tienen fe en El. Los discípulos estaban abatidos, hundidos en la desesperanza y sin hacer pie por causa de la desaparición del maestro. En ese momento Jesús ya resucitado se presenta a ellos para levantar a sus amados discípulos y les dijo: Paz a vosotros. La fe de ellos necesitaban una confirmación especial y al enseñarles las ci...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial del diumenge de Pentecosta, de la parròquia de Sant Pere de Gavà) 1 Cor. 12, 3b-7 i 12-13 El Jesús de la història i el Senyor de l’Església i del cosmos són el mateix. Qui dóna la capacitat d’aquesta confessió és l’Esperit. “Ningú no pot dir: Jesús és el Senyor, sinó és per l’Esperit Sant”. Aquesta és la primera confessió de fe, la que ens constitueix en Església. I no és possible aquesta confessió sense la gràcia de l’Esperit Sant. No n’hi ha d’altre pilar per l’edifici cristià. Sobre ella s’ha constituït l’Església, i l’Esperit continua com a únic administrador de la gràcia, que es diversifica en els seus dons en cada persona, i per ella es constitueixen les diferents diaconies, els diferents serveis i ministeris dins l’Església. I tots els ministeris són un en el Crist, únic Pastor, únic Ministre, únic Profeta, únic Doctor... la diversitat de manifestacions d’aquest ...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial del diumenge de Pentecosta, de la parròquia de Sant Pere de Gavà) Primera lectura. Fets 2, 1-11 En aquesta festa de Pentecosta que fa part integrant del Misteri Pasqual, el do de l’Esperit es manifesta amb tot el seu esclat. Els apòstols van viure una experiència inoblidable i ens ho volen comunicar a través de símbols molt significatius. “ Se sentí com si es girés una ventada violenta” 2. Aquest soroll recorda el passatge bíblic en què Déu, proclama els deu manaments, moment clau per als israelites! I també moment clau per al naixement de la nostra Església. El vent significa força que empenta... Llavors “ van aparèixer unes llengües de foc que es posaren sobre cadascun d’ells” 3, per tal de significar el do que cada un ha rebut de l’Esperit Sant. L’Esperit ha estat donat a tots per a reunir-los en una unitat i retrobar cada un d’ells en la seva particularitat. “...

Marc 16, 15-20 Aquesta lectura de l’ascensió de Jesús és certament una de les més dramàtiques i alhora desafiadores. Es dramàtica per l’èmfasi en la suma importància de la salvació eterna, “Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran.” (Marc 16,16) i per l’ascensió espectacular de Jesús fins a la dreta del Pare Celestial en majestat: “Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu.” (Marc 16,19) Senyor Jesús, ajuda’m a mai oblidar-me de la nostra tasca seriosa de compartir el teu evangeli als que encara no et coneixen i a recordar sempre que Tu ets el Senyor i cap de tot, i cap de l'Església (Efesis 1,22). Amén. Per l’altra banda, la trobo molt desafiadora per els 3 reptes plantejats: 1) Sortir de la casa i de la meva comoditat per parlar als demés de Jesús. “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.” (Marc 16,15) 2) Viure tan ple de la presencia ...

Jn 15, 9-17 Després d’una imatge senzilla i suggerent, “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater” (Jn 15,1), i abans de la fi d’aquest mateix capítol joànic, en la que se’ns recorda la necessitat i la vinguda del Defensor, l’Esperit del Senyor, que serà amb nosaltres dia rere dia, per tal que el nostre testimoniatge sigui autèntic davant el món (Jn 15,27). L’evangelista Joan ens remet, per llavis de Jesús, l’Enviat, al seu missatge central, “això us mano: que us estimeu els uns als altres” (Jn 15,17). Aquesta part central (Jn 15,9-17), és la que ens ofereix l’Església en la seva litúrgia, aquest VIè diumenge pasqual, per tal de meditar-la, de fer-nos-la nostra, o millor dit, deixar que sigui la Paraula la que s’apoderi de nosaltres i ens modeli un cop més, a imatge del bon Déu. Estimar tal com Jesús ens ensenya és entendre que l’Amor ens porta a la joia plena, a l’alegria pasqual definitiva i total. Avui com sempre, però potser encara més, enmig de les tensions i complexita...

Fets 9, 26-31 1Jn. 3, 18-24 Jn. 15, 1-8 Com aquells deixebles de Jerusalem, tristament a vegades ho hem estat i som tots: els cristians desconfiem dels altres cristians i segur que tenim motius que, al nostre parer, ho justifica. No ens adonem que amb aquesta actitud fem de jutges, per una banda i per altra neguem la llibertat de Déu que fa “ néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d' aigua, la terra eixuta.” ( Is. 41,18 ) . Saule n’és testimoni i exemple, Cal que a totes les postres comunitats i congregacions hi hagi molts Bernabés que ens encomanin aquella confiança agosarada en el parlar i en el fer amb la que Pau ( 2 Cor, 3,12 ) actuava , i que, així, les relacions entre els cristians creixin dia a dia en la seguretat de que l’Esperit bufa on vol i com vol i sortint de les nostres closques - que pensem que ens donen seguretat , fràgil seguretat!- “prediquem amb valentia el nom del Seny...