El Cos i la Sang de Crist - 2 de juny
Lc 9, 11b-17
La
gent segueix Jesús.
Jesús
els parla del Regne de Déu i guareix els qui en tenen necessitat.
Davant
la petició dels deixebles per a que enviï els seguidors als pobles propers a comprar
menjar i hostatjar-se Jesús els diu la frase central (per a mi) d’aquest
fragment: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos”.
Jesús
convida, anima, exhorta, els seus seguidors a donar de menjar els que no en
tenen. Ens convida a practicar la Caritat.
Per
una altra banda Jesús “alçà els ulls al cel” (a Déu Pare). Jesús fa pregària,
posa el seu propòsit en mans de Déu (donant-nos exemple del que nosaltres hem
de fer). Beneeix els aliments que ha de repartir i compartir (ensenyant-nos que
també nosaltres ho hem de fer i que hem de saber donar gràcies a Déu per tot
allò que d’Ell rebem).
Els
apòstols serveixen la gent i tots queden saciats. Es recullen 12 cistelles de
les engrunes sobrants (una cistella per cadascuna de les dotze tribus
d’Israel). Posant de manifest que quan es reparteix n’hi ha per a tots i, fins
i tot n’hi ha de sobres.
Jesús
ens convida a seure a taula a compartir i a repartir amb els germans, en aquest
cas el seu cos i la seva sang (el pa i el vi de l’Eucaristia). Al igual que
quan estem contents o volem celebrar alguna cosa, que sempre ens reunim al
voltant d’una taula amb alguna cosa per menjar i quelcom per a veure. Jesús es
vol fer proper i acostar-se a nosaltres de la manera més humana i més senzilla,
en el compartir taula amb Ell i amb els germans.
Jesús
ens convida a reunir-nos entorn la taula de l’altar a compartir amb els
germans. Primer, el seu cos i la seva sang i, després, tot el que pugui venir.
Mª
Angustias Rodríguez
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada