Diumenge 3 de Pasqua - 30 d'abril del 2017
Fets 2,14.22-33; 1Pe 1,17-21 Lc 24,13-35 El diàleg que llegim entre els amics és de sentir-se abandonats per Jesús. Ells havien posat tota la confiança per ser salvats. Havien deixat tot per seguir-lo. Se sentien enganyats i ara algunes dones els hi volien fer creure que el seu cos ja no estava en el sepulcre i que l’havien vist. S’havien amagat per por. Encara no havien entès res de la salvació que proclamava Jesús. Jesús sabia que primer els havia de deixar parlar perquè poguessin caure tots els dubtes que tenien en el seu cor. Els convidar a parlar des del seu cor i ho van fer, per després passar a confiar en la bondat de Déu, malgrat no era gens fàcil. Jesús sempre espera la invitació. Els deixebles d’Emmaús el van reconèixer en la fracció del pa, perquè primer el van acollir com a company de viatge i van escoltar la seva paraula. El text ens diu que ells no van romandre a Emmaús, sinó que es van aixecar i van tornar a Jerusalem; sabien on havien d’anar i què f...