Comentaris Bíblics Interconfessionals

0.       Introducció. Els diumenges de durant l’any, com ja sabeu, ben segur hi ha dues línies de reflexió independents. Una és el missatge de las carta apostòlica, avui Gàlates, i l’altre l’evangeli . en aquest cicle anual Lluc. El tema de l’evangeli ve reforçat per la primera lectura i els salm responsorial.   1.       La justificació per la fe. L’apòstol Pau tem que els gàlates es deixin ensarronar pels integristes jueus que els volen convèncer que el que salva és el compliment dels preceptes de la llei. Això és fals perquè el que salva és la fe en Jesucrist. Per tant el tema de fons és la justificació per la fe. Després d’exposar que Abraham fou justificat per la fe, perquè la llei encara no havia estat promulgada, Pau fa un pas més: la fe ens fa fills de Déu en Jesucrist. Per la fe comprenem que no només som salvats, sinó que som incorporats a la família de Déu. Hem estat igualats no pas amb el “cafè para todos”,...

Diu Jesús a les Benaurances: «Feliços els qui ploren, vindrà el dia que seran consolats». Hem contemplat una dona que, enmig del desastre de la seva vida i de les seves llàgrimes, troba el consol en el perdó dels seus pecats. El Senyor lloa aquella dona pecadora que plora en contra del fariseu satisfet d’ell mateix que es pensa no tenir motius per plorar: «¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes». Són les llàgrimes d’una dona que se sap i se sent perdonada, que ha estimat molt perquè és molt el que li ha estat perdonat. Amb llàgrimes com aquestes l’ésser humà vessa tot el que té, àdhuc la seva persona, i es buida davant Déu perquè pugui entrar en ell l’alegria que ve del Senyor. Són les llàgrimes de la penitència i la contrició, de la compunció i el penediment. Les llàgrimes vessades obren les presons i deslliguen els nusos d’una vida de pecat. La dona de l’evangeli que avui veiem...

Jesús, el Senyor, el profeta esperat, ens parla aquest proper diumenge amb aquest fragment de l’evangeli de Lluc. Com sempre, podríem dir moltes coses, encara més, és l’evangeli mateix que ens diu moltes coses. Quan he llegit aquest text de l’evangeli l’expressió que ha ressonat amb més força en mi, i que comparteixo amb vosaltres, és Déu ha visitat al seu poble . I recordo com en tants pobles d’arreu del món, reconeixen el pas de Déu, en la vida d’una persona concreta. És el cas d’Òscar Romero, i de tants homes i dones, que moguts només per l’evangeli de Jesús, i el desig de viure coherent amb ell, els ha portat a lliurar la vida per amor. A aquesta acció i espiritualitat li diem martiri, i la compartim les gran famílies del cristianisme. Probablement ho he llegit en algun lloc: el martiri és un bon camí per a la comunió. I nosaltres, quin és el martiri al que estem cridats, quin testimoni hem de donar? Com el de Jesús: apropar-nos a la gent, ser compassius i acompanyar a la pe...

Lc 9, 11b-17 La gent segueix Jesús. Jesús els parla del Regne de Déu i guareix els qui en tenen necessitat. Davant la petició dels deixebles per a que enviï els seguidors als pobles propers a comprar menjar i hostatjar-se Jesús els diu la frase central (per a mi) d’aquest fragment: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos”. Jesús convida, anima, exhorta, els seus seguidors a donar de menjar els que no en tenen. Ens convida a practicar la Caritat. Per una altra banda Jesús “alçà els ulls al cel” (a Déu Pare). Jesús fa pregària, posa el seu propòsit en mans de Déu (donant-nos exemple del que nosaltres hem de fer). Beneeix els aliments que ha de repartir i compartir (ensenyant-nos que també nosaltres ho hem de fer i que hem de saber donar gràcies a Déu per tot allò que d’Ell rebem). Els apòstols serveixen la gent i tots queden saciats. Es recullen 12 cistelles de les engrunes sobrants (una cistella per cadascuna de les dotze tribus d’Israel). Posant de manifest que...