Diumenge 18 de durant l'any - 4 d'agost de 2019

Ecl 1,2.2,21-23; Salm 89; Col 3, 1-5.9-11; Lc 12,13-21.

Tot ens queda relatiu finalment, llavors cerquem sempre més enllà, ... l’Absolut.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Estimar el projecte creador i salvador de Déu: la vida. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Transformació del nostre l’ésser en Jesús, per l’amor. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Encara evolució, un salt qualitatiu de la vida en l’Amor. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots (Col). L’Amor, l’amor ens iguala en dignitat. Vivint en Crist vivim.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida (Sl). Totes les fams, finalment, saciades quan ja viurem l’Amor de Déu. “No només vivim de pa...” (Mt 4,4), sinó també de l’estimació de Déu i dels altres; ja podem saciar-nos de l’amor, de l’Amor, que és pa de la interioritat.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

Vanitat i més vanitat, ...tot és en va (Ecl). Que vol dir que tot passa, tot és incert, com el fum; és l’experiència que res ens assegura la vida en aquest món, que res és un absolut: és l’experiència de crisi a tots els nivells. Només la fe despullada encara ens salva, ens manté vius; estem al cor de l’experiència religiosa.  Des d’aquesta lectura realista de la vida anem a “Allò Altre” que no veiem, ni sentim, però ho esperem. És la paradoxa en la que es mou la vida del creient: malgrat que tot cau continua esperant.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor (Sl). La consciència de la temporalitat ho relativitza tot, tot ho fa momentani, i purifica les intencions i els afanys, i ens dóna l’important de la vida, i és recerca de Déu.

«Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.» I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu» (Lc). Jesús relativitza la seguretat material com un valor absolut que no ho dóna tot; finalment no assegura l’important de la vida. Les riqueses enlluernen, i és veritat que donen bona vida; són una bona temptació. Però el tenir “molt”, “molt”, no dóna necessàriament més autenticitat a la vida personal, ni una vida per sempre. Ara la denúncia de Jesús no està en el tenir insolidari, sinó en limitar el ser al tenir “molt”, com més millor: una inconsciència del ser personal fet de valors, d’amor, ... d’Amor. Avui Jesús no entra en tot el que significa la riquesa acumulada d’insolidaritat, d’injustícia, de manca de compassió...  

Com sempre..., ser o tenir? Aquest és el dilema que fa la nostra vida, i la dels altres, molt diferent.

Mn. Miquel García Bailach