Diumenge 17 de durant l'any - 26 de juliol de 2015
Jn 6, 1-15 Estem encara, di ns dels capítols de l’Evangeli de Joan, on se’ns parla dels senyals prodigiosos i diàlegs (1, 19-12,50). Jesús, el Fill de Déu, guareix a Jerusalem un home a la piscina de Betzata. L’enfrontament amb els jueus, els dirigents, es va aferrissant perquè “afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu” . Ell, però, afirma, que és el Pare que testimonia al seu favor, per les obres “que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme” . Joan, ens parla seguidament, com Jesús el segueix una gran gentada, atreta per aquests senyals i veiem com es preocupa pel seu benestar integral (material i espiritual): “On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?” Era una pregunta feta a Felip amb tota la intenció. Sabien els deixebles, a hores d’ara, la seva identitat? “Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú” . I Jesús, Misericòrdia del Pare, “guareix” la fam de tota aquell gent. Però, és un signe...