Diumenge 5 de Quaresma - 17 de març

(Jo 8, 1- 11)

Moltes vegades la predicació de la Quaresma ve tenyida tan sols dels colors del dolor pels pecats, de la contrició, del penediment, en definitiva, d’un esforç per fer conscients les pròpies faltes i despertar el desig del penediment. És certament un dels aspectes fonamentals d’aquest temps. Tanmateix si ens fixem  en un detall no menor d’aquest passatge, podrem completar el quadre de la Quaresma amb uns altres colors, tan fonamentals com els primers. Fixem-nos bé, Jesús Crist no diu a la dona adúltera et perdono, com sentim a molts altres passsatges de l’Evangeli, sinó, “tampoc jo no et condemno; ves i d’ara endavant no pequis més.” A diferència d’altres passsatge, la dona tampoc ha arribat a Ell per confessar els pecats, ni demanar la guarició, ni confessar la seva fe. Tan sols s’ha trobat posada al mig pels escribes i els fariseus, els coneixedors de la Llei, i fet públic el seu pecat. És doncs utilitzada com a pretext pel judici que volen fer a Jesús. Els qui la porten pretenen mostrar, en front de l’exigència de la Llei, un home feble, incoherent, que es contradiu, obligant-li a una resposta que el desacreditaria davant del poble que l’escoltava: absoldre la pecadora, d’acord amb la benvolença que Ell predicava i contradir la Llei, o complir la Llei i contradir-se a si mateix.

Jesús, però, rera un silenci eloqüent, capgira el problema: no es tracta de l’exclusiu compliment de la Llei sinó de la pròpia consciència en harmonia amb aquest compliment. La consciència és la capacitat de discerniment del bé i del mal que Déu implantà en les criatures racionals. La consciència és el primer testimoni de les nostres obres, de l’estat del nostre cor: “Aquell de vosaltres que és sense pecat...” Jesús no jutja, però en la seva presència, davant la seva Paraula, tots som jutjats; i el seu judici és vertader (Jo 8, 15-16).

Jesús no jutja perquè no ha arribat el temps del judici, sinó el temps de la conversió, ja que per això Déu ha vingut al món fent-se home. I el temps litúrgic de la Quaresma ens situa en aquest temps de conversió, temps en tensió, certament, vers el temps del judici, però temps, sobretot, de coneixement de la salvació. Amb les paraules a la dona adúltera ens mostra que el camí del penediment i de la conversió, és el “ves i d’ara endavant no pequis més”.

Jesús sorpèn doncs els qui buscaven donar arguments al poble per acusar-lo de no complir la llei; i és que els seus enemics no s’adonen que Ell no és un profeta ni un rabí més, no és un home entre els homes que ensenya com ensenyen els homes. No s’adonen de què Ell és Déu mateix. Els arguments humans no serveixen; els judicis dels homes, les lleis fetes a la mida dels homes, la vida segons els homes no justifiquen ni salven.  

Aquest és el quadre de la quaresma que volia mostrar amb aquestes paraules, l’esperança posada en l’oportunitat, renovada una i altra vegada pel matex Crist, de començar de bell nou, d’alliberar-se de l’esclavitud del pecat que condueix a la mort, per, seguint la Paraula del Senyor, encaminar-se vers la Resurrecció.

És per això que als oficis quaresmals de l’Esgléisa Ortodoxa cantem Al·leluia!:

Durant la nit el meu esperit vetlla davant teu, o Déu, perquè els teus preceptes són llum per a la terra.  Al·leluia, al·leluia, al·leluia!

P. Josep