Comentaris Bíblics Interconfessionals

  En el temps d’Advent, fem presents dues vingudes del Senyor i ens preparem per a una tercera:la primera és l'encarnació del Fill de Déu, que es va fer home i va viure entre nosaltres, predicant l’Evangeli i mostrant-nos el camí del Regne; la segona fa referència a la vinguda de Jesucrist en nosaltres, cada dia, per l'acció de l'Esperit Sant; i la tercera serà la vinguda definitiva del Crist quan es faci present per posar fi a la història de la humanitat i judicar-la.La Paraula de Déu ens parla avui d'alliberament, per això nosaltres centrarem l’atenció en aquests tres punts: la recerca d'alliberadors, la sortida de Déu al nostre encontre, i la vigilància i la conversió, actituds necessàries per preparar-nos a l'alliberament que esperem. Parlant amb la gent, he arribat a la conclusió que moltes persones se senten insatisfetes i no són felices. ¡Quantes frustracions i misèries que hi ha a la vida humana! Seria llarg d’enumerar els problemes que l’ésser humà, t...

  Jn 18, 33b-37 El concepte de veritat, que habitualment utilitzem s´arrela en el món grec que la considera com la realitat que pot ser coneguda intel·lectualment. Però per al món semita, la veritat és allò en què es pot creure i del que un pot fiar-se, és allò que ofereix seguretat i consistència i per tant podem posar la nostra confiança de forma incondicional. D'aquesta manera, l'afirmació de Jesús: “Jo soc la veritat”, solament pot ser entesa tenint com a referència el concepte bíblic-semític de veritat. Vivim temps confusos immersos en un autèntica riuada d'informació, on un missatge se succeeix a un altre amb frenètica velocitat, on no hi ha temps per a la reflexió serena i tranquil·la. En aquest context no existeix la veritat en singular sinó les veritats que se succeeixen en funció dels interessos propis. Per això, és necessari cercar un temps i espai per asserenar-nos i demanar-li a Déu que ens ajudi a meditar que significa la veritat per nosaltres; posem tota la...

  He 10, 11-14.18 En aquest passatge, Pau està comparant els sacrificis dels sacerdots amb el de Jesucrist a la creu. És a dir, està comparant la seva mort amb un sacrifici dels sacerdots en l’altar de les expiacions (Èx. 30,10). Els sacerdots reben l’autoritat de Déu, Jesús és Déu. Els sacrificis dels sacerdots tenen validesa per als pecats comesos amb anterioritat, per això cal repetir-los anualment (el Yom Kipur), mentre que el de Jesús és vàlid per l’eternitat; ja sigui amb anterioritat com amb posterioritat. Per tant, amb un únic sacrifici fet per Jesús n’hi ha prou; no cal repetir una i altra vegada el ritual del sacrifici com fan els jueus. D’aquí en traiem que la Santa Cena o Eucaristia no és la repetició del sacrifici, sinó el memorial del Sacrifici, en majúscula. Recordem que Jesús diu: «feu-ho en memòria de mi» (1Co 11,24-25). És un memorial que ens transporta a aquell sopar pasqual i ens invita a refermar la nostra fe i compromís amb Jesús/Déu i amb l’Evangeli. A mé...