Diumenge 4 de Pasqua - 29 d'abril
Jesús, el bon pastor. (Comentari a Jn 10, 11-18) Si situem aquest fragment evangèlic en el seu context, observarem que forma part d’una controvèrsia entre Jesús i els fariseus promoguda per la guarició del cec de naixement (9, 1-41) on es contraposen la fe a la qual convida Jesús i la ceguesa espiritual dels fariseus que no el volen acollir com aquell que actua en nom del Pare. Quan Jesús faci l’afirmació “Jo i el Pare som u” (10, 30) voldran apedregar-lo; així i tot, les seves paraules i actuacions provocaran la fe de molts (10, 42). El text pertany a una doble paràbola que comença amb la imatge de Jesús com a porta de les ovelles (10, 1-10), com aquell que introdueix la humanitat en un nou espai, en una experiència de l’infinit, d’allò que és invisible, inefable, i que forma part del domini diví. Tot seguit, Jesús es presenta com a “bon pastor” (10, 11); no hem d’oblidar que aquesta imatge era per tot jueu un lloc comú en l’Escriptura: Yahvéh, Déu, és el Pastor del seu ram...