El Cos i la Sang de Crist - 2 de juny

Lc 9, 11b-17

La gent segueix Jesús.

Jesús els parla del Regne de Déu i guareix els qui en tenen necessitat.

Davant la petició dels deixebles per a que enviï els seguidors als pobles propers a comprar menjar i hostatjar-se Jesús els diu la frase central (per a mi) d’aquest fragment: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos”.

Jesús convida, anima, exhorta, els seus seguidors a donar de menjar els que no en tenen. Ens convida a practicar la Caritat.

Per una altra banda Jesús “alçà els ulls al cel” (a Déu Pare). Jesús fa pregària, posa el seu propòsit en mans de Déu (donant-nos exemple del que nosaltres hem de fer). Beneeix els aliments que ha de repartir i compartir (ensenyant-nos que també nosaltres ho hem de fer i que hem de saber donar gràcies a Déu per tot allò que d’Ell rebem).

Els apòstols serveixen la gent i tots queden saciats. Es recullen 12 cistelles de les engrunes sobrants (una cistella per cadascuna de les dotze tribus d’Israel). Posant de manifest que quan es reparteix n’hi ha per a tots i, fins i tot n’hi ha de sobres.

Jesús ens convida a seure a taula a compartir i a repartir amb els germans, en aquest cas el seu cos i la seva sang (el pa i el vi de l’Eucaristia). Al igual que quan estem contents o volem celebrar alguna cosa, que sempre ens reunim al voltant d’una taula amb alguna cosa per menjar i quelcom per a veure. Jesús es vol fer proper i acostar-se a nosaltres de la manera més humana i més senzilla, en el compartir taula amb Ell i amb els germans.

Jesús ens convida a reunir-nos entorn la taula de l’altar a compartir amb els germans. Primer, el seu cos i la seva sang i, després, tot el que pugui venir.



                                 Mª Angustias Rodríguez

Comentaris