Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

Diumenge 30 de durant l'any - 25 d'octubre de 2015

Marc 10, 46-52: Bartimeu, se n’adona de que esta passant per aquell lloc Jesús, i no vol deixar passar l’ocasió i a l’instant es posa a cridar: “Jesús tingueu compassió de mi”, s’encontra a la vora del camí, cansat, es un home rebutjat per la societat, no pot ser pelegrí perquè li tancarien les portes, esta exclòs, marginat, abandonat pel jueus. Sols li queda cridar. Els deixebles i seguidors  s’irriten, aquells crits interrompen la marxa tranqui-la cap a Jerusalem, no poden escoltar les paraules de Jesús. Aquest pobre molesta, hi ha que fer-lo callar; però ell cridarà més fort. “Fill de David, compadiu-vos de mi”. Li diuen, ànims, Jesús t’està cridant, això ho canvia tot. Bartimeu dona tres passos què van a canviar la seva vida. Llança el mantell per què li fa nosa per apropar-se a Jesús. Li diu què vols que faci per tu. Mestre que hi vegi. La seva vida es transforma. Passar de la ceguesa a la visió es símbol d’obrir-se o de créixer en la fe. L’experiència de Pau en el camí

Diumenge 29 de durant l'any - 18 d'octubre de 2015

Marc 10, 35-45 Els deixebles Jaume i Joan,  li demanen a Jesús de estar l’un a la dreta, i l’altre a l’esquerra, quant serà glorificat. Jesús els diu. “No sabeu què demaneu”. Jaume i Joan busquen els primers llocs per estar al costat de Jesús; Jesús es queda sorprès. No han entès res del que Jesús els ha ensenyant. Els altres deixebles s’omplen d’indignació contra Jaume i Joan; l’ambició els divideix, s’enfronten entre ells per què encara son immadurs. A les hores els diu; Qui volguí ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.  Qui volguí ser gran que serveixi als seus germans. El fet es tan greu, que Jesús els reuneix; mireu els romans. Jefes dels pobles i grans de la terra, els exploten i els oprimeixen, entre vosaltres no ha de ser així; Qui volguí ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui volguí ser el primer, ha de ser El esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir als altres,I a donar la vida com a pr

Diumenge 28 de durant l'any - 10 d'octubre de 2015

Mc 10, 17-30 Imaginem-nos l’escena. Un home anà corrent cap a Jesús i, -de genolls-, li fa la gran pregunta que a tots ens interessa: “Mestre bo, què haig de fer per posseir la vida eterna?”. Tenim la resposta de Jesús. Imaginem-nos que ens la diu també a nosaltres participant de la mateixa pregunta. Ell ens diu: “Per què em dius bo? No hi ha ningú bo més que Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no donaràs fals testimoni, no estafaràs, honora el pare i la mare”. L’home respongué: “Mestre, tot això ho he complert des de jove”. Jesús mirant-nos de manera afectuosa, ens diu: «Una cosa et falta, marxa, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel, i després segueix-me”. Aquell home, després de parlar amb Jesús posant en valor el compliment de la Llei, s’entristí perquè era molt ric i no s’avenia a renunciar a les seves riqueses, per això va marxar . I nosaltres què fem? També marxem? Ho donem tot als pobres i optem per Jesú

Diumenge 27 de durant l'any - 4 d'octubre

Gn 2,18-24; Sl 127; He 2,9-11; Mc 10,2-16. Som hereus del ser de Déu..., per viure una mateixa realitat d’amor. Pare nostre, que esteu en el cel: El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi.» Estem fets per a la relació, la comunicació, el diàleg..., no per a la soledat; creats a imatge i semblança de Déu som amor, fets per a l’amor, ser estimats i estimar. El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. ... però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i fer-li companyia. No en hi ha prou en estudiar, treballar, fer coses...  Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Ens cal tocar el cel, entrar en el món dels somnis... que només l’amor ens dóna. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia dei