Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2018

Diumenge 5 de Pasqua - 29 d'abril de 2018

Juan 15,1-8 Jesús, en estas palabras de despedida, insiste en la idea de permanencia como de una necesidad para los discípulos. Una necesidad para que la vida de los discípulos no sea estéril, para que no sean unas vidas que no sirven para nada. Se trata de un imperativo para todo aquel que quiera estar cerca de Jesús. Cerca de la vida. Permanecer en Jesús, mantenerse fieles y firmes. Permanecer en la semejanza a la forma de vida de Jesús , en sus preferencias, en todo lo que a él le importaba. A menudo, los creyentes conocen las palabras de Jesús, sus gestos, sus acciones, pero  todo ello queda relegado al plano del intelecto, del estudio, del debate… sin tener un efecto vital. Cada creyente ha de ser un pámpano de la vid. Se trata de una consideración desde el punto de vista de su fruto: si queremos dar fruto debemos permanecer en él. Se trata, pues, de cultivar los lazos establecidos por la obediencia y el amor, de manera la vida de Jesús ( yo en vosotros ) pueda

Diumenge 4 de Pasqua - 22 d'abril de 2018

Hi ha dues experiències que tot cristià ha de tenir: sentir el Crist ben viu i sentir-se fill de Déu i, com a tal, cridat a compartir amb el Crist la nova vida que Ell ens dóna. Això ho podem explicar, ho podem ensenyar, ho podem saber de memòria i repetir mil vegades. Però el que és vital no és només que ho sapiguem, sinó que ho experimentem, que ho sentim i que ho visquem. Jesús es va desviure per atansar-nos a Déu, per fer-nos comprendre que Déu és el nostre Pare, i que aquest no és un títol més de la llarga llista d’atributs que li podem aplicar, sinó el principal i primer. L’afany de Jesús no és que sentim temor davant el poder de Déu, sinó pau davant el seu amor, consol davant la seva proximitat, confiança davant la seva paternitat. Però la veritat és que no sempre hem encertat a l’hora de transmetre aquesta bona notícia. Per transmetre el missatge de la paternitat de Déu, ens ajudaria molt ser més comprensius amb les persones. ¿Quan entendrem que aquells a qui anomenem ma

Diumenge 3 de Pasqua - 15 d'abril de 2018

Lluc 24:35-48 Benvolguts germans i germanes En aquests dies després de Pasqua, els textos de l'evangeli relaten les aparicions de Jesús. Al començament, en els primers anys després de la mort i resurrecció de Jesús, els cristians es van preocupar de defensar la resurrecció per mitjà de les aparicions. Luc ens diu que “Jesús es va posar enmig d'ells i els va saludar dient: Pau a vosaltres”. En el context de por i dubtes on estaven els deixebles Jesús se situa enmig d'ells i els dóna la pau. Ells van reaccionar amb sorpresa i por, però Jesús no és un fantasma, la seva presència és real, comparteix el menjar i els parla de les Escriptures que s'han complert en ell i per tant el dubte i la por desapareixen. Nosaltres com aquells deixebles, tambien vivim moments d'incertesa i dubtes, la nostra fe flaqueja i trontolla. Tots tenim motius per enfonsar-nos en el pou de la desil.lusió i la por. Peró é s en aquests moments on la resurección de Jesús cobra el seu sen

Diumenge 2 de Pasqua - 8 d'abril de 2018

Ac 4,32-35; Salm 117; 1Jo 5,1-6; Jo 20,19-31. Deixem-nos agafar per la “passió” de Jesús..., ens ressuscitarà, ens donarà vida. Pare nostre, que esteu en el cel: ... tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu (1Jo). Fent-nos germans de Jesús naixem de Déu, ens fem fills, i hereus. ... i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell... (1Jo). Estimar Déu el Pare ens porta a estimar els seus fills, tots...; d’ell neix la fraternitat dels fills. Vingui a nosaltres el vostre Regne. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesús, el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar miracles (Ac). Ens fem testimonis de la resurrecció amb obres de vida, amb els miracles de l’amor. «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant...» (Jo). Jesús ens envia, ens fa continuadors del seu somni, el del Regne, amb el seu Esperit. Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com e

Diumenge de Pasqua - Resurrecció del Senyor - 1 d'abril de 2018

        Jo 1-9 ¿Quién removerá la piedra? Esa era la pregunta que se hacían las mujeres que, al amanecer del día del domingo querían ir a la tumba para ungir de nuevo el cuerpo del Señor. Las piedras se dejaban caer rodando desde un lateral; ponerlas era relativamente fácil, pero quitarlas… ¡había que rodarlas en subida! Las Buenas Nuevas. Está descrito con claridad. La Buenas Nuevas fueron reconocidas y proclamadas primeramente por mujeres (el Evangelio completo). En aquella sociedad que sólo vivía centrada en los hombres, fueron ellas las primeras que pudieron anunciar que la tumba estaba vacía. Cierto es que, de momento, no acabaron de entenderlo (“se han llevado a nuestro Señor…”). Pero (repito), fueron las primeras en dar las buenas noticias sobre la resurrección. Carreras alrededor de la tumba. María corrió a avisar porque la piedra tapón no estaba en su sitio (Juan 20, 2). Pedro y Juan, más joven, llegó antes; pero Pedro, el impetuoso, entró sin pensárselo ni pregu