Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

Diumenge 3 de Pasqua - 30 d'abril del 2017

Fets 2,14.22-33; 1Pe 1,17-21 Lc 24,13-35 El diàleg que llegim entre els amics és de sentir-se abandonats per Jesús. Ells havien posat tota la confiança per ser salvats. Havien deixat tot per seguir-lo. Se sentien enganyats i ara algunes dones els hi volien fer creure que el seu cos ja no estava en el sepulcre i que l’havien vist. S’havien amagat per por. Encara no havien entès res de la salvació que proclamava Jesús. Jesús sabia que primer els havia de deixar parlar perquè poguessin caure tots els dubtes que tenien en el seu cor. Els convidar a parlar des del seu cor i ho van fer, per després passar a confiar en la bondat de Déu, malgrat no era gens fàcil. Jesús sempre espera la invitació. Els deixebles d’Emmaús el van reconèixer en la fracció del pa, perquè primer el van acollir  com a company de viatge i van escoltar la seva paraula. El text ens diu que ells no van romandre a Emmaús, sinó que es van aixecar i van tornar a Jerusalem; sabien on havien d’anar i què fer.

Diumenge 2 de Pasqua - 23 d'abril del 2017

Jn 20, 19-31 Introducció Els cristians som fills de casa bona, perquè som a imatge i semblança de Déu, malgrat les nostres infidelitats, el nostre pecat, la nostra manca de fe Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, pel gran amor que ens té, ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Som hereus de Déu. Ell ens ha introduït a casa seva i ens hi manté. Amb amor, amb il·lusió i amb esperança: L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar.  Pelegrinem -malgrat que el camí moltes vegades no és planer- pels temps cap a l’eternitat. El dia que Jesucrist es revelarà.  El vespre d’aquell mateix diumenge, vuit dies més tard Cada diumenge és Pasqua, celebrem l’últim sopar i que Jesús ha ressuscitat: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo, és a dir, cada diumenge celebrem que és el dia que ha obrat el Senyor. D’aquí la importància del diumenge, com e

Diumenge de Pasqua - 16 d'abril del 2017

Jesús ha ressuscitat! Jesús ha ressuscitat! Aquesta és la salutació pasqual, el crit de milions de cristians en aquest dia. Una cosa semblant passa en l'escena que ens narra l'evangeli d'aquesta festivitat, tots corren: Maria Magdalena, Simó Pere, el deixeble estimat. No és per a menys. Una cosa inesperada ha passat, encara no saben exactament què, però Jesús ja no és al sepulcre, no es troba entre els morts. Serà del deixeble estimat (tots som el deixeble estimat) de qui dirà l'evangelista que «ho veié i cregué» És curiós, però encara no es narra cap aparició del ressuscitat; el que han vist aquests primers testimonis és ben poc, uns objectes de l'embalsamament, però res més. Més aviat és el que no veuen: Jesús ja no està entre els morts. Serà la fe la que farà possible creure en Jesús, creure en la seva resurrecció. I aquest missatge és molt actual. Després els evangelis narraran les aparicions de Jesús ressuscitat, però aquestes no anul·len el moment de l

Divendres Sant - Sermó de les 7 paraules - 14 d'abril del 2017

“Avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43) En la creu, un instrument de tortura, possiblement, un dels més cruels que ha inventat l’ésser humà, es fa realitat, aquella frase de Jesús als seus deixebles, mentre sopaven: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13, 1b). En la creu, es fa visible aquest “extrem” de la Misericòrdia de Déu, manifestada en la persona de Jesús, el nostre Senyor. Al seu voltant, tot són tenebres, dos criminals l’acompanyen en aquest suplici, una gran gentada del poble mira “l’espectacle”, mentre, ens diu l’evangeli de Lluc, “les autoritats se’n reien dient: -Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!” (Lc 23, 35). Els soldats “l’escarnien” . Fins i tot un dels criminals penjat a la creu s’atreveix a injuriar-lo: ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres” (Lc 23, 39b). També el món arribà al seu extrem, però en el pecat, desitjant anorrear to

Dijous Sant - 13 d'abril del 2017

Jn 13, 1-15 El tuït del Dilluns Sant, del Papa Francesc, deia el següent: “Aquesta Setmana Santa, dirigim la mirada cap a Jesús, demanem la gràcia de comprendre el misteri del seu sacrifici per nosaltres.” I és ben bé així. Se’ns dona, s’actualitza, es torna a fer present el Misteri de l’Amor de Déu, en la carn, en la persona del seu Fill Jesucrist, en aquesta “hora”, “ l’hora de passar d’aquest món al Pare.” La plenitud del “temps” on es manifesta a la humanitat,  la misericòrdia, que arriba a un extrem que corprèn, que captiva el nostre cor, però que no acabem mai d’entendre. Ens quedem sempre curts. Un temps, que deixa de ser temps i vol expressar-se en l’àmbit d’un amor etern. “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.”   El nostre principal enemic és viure aquesta “hora”, amb el cor tebi, dispersos. Hem de demanar, doncs, aquesta gràcia d’apropar-nos, amb intensitat, en aquesta mirada de Jesús, que es fa present etern per cadascú de

Diumenge de Rams - 9 d'abril del 2017

Is 50, 4 - 7 4 El Senyor Déu m'ha donat llengua de savi i un parlar que convenç, perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla per tal que l'escolti i sàpiga parlar i convèncer. 5 El Senyor Déu m'ha parlat a l'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere. 6 He parat l'esquena a tots els qui que m'assotaven, i les galtes a aquells que m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. 7 Però el Senyor Déu m'ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca, i sé que no quedaré avergonyit. Als creients, sovint ens passa que topem amb dificultats, que no sols no sabem resoldre: se'ns fan massa feixugues o no trobem la manera com plantar-los cara... Llavors, no se'ns acut cercar la saviesa del nostre Pare Celestial, que tot ho pot i tot ho governa... No, no ho fem, perquè ens refiem de la nostra "sagacitat", i deixem que l

Diumenge 5 de Quaresma - 2 d'abril del 2017

Jn 11, 1-45 La quaresma ens prepara ni menys ni més que pel nostre descens a la tomba, en el despullament de tot el que no és més que aparença efímera de vida. I arribant al final de l’esforç ascètic, del dejuni que hem estat capaços de dur a terme i de l’increment de la nostra pregària, ens cal refermar la nostra fe per no deixar-nos vèncer en el moment en què el Senyor, farà el camí al Gòlgota, preludi necessari de la Resurrecció. L’Evangeli d’avui ens fa veure com ressuscitar és també pujar l’escala de la fe, pujada mai perfecte ni acabada, perquè sols Déu, que des de dalt ens allarga la mà ens farà assolir els darrers graons. I tanmateix, la nostra ascensió no fa el primer pas sense baixar fins la mort, sense la desfeta del lligam cos/ànima amb què Déu ens va fer, creatures humanes.I tal com necessitem fer aquest pas, el Fill de Déu acceptà sotmetre-s’hi: encarnar-se, patir la temptació, sofrir l’escarni i el turment, morir finalment a la creu, i sersepultat. Però Ell,