Diumenge 3 de Quaresma - 27 de març
Jn 4, 5 – 43 Què té aquesta conversa de la dona samaritana amb el Senyor, que atreu la nostra ànima, que l’obre no sé quina llum, sense acabar d’entendre el que està succeint? Nostre Senyor s’adreça a qui va a pouar aigua allà on els seus avantpassats van saciar els seus ramats, on van subsistir en una terra fèrtil i es van multiplicar. Les paraules del Crist no semblen respondre les inquietuds de la dona, sinó anar adreçades a un lloc més profund, d’on ve la seva set. La nostra ànima sap que l’aigua que desitja no és la que ens fa fatigar contínuament, sinó una altra, aigua viva: La nostra ànima desitja ser font ella mateixa, participar del doll de vida eterna. Quan reconeix el seu desig, és ja un mirall on contempla, encara velat, el do de Déu. No cerca sols la pròpia sacietat, ara la seva inquietud és saber quin és el lloc on cal adorar a Déu. Sant Basili, bisbe de Cesarea, comenta aquest passatge i anomena l’Esperit Sant lloc dels sants, el lloc escollit per Déu per a rebre el sacr...