Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

Diumenge 27 de durant l'any - 4 d'octubre

Evangeli, Marc 10, 2-16 Aquest text no és fàcil d’acceptar pels creients d’avui dia. Mirem de situar-nos en el temps de Jesús en què el repudi era regulat per la Llei de Moisès: un matrimoni podia ser trencat si el marit descobria “alguna cosa censurable en la seva dona”(Dt. 24.10). Això permetia moltes interpretacions diferents... Si Jesús hagués pres posició a favor de una o altra d’aquestes interpretacions, s’hauria quedat en una comprensió legalista del matrimoni. Així va mirar de no caure en la trampa preparada pels fariseus i va remetre els seus interlocutors al projecte de Déu: en el fonament de la relació entre l’home i la dona, es troba l’Amor etern de Déu que la parella humana ha de significar en tots els aspectes de la seva existència. “ Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi”, paraula dura, potser... L’home i la dona són cridats a viure per l’altre... Com acollir aquesta declaració de Jesús? Com a nova llei més radical que la de Moisès? Impossible! Més que una llei e

Diumenge 26 de durant l'any - 27 de setembre

EL JORNALERO OPRIMIDO Santiago 5:1-6... En aquel tiempo evidentemente muchos de los pobres entre los judíos cristianos eran oprimidos por los ricos, que les defraudaban sus jornales que duramente habían ganado, en estos momentos difíciles que estamos viviendo, en muchas ocasiones y en muchos lugares nos encontramos en la misma situación, mundialmente sentimos la opresión del materialismo y la avaricia del hombre sin Dios (Stg.5:4). ¿Cual ha de ser la actuación del cristiano? por su puesto esperar en Cristo, la fe en Cristo y en Su venida nos llevará a soportar pacientemente los males que no podemos evitar. «Habéis... dado muerte al justo». (vv.6) Observemos lo siguiente de Los Jornaleros en Stgo 5:1-6...: I. Su jornal. «Retenido» (Stg.5:4). Observemos: Nos dice que el jornalero «Está clamando». ¡Qué frase más notable! Clama con una voz que Dios puede oír. El cristiano espera en Cristo, se apoya en Cristo, porque para el, Cristo es la respuesta II. Su paciencia (Stg.5:7; Stg.5:8; Stg.5:

Diumenge 25 de durant l'any - 20 de setembre

Marc 9, 30-37 Sempre m’ha colpit l’expressió de tristesa i soledat que va dibuixar Leonardo da Vinci en el rostre de Jesús, a la pintura mural de l’Ultima Cena, considerada una de les més grans obres pictòriques del món. Les seves mans obertes mostren la proximitat del dolor de la creu i la disponibilitat de lliurar-se sense reserves per amor a la humanitat. Meditant breument els versets d’aquest diumenge de l’evangeli de Marc, m’han suggerit a l’instant la impressió d’aquest fresc tan famós del pintor italià. Després de la confessió de Pere, Jesús els anuncia per primer cop la seva mort i resurrecció. Aquest reconeixement es fa més explícit en l’episodi de la transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor. Però després de la guarició d’un noi posseït, Jesús torna per segon cop a fer l’anunci: “El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.” En la discussió que mantenen els deixebles sobre qui és el més important,

Diumenge 24 de durant l'any - 13 de setembre

TOTS SOM PERE Tots som Pere quan deixem que l’Esperit ens faci proclamar amb paraules i fets que el Senyor és el Salvador i Messies, fill del Déu viu i font de Vida. Tots som Pere quan moguts per les nostres bones voluntats volem bandejar de nosaltres la presència de la Creu en la nostra vida de cristians, perquè el seguiment del Mestre i el nostre discipulat no poden ésser construccions que ens fem nosaltres mateixos, a la nostra mida. I dic, bones voluntats: Pere, amb tota seguretat, mai havia sentit a la sinagoga que el Servent, Messies, fill de l’home ( amb aquesta superposició que els textos evangèlics fan d’aquests tres títols ) hagués de patir: el Targum d’Isaies havia capgirat el sofriment en glòria i majestat del Servent. Quantes vegades les nostres bones voluntats són justificació per viure un cristianisme fet a la mida de cadascú , una fe centrada en nosaltres mateixos, quan ésser cristià és justament el contrari: centrar-nos en Crist com Crist posa el centre de sí mateix