Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2020

Diumenge 18 de durant l'any - 2 d'agost de 2020

PRIMERA MULTIPLICACIÓ DELS PANS (Mt 14,13-21)   Hem de situar el relat en el context de la tràgica mort de Joan el Baptista a mans d’Herodes. «Quan Jesús va   rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat», cercant uns moments de soledat i omplint-los de la pregària interior que l’acostarà al patiment d’aquells que s’acosten a ell per a ser guarits. Jesús coneix bé quin serà el seu final, anticipa el regust agre del que serà la seva mort   per la manca de comprensió d’aquells que l’envolten. «Ningú no es profeta a la seva terra» i, sovint, la mort és el destí dels profetes.   Però ell sap que la mort no és el final sinó el principi de Vida Eterna en el Pare. En fer-se tard, els deixebles demanen al mestre «acomiada la gent,   i que vagin als pobles a comprar-ne menjar». I Jesús els demana que siguin ells mateixos els qui els donin de menjar, però els deixebles no ho veuen possible perquè només tenen cinc pans i dos peixos. Ells no acaben

Diumenge 17 de durant l'any - 26 de juliol de 2020

«Has demanat discerniment...» 1 R 3,5.7-12; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52 A la primera lectura el rei demana a Déu discerniment, tenir un cor que sàpiga escoltar. De fet un cor comprensiu requereix sortir de la mateixa persona per saber escoltar. Déu li promet que li donarà aquesta alegria, ja que no ha demanat res personal. Si Déu ens fes la mateixa pregunta, sabrien que demanar-li? A la carta al Romans, Pau parla de la cura que Déu té de nosaltres. Ens presenta com Déu compta amb nosaltres per la missió del Regne. A l’evangeli temin una persona que troba un gran tresor i es pot pensar que actua d’una manera imprudent, ja que s’ho ven tot per comprar el tresor. També es pot veure com una persona que corre un gran risc. Té sentit fer això? O és una gran inversió i així coneixerà una profunda alegria, perquè la persona valora molt el tresor que ha trobat. El fet de tenir una alegria profunda requereix que sigui compartida invitant tothom per compartir el gran tresor del Regne de

Diumenge 16 de durant l'any - 19 de juliol de 2020

Sant Mateu 13, 24-43 Avui m'agradaria reflexionar sobre la primera paràbola que descriu el regne de Deu comparant-lo amb un gra de mostassa que se sembra en l'horta. Què curiós i estrany es aquest text, Jesús compara el regne amb la llavor més petita, més insignificant. Una vegada més, el Senyor trenca la nostra lògica i ens convida a reflexionar més enllà dels nostre esquemes humans. Què té d'especial aquesta llavor? Que és la més petita de totes, però, quan creix, es converteix en el arbust més gran de totes les hortalisses, quina paradoxa!, en el més petit es troba el més gran!. Així, el projecte del Pare, el Seu regne, té uns començaments molt humils, gairebé imperceptibles però la seva força transformadora és irresistible. Segur que les primeres comunitats de cristians no s'haguessin imaginat que en aquest moment ,avui, milions d'homes i dones en tots el món seguim a Jesús i el proclamen com a Senyor de las seves vides. Nosaltres formem part, d'algun

Diumenge 15 de durant l'any - 12 de juliol de 2020

Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS LA LLAVOR             Avui la 1ª lectura d’Isaïes que comparava l’eficàcia de la Paraula de Déu “a la pluja i la neu que cauen del cel, amaren la terra, la fecunden i la fan germinar” era una bona introducció a la paràbola del Sembrador. M’agrada pensar com Jesús, quan vivia a Natzaret, deuria reflexionar sovint en la bellesa d’aquest fragmentd’Isaïes i com li deuria suggerir allò que viu tot pagès com un bon paral·lelisme a la manera de com s’acull la Paraula de Déu. De la paràbola del sembrador a mi m’agrada subratllar la importància de la llavor. I tot i que Jesús mateix avui en fa la homilia, jo em pregunto:¿què és la llavor? Déu mateix! I, ¿què és la terra? El nostre cor. La llavor ve de Déu, és divina, i el nostre cor és el receptor. Un gran afer de reciprocitat!             Sembla que l’Església primitiva aviat   afegí un gran accent a aquesta paràbola, dient que cal acollir

Diumenge 14 de durant l'any - 5 de juliol de 2020

Za 9,9-10.13,1; Salm 144; Rm 8,9.11-13; Mt 11,25-30.     El Déu-Amor és generador de la humanitat i d’humanitat, ... pels camins més humans de la vida. Pare nostre, que esteu en el cel: El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat... Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça (Sl). Són els sentiments i les actituds de Déu, de compassió i amor, d’humanitat; així, tota la realitat està impregnada de l’Amor, d’ell mateix...; sense l’amor no entenem res de la vida, fora de l’amor no vivim. Déu és experiència d’amor, vital, que ens fa ser en allò més profund i fonamental del nostre ésser. Per això, la seva obra creadora i salvadora, és un projecte humanitzador. «... fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement e