Diumenge 3 de Quaresma - 27 de març
Jn 4, 5 – 43
Què té aquesta conversa de la dona samaritana amb el Senyor, que atreu la nostra ànima, que l’obre no sé quina llum, sense acabar d’entendre el que està succeint? Nostre Senyor s’adreça a qui va a pouar aigua allà on els seus avantpassats van saciar els seus ramats, on van subsistir en una terra fèrtil i es van multiplicar. Les paraules del Crist no semblen respondre les inquietuds de la dona, sinó anar adreçades a un lloc més profund, d’on ve la seva set. La nostra ànima sap que l’aigua que desitja no és la que ens fa fatigar contínuament, sinó una altra, aigua viva: La nostra ànima desitja ser font ella mateixa, participar del doll de vida eterna. Quan reconeix el seu desig, és ja un mirall on contempla, encara velat, el do de Déu. No cerca sols la pròpia sacietat, ara la seva inquietud és saber quin és el lloc on cal adorar a Déu. Sant Basili, bisbe de Cesarea, comenta aquest passatge i anomena l’Esperit Sant lloc dels sants, el lloc escollit per Déu per a rebre el sacrifici de lloança, ja que, com diu Sant Pau, som temple de l’Esperit Sant. Fora de l’Esperit Sant estem tancats, i la Gràcia de Déu resta com apartada de la nostra vida; l’Esperit Sant és qui obre el nostre cor, Ell és l’aigua viva que brolla per a la vida eterna, per Ell la nostra ànima reconeix a Jesús Crist com a Déu, i s’adreça a Déu com a Pare, i torna a viure en un món que torna a ser la Creació de Déu. Jesús, Fill de Maria, es revela com el Crist, que vol dir l’Ungit, sobre qui reposa l’Esperit Sant, i el Salvador, el Messies, el Sant d’Israel. El dia transcorre com aliè al misteri que esdevé en el cor de la dona samaritana, i fins i tot semblaria que els deixebles no entenen que està succeint. Déu ha aparegut a la terra, s’ha fet home i camina entre els homes, però encara no ha estat glorificat, i falta un temps per la Pentecosta.
Sant Serafí de Sarov ensenyà que el veritable objectiu de la vida cristiana consisteix en l’adquisició de l’Esperit Sant. I, com totes les obres, vetlles, dejunis, pregàries, almoines, no donen cap fruit d’eternitat si no es fan en nom del Crist. Però a la nostra ànima encara és lenta per entendre-ho, i passa els dies preocupada per altre aliment que fer la voluntat del Pare.
“Com una espelma encèn amb el seu foc terrenal aaltres espelmes i no minva el seu esclat, així, per l’Esperit Sant que ens omple per les bones obres fetes en nom del Crist, podem ser capaços d’escampar la Gràcia, i fer-nos deu d’aigua viva que brolla del nostre cor purificat”.
P. Josep
Què té aquesta conversa de la dona samaritana amb el Senyor, que atreu la nostra ànima, que l’obre no sé quina llum, sense acabar d’entendre el que està succeint? Nostre Senyor s’adreça a qui va a pouar aigua allà on els seus avantpassats van saciar els seus ramats, on van subsistir en una terra fèrtil i es van multiplicar. Les paraules del Crist no semblen respondre les inquietuds de la dona, sinó anar adreçades a un lloc més profund, d’on ve la seva set. La nostra ànima sap que l’aigua que desitja no és la que ens fa fatigar contínuament, sinó una altra, aigua viva: La nostra ànima desitja ser font ella mateixa, participar del doll de vida eterna. Quan reconeix el seu desig, és ja un mirall on contempla, encara velat, el do de Déu. No cerca sols la pròpia sacietat, ara la seva inquietud és saber quin és el lloc on cal adorar a Déu. Sant Basili, bisbe de Cesarea, comenta aquest passatge i anomena l’Esperit Sant lloc dels sants, el lloc escollit per Déu per a rebre el sacrifici de lloança, ja que, com diu Sant Pau, som temple de l’Esperit Sant. Fora de l’Esperit Sant estem tancats, i la Gràcia de Déu resta com apartada de la nostra vida; l’Esperit Sant és qui obre el nostre cor, Ell és l’aigua viva que brolla per a la vida eterna, per Ell la nostra ànima reconeix a Jesús Crist com a Déu, i s’adreça a Déu com a Pare, i torna a viure en un món que torna a ser la Creació de Déu. Jesús, Fill de Maria, es revela com el Crist, que vol dir l’Ungit, sobre qui reposa l’Esperit Sant, i el Salvador, el Messies, el Sant d’Israel. El dia transcorre com aliè al misteri que esdevé en el cor de la dona samaritana, i fins i tot semblaria que els deixebles no entenen que està succeint. Déu ha aparegut a la terra, s’ha fet home i camina entre els homes, però encara no ha estat glorificat, i falta un temps per la Pentecosta.
Sant Serafí de Sarov ensenyà que el veritable objectiu de la vida cristiana consisteix en l’adquisició de l’Esperit Sant. I, com totes les obres, vetlles, dejunis, pregàries, almoines, no donen cap fruit d’eternitat si no es fan en nom del Crist. Però a la nostra ànima encara és lenta per entendre-ho, i passa els dies preocupada per altre aliment que fer la voluntat del Pare.
“Com una espelma encèn amb el seu foc terrenal aaltres espelmes i no minva el seu esclat, així, per l’Esperit Sant que ens omple per les bones obres fetes en nom del Crist, podem ser capaços d’escampar la Gràcia, i fer-nos deu d’aigua viva que brolla del nostre cor purificat”.
P. Josep
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada