Comentaris Bíblics Interconfessionals

(Jo 8, 1- 11) Moltes vegades la predicació de la Quaresma ve tenyida tan sols dels colors del dolor pels pecats, de la contrició, del penediment, en definitiva, d’un esforç per fer conscients les pròpies faltes i despertar el desig del penediment. És certament un dels aspectes fonamentals d’aquest temps. Tanmateix si ens fixem   en un detall no menor d’aquest passatge, podrem completar el quadre de la Quaresma amb uns altres colors, tan fonamentals com els primers. Fixem-nos bé, Jesús Crist no diu a la dona adúltera et perdono, com sentim a molts altres passsatges de l’Evangeli, sinó, “tampoc jo no et condemno; ves i d’ara endavant no pequis més.” A diferència d’altres passsatge, la dona tampoc ha arribat a Ell per confessar els pecats, ni demanar la guarició, ni confessar la seva fe. Tan sols s’ha trobat posada al mig pels escribes i els fariseus, els coneixedors de la Llei, i fet públic el seu pecat. És doncs utilitzada com a pretext pel judici que volen fer a Jesús. Els q...

La paràbola del fill pròdig, una de les pàgines més commovedores de l'Evangeli, mostra un fort contrast entre l'alegria de pare que acull i perdona i la rancúnia del germà gran que endureix el cor. Jesús ha deixat el relat obert, puix no ens parla de l'encontre entre els dos germans, perquè cadascú construeixi el final i tregui lliçons pràctiques sobre el perdó. Tots estem reflectits en un dels fills, segons sigui el nostre tarannà i la nostra vida. Hi ha qui diu: «Vull ser lliure, ja n'estic fart de normes; ¡ningú no m'ha d'imposar res! Creure en Déu és una cotilla que no em deixa respirar ni viure al meu aire!». És com el fill petit que marxa de casa. Al principi tot sembla anar bé; però, a mida que passa el temps, comença a sentir la buidor d'una vida sense Déu, sense horitzó, enfonsada en el llot del materialisme. ¿Què em pot donar la vida si al final no sóc feliç? L'absència d'una cosa fa que apreciem més el seu valor. Tenint cura de porc...

Lluc 13,1-9 Davant d’uns fets casuals que se li presenten a Jesús: El cas de Pilat que barreja la sang d’aquells que havien actuat malament amb la sang dels sacrificis, com la mort d’aquells homes que construïen la torre de Siloè i van morir, Jesús respon: Si no us convertiu, tots acabareu igual. Fàcilment podem caure en aquest perill, pensant-nos que els altres són pitjor que nosaltres, que són més pecadors i que el que els succeeix és un càstig de Déu i que nosaltres som els millors. Per això Jesús segueix amb la paràbola de la figuera, que ens ajuda a prendre consciència de que som cridats a donar fruits. Aquests fruits serien l’amor, la solidaritat, el respecte... Però com que Jesús és conscient de les nostres limitacions, el gran protagonista de la paràbola és el pagès que representa la paciència de Déu envers nosaltres. «No la talleu, doneu-li una nova oportunitat. La cavaré, l’esporgaré, la femaré i esperaré que doni fruit».   Quina gran imatge de Déu! Com a ...