Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2020

TOTS SANTS - 1 de Novembre de 2020

Mt 5, 1-12 Un dels textos de l’Evangeli que reflecteix més vivament la tensió que suposa la fe per un creient és el de les Benaurances: fan referència al present i a la vegada al futur, formant una contraposició aparent entre una promesa ja complerta i la mateixa promesa encara pendent de complir[1]. L’esperança cristiana es veu desafiada per les contrarietats del món present, concretades per Jesús de forma tan vívida que les paraules del Sermó de la Muntanya interpel·len el lector contemporani d’una forma directament comprensible pel marc conceptual actual. L’al·lusió a realitats materials i a conceptes d’ús habitual en el llenguatge polític poden induir una lectura simplista del Sermó. No es tracta d’un missatge polític, una comprensió del text en aquests termes desemboca en una visió reduccionista i, per tant, desencertada de les paraules de Jesús, susceptible de ser projectada al conjunt del seu missatge i, per tant, de la seva figura. Més aviat, altres passatges de l’Escriptura en

Diumenge 30 de durant l'any - 25 d'octubre de 2020

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les     EL MANAMENT MÉS GRAN A la pregunta que el fariseu féu a Jesús sobre quin era el manament més gran, Jesús no dubtà a dir que era l’amor a Déu i al proïsme. El fragment del llibre de l’Èxode que avui hem llegit ha descrit aquest manament amb unes afirmacions concretes. Deia: “no maltractis ni oprimeixis, no exigeixis interessos als pobres, torna el mantell abans no es pongui el sol,...” L’Aliança entre Israel i Déu se centrava en el culte, sí, però sobretot en la justícia social. Jesús respon al fariseu amb la referència més nuclear del credo de l’israelita. Li diu: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu... és l’únic... Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor.” És també el que es pregunta avui als padrins en el baptisme d’un infant: “Ja sabeu que us comprometeu a educar-los en la fe, perquè compleixin el manament d’estimar Déu i el proïsme com Crist ens va ensenyar? ” Estimar és l’experiència essencial del n

Diumenge 29 de durant l'any - 18 d'octubre de 2020

  Is 45,1.4-6; Salm 95, 1 i 3. 4-5. 7-8. 9-10a i c. 1 Te 1,1-5b. Mt 22,15-21.   La pregunta, que varen formular a Jesús: ¿és permès o no de pagar tribut al Cèsar? , era una pregunta que avui anomenaríem enverinada. Una resposta negativa podia ser interpretada com contraria a Roma, amb qui els sacerdots del temple havien pactat l’impost; però una contestació favorable era posar-se en contra dels molts jueus, especialment els zelotes, que consideraven que pagar el tribut al Cèsar era un acte d’idolatria, ja que tan sols Déu podia ser considerat rei d’Israel com proclama el Salm 95: El Senyor és el Déu sobirà, rei de reis per damunt de tots els déus [...] Ell és el nostre Déu . Jesús, digui el que digui, podrà ser acusat davant els romans, en un cas, o davant els jueus nacionalistes, en l’altre.   És una pregunta sobre qüestions temporals, té a veure amb el poder polític i els impostos; però la resposta de Jesús canvia el focus d’atenció i situa la qüestió en un pla més elevat

Diumenge 28 de durant l'any - 11 d'octubre de 2020

Is 25,6-10a Mt 22, 1-14   Si ens preguntessin amb quina paraula relacionem la nostra experiència cristiana, què contestaríem? Possiblement molt pocs de nosaltres diríem l´alegria. Lamentablement el cristianisme ,en moltes ocasions, s'ha relacionat, i es contínua relacionant, amb obligacions i  normes de conducta; és a dir,  s’associa més amb el deure que amb l'ésser. Però quan el capítol 25 d’Isaïes se'ns presenta la salvació amb una metàfora molt descriptiva: un banquet.  Pensem en l'últim banquet de noces que hem assistit. Com era l'ambient?, què reflectien els rostres dels nuvis, pares i convidats? Per què va deixar un record agradable en la nostra memòria? Les respostes a aquestes preguntes estan relacionades amb la felicitat, una joia que es comparteix amb tothom; en el banquet ningú està trist, tots riuen i estan alegres, es viu una felicitat que s´encomana. Per això, en Isaïes ens diu que “el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plat

Diumenge 27 de durant l'any - 4 d'octubre de 2020

  La vinya del Senyor de l’univers és el poble d ’ Israel   Avui celebrem la festa de sant Francesc d’Assis. Isaïes 5,1-7; Filipencs 4,6-9; Mateu 21,33-43. A la primera lectura llegim el cant d’amor a la vinya del Senyor de l’univers. És el mateix missatge que després llegim a l’evangeli. Isaïes mostra el treball de Déu com un acte continuo d’amor i el que Déu espera del seu poble és que respongui amb obres d’amor. Però el poble no respon, hi ha a Israel terribles injustícies socials, explotació dels pobres per part dels rics i s’obliden de la Llei i de la fidelitat a Déu. Isaïes proclama l’amor de Déu al seu poble, urgència de conversió i amenaça de les desgràcies que cauran sobre el poble. A la segona lectura Pau en la carta als filipencs presenta el desig integral per animar a les primeres comunitats a continuar. Avui dia és difícil no perdre la pau i la serenor amb el que estem vivint a nivell mundial. Pau ens anima a posar-ho tot en una conversa íntima amb Déu que és la