Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2015

Diumenge 4 de Pasqua - 26 d'abril

 Des de la gran celebració de la Pasqua , diumenge a diumenge, la litúrgia ens fa descobrir la persona de Jesús i allò que espera de nosaltres, la seva Església: Diumenge 1 , ens envia a anunciar la Bona nova a tots els homes i dones del món Diumenge 2, ens  dóna la seva força i posa a les nostres mans l’esdevenir del món. Vol que partim el pa en el seu nom, que ho posem tot en comú… Diumenge 3, ens parla del seu Pare i Pare de tots i ens exhorta a ser el seus testimonis.    Avui s’identifica com a “BON PASTOR”. És un aspecte de la seva missió: aplegar, guiar, buscar el que s’ha esgarriat, donar la seva vida pels altres, estimar.    Els cristians dels primers segles estaven fascinats per aquesta imatge de Jesús, Bon Pastor. Avui,  no ens agrada gaire ser comparats a un ramat d’ovelles. És que, la Bíblia i, en particular St. Joan, donen a aquesta imatge un sentit molt diferent. Evoca afecte, tendresa entre el pastor i cada membre del seu ramat. Escoltem el profeta Isaïes

Diumenge 3 de Pasqua - 19 d'abril

Lluc 24,35-48 El Evangeli ens presenta una de les aparicions de Jesús Ressuscitat als deixebles. Era tanta l’alegria i l’admiració que no s’ho acabaven de creure. Jesús els diu, quina poca fe, mireu-me les mans i els peus, soc jo. palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc, no teniu res per menjar, i va menjar davant d’ells un tros de peix. Jesús   desperta la fe en ells a creure, les ferides que va rebre Jesús per nosaltres les vol presentar al seu Pare del Cel com a rescat per la nostra llibertat. En la primera lectura veiem el testimoni de Pere; El poble va entregar Jesús a Pilat on va morir crucificat però Déu el va ressuscitar. Pere i els apòstols son testimonis. La resurrecció necessita del testimoni del apòstols; es el testimoni que dona la força històrica a la resurrecció. Jesús es designat com el servent, el sant, el just, el que dona la vida. Lluc remarca la figura de Pilat per donar-li un sentit a la mort de Jesús dins del con

Diumenge 2 de Pasqua - 12 d'abril

Aquestes lectures del temps de Pasqua ens expliquen com els primers deixebles van experimentar la resurrecció, i ens parlen també de la força i l’esperança renovades que això els  va donar.   Però ens podria passar que llegint això ens sembli que el que van viure ells és molt diferent del que podem viure ara nosaltres. Que nosaltres no podem sentir el Senyor tant a prop, ni viure amb la mateixa  il·lusió i esperança que tenien ells. Però resulta que aquests textos s’han escrit per a nosaltres. Per a cristians que no hem pogut veure ni tocar a Jesús, però que el necessitem al costat nostre. “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Això és el que els passava ja a les comunitats que llegien aquest evangeli, i és el que ens passa a nosaltres. I l’evangeli ens diu que ens podem considerar feliços, afortunats. No deixa de ser sorprenent. Ens diu que som afortunats de creure en coses que no podem demostrar, en coses que no són evidents. Som afortunats de creure enmig de molta gent

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor - 5 d'abril

«EXULTEM DE JOIA» Germans, avui és un dia gran. Avui és el diumenge dels diumenges. La mort ha estat vençuda per la força de l’amor. La victòria de la fe ha estat clara, neta, rotunda. No diem, ni podem dir, que Jesús ha ressuscitat parcialment. Ell és viu del tot! I per sempre! La seva victòria anuncia la nostra. Una victòria que ha vingut després de la creu, la qual ens ha forjat a tots en el gresol d’una nit llarga, fosca, negra. Així també anuncia la unitat dels germans cristians, que s’albira al nostre davant, cada dia més a prop. La Pasqua dibuixa davant nostre una unitat que va més enllà de nosaltres mateixos, perquè és Déu qui la construeix i l’ofereix. Nosaltres la rebem. Sí, som hereus de la Pasqua de Jesús, de tot el seu llegat, els seus ensenyaments, les seves intuïcions, els seus compromisos, les seves accions…Exultem. Cantem. Lloem. Alcem la vida vers Aquell que dóna la Vida. «La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’