Diumenge 18 de durant l'any - 2 d'agost de 2020
PRIMERA MULTIPLICACIÓ DELS PANS (Mt 14,13-21)
Hem de situar el
relat en el context de la tràgica mort de Joan el Baptista a mans d’Herodes. «Quan
Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap
a un lloc despoblat», cercant uns moments de soledat i omplint-los de la
pregària interior que l’acostarà al patiment d’aquells que s’acosten a ell per a
ser guarits.
Jesús coneix bé
quin serà el seu final, anticipa el regust agre del que serà la seva mort per la manca de comprensió d’aquells que
l’envolten. «Ningú no es profeta a la seva terra» i, sovint, la mort és el
destí dels profetes. Però ell sap que la
mort no és el final sinó el principi de Vida Eterna en el Pare. En fer-se tard,
els deixebles demanen al mestre «acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-ne menjar». I
Jesús els demana que siguin ells mateixos els qui els donin de menjar, però els
deixebles no ho veuen possible perquè només tenen cinc pans i dos peixos. Ells
no acaben de copsar la grandesa de l’acció divina de Jesús on no hi ha res impossible, perquè
Jesús és el Senyor dels impossibles i com a tal obra el miracle d’alimentar una
multitud amb el poc aliment de que disposen. Però quin és realment l’aliment
que es comparteix? Doncs, l’únic capaç de saciar plenament: l’Amor de Déu. Un
amor que alimenta el nostre esperit, enforteix el nostre cor i sana el nostre
cos.
Jesús es
compadeix d’aquells que el segueixen, pren consciència de les seves necessitats
i passa a l’acció en un acte de solidaritat que aconsegueix unir tota la
comunitat en el que serà una preparació del sagrament de l’Eucaristia. El
miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos ens mostra que Déu actua a
través dels que, en el seu nom, prenen la iniciativa de compartir amb el
proïsme tos els dons rebuts, no importa que siguin pocs els dons rebuts sinó el
fet de repartir-los, perquè fa més feliç donar que rebre.
«Tots en van
menjar i quedaren saciats. Desprès van recollir els bocins de pa que havien
sobrat i n’ompliren dotze cistelles». El número dotze està ple de simbolisme:
dotze van ser els apòstols i dotze les tribus d’Israel que van convertir-se en el poble escollit de Déu. Jesús
ens mostra el camí a seguir. Donar, compartir, en una paraula: estimar. Perquè
l’Amor és l’únic que com més es reparteix més creix.
Paqui
Rodríguez Báñez
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada