Comentaris Bíblics Interconfessionals

SER HUMIL - SIRÀCIDA 3,19-21,30-31             Aquest text sobre «La humilitat» és obra d'un escriba jueu del segle II a.C. conegut com Jesús de Sira, autor del llibre de Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic, on es tracten temes de saviesa popular que ens obren el camí cap a la veritable saviesa que ens porta a comprendre el misteri de Déu.             Parlar de la virtut de la humilitat no és gens fàcil en els nostres dies, perquè vivim moments complexos, difícils, que han desfigurat l'autèntic valor de la humilitat i hom tendeix a concebre-la com a una mostra de feblesa. Ens hem forjat uns estereotips que ens porten a jutjar els altres de manera injusta i superficial. I és que l'home actual, en la seva set insaciable de plaers terrenals, s'obstina en cultivar l'orgull i la vanaglòria que omplen de buidor les seves vides, oblidant que «el Senyor només revela als humils els seus secrets».             Hi ha coses que, com a éssers

Is 66: 18-21. Heb 12: 5-7, 11-13. Lc 13, 22-30. Avui les lectures ens parlen de la fraternitat com a condició de salvació. De fet són texts difícils, però que ens han de dir quelcom en la situació que estem vivint avui dia. Els capítols finals d’Isaïes responen a la desil·lusió que hi ha després de l’exili, les persones no saben veure la salvació que Déu havia promès i només veuen la desil·lusió per la seva absència. El profeta dona una resposta que amplia a una perspectiva universal. «Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües.» Totes les nacions vindran (d’Orient i d’Occident), per tant la salvació és per tothom, tant els que són altres com els que venen de lluny. En Hebreus també hi ha la voluntat d’animar a una comunitat desil·lusionada. Tothom coneix situacions de desesperança, tant en la vida privada com en la pública. En aquesta situació ens dona una motivació per perseverar, ens parla de la fe per tenir confiança en qui ens sosté i hi h

M A S    C R U C E S “Están clavadas dos cruces en el monte del Olvido; por dos amores que han muerto, que son el tuyo y el mío”. ¿Recuerdas la canción? Es conocida, muy conocida.   Y si...¿en lugar de hablarte de dos cruces, hablamos de tres? Pues no me cabe duda alguna de que tu mente va a volar al Monte de la Calavera. ¿Recuerdas'...Jesús crucificado entre ladrones . ¡Tres cruces!   Entre los temas propuestos para este presente domingo, al leer las citas bíblicas, mis ojos han ido a “clavarse” en este texto:   “Lejos esté de mi gloriarme, sino en la cruz de Nuestro Señor Jesucristo, por quién el mundo me es crucificado a mí, y yo al mundo” (Gálatas 6: 14).   No se si me descuento, pero... vuelvo a encontrar (ver) otras tres cruces. Y éstas, tienen una proyección a través del tiempo, porque pasados casi dos mil años, ¿siguen estando vigentes!   Vamos a contarlas:   1ª Cruz) La cruz de Nuestro Señor Jesucristo.   ¿Qué podemos decir de ella que no se ha

Lc 12, 32-48 Tenim la tendència a viure amb neguit, amb una mirada que acapara preocupacions pel futur, sobretot pels bens materials. I restem en el present, atabalats. I moltes vegades, aquest present es queda sense viure. Jesús sempre ens convida a no tenir por, a asserenar-nos, simplement perquè el nostre Pare del cel ens dona tot el necessari i molt més encara, el seu Regne. Per la seva misericòrdia se’ns ha estat donat el seu Amor que envolta amb tendresa el nostre present. Si això és així, el Senyor ens demana, en una societat tancada al despreniment, compartir amb els altres els nostres bens. Se’ns fa costa amunt aquesta invitació de Jesús oi? Fins i tot, a nivell polític, en un tema, per desgràcia, tan actual, com són els refugiats, que no poden desembarcar dels vaixells, perquè no són acceptats. Jesús, el nostre Senyor, ens convida a obrir els “calaixos” de les nostres misèries i estar pendents de les necessitats dels altres: “Veneu els vostres bens i doneu els diners c

Ecl 1,2.2,21-23; Salm 89; Col 3, 1-5.9-11; Lc 12,13-21. Tot ens queda relatiu finalment, llavors cerquem sempre més enllà, ... l’Absolut. Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Estimar el projecte creador i salvador de Déu: la vida. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Transformació del nostre l’ésser en Jesús, per l’amor. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’ amor al diner, que és una idolatria; n o us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’ home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatg