Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2019

Diumenge 1 d'Advent - 1 de desembre de 2019

Dues són les vingudes del Crist que marquen la cronologia del món: la primera la celebrem joiosament en les festes de Nadal i ha estat el punt de referència per comptar el temps, i la segona posarà punt final a la història de la humanitat, quan el Fill de Déu vindrà definitivament a judicar l'Univers. Entre una i altra es desenvolupa la nostra vida aquí a la terra, mentre anem a l'encontre del Senyor. Les paraules de Jesús ens indiquen que la vida terrenal és un preludi de la vida plenament feliç que estem cridats a viure en el Regne de Déu. Ara bé, també ens mostren el risc de perdre-la si no vivim amb una actitud vigilant i positiva. La nostra època s'assembla «als dies de Noè»: El Regne de Déu ve a nosaltres, i nosaltres l'hem d'acollir amb esperança, treballant per millorar la societat i el món en què vivim, perquè siguin una parcel·la i un reflex del món nou que esperem; tanmateix, ¡hi ha tants que viuen despreocupats i no fan cas dels avisos de Jesús! Pe

Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món - 24 de novembre de 2019

  Mateo 24:37-44 Este texto lo podemos enmarcar en los últimos días del Señor Jesús, y precisamente está en el monte de los Olivos con sus discípulos, y como pasaba muchas veces, los que más intimidad tenían con El, normalmente los apóstoles, se le acercan “aparte” y le pregunta sobre cuestiones que no entendían. En este caso querían saber cuáles serían las señales que marcarían la segunda venida del Hijo del Hombre, que anteriormente había comentado. Jesús utiliza la figura de Noé para ilustrarles, y es una figura que deja muchas cosas claras: va a ser algo que afecte a “todo el mundo”, solo se salvarán los que crean y no hay una fecha exacta, con lo que podemos observar que no es casualidad que nuestro Señor utilizase la figura de Noé. En primer lugar, deja bien claro que “algunos” se salvarán y otros no, y es algo sobre lo que en la Palabra de Dios tenemos muchas alusiones, y muchas de ellas dichas por el propio Señor Jesús (recordemos la parábola de las 10 vírgenes y

Diumenge 33 de durant l'any - 17 de novembre de 2019

«Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.» Ml 3,19-20a. 2Te 3,7-12. Lc 21,5-19 En les lectures d’avui, tan en Malaquies com l’evangeli de Lluc ens presenten signes típics del llenguatge apocalíptic per avisar-nos que ens anuncien i ens preparen la trobada amb el Senyor. Aquesta lectura personalitzada està adreçada a l’atenció sobre la responsabilitat personal que tenim cada persona. Lluc no específica qui són els oients, s’adreça a totes les persones, universalitza el discurs escatològic. Aquest discurs tan pot fer referència al final del temps com el final de la vida de cada persona. L’important és la trobada definitiva amb el Senyor. Al mateix temps Lluc ens està avisant dels perills amb els que ens trobarem i que no ens hem de deixar enganyar, ni ser seduïts per impostors, que sempre ens podem trobar amb falsos profetes i hem de saber discernir per fer el camí que Jesús ens va ensenyar. És necessari, ara, a ser perseverants, vigilants i fer oració, ja que l’estil de vida c

Diumenge 32 de durant l'any - 10 de novembre de 2019

VIDA ETERNA Lluc 20: 27-38 Jesús arribat a Jerusalem, començà l’última etapa del seu ensenyament, que té lloc en el temple, centre religiós del judaisme. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del temple qüestionen que Jesús hi ensenyi i busquen de fer-lo morir (Mateu,19:47) Aleshores alguns dels saduceus, que negaven que hi hagués resurrecció, van a trobar a Jesús per posar-li un parany; els saduceus li plantegen la “Llei del levirat” que tenia com a finalitat donar una continuïtat al nom del germà difunt assegurant-li una descendència legal.   Els saduceus   volien utilitzar el text de l’Escriptura per provar que en la Llei de Moisés (Pentateuc) no es coneixia la resurrecció dels morts. Jesús més enllà de la qüestió dels saduceus, planteja el tema a fons fent servir un altre text del Pentateuc: que els morts ressusciten. Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa quan diu que el “Senyor és el Déu de Abraham, Déu d’Isaac i Déu

Diumenge 31 de durant l'any - 3 de novembre de 2019

2Te 1, 11-2, 2 << Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana   i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits   i totes les obres que la fe us inspira .>> Una de les coses que compartim en les nostres respectives confessions és la vocació cristiana, cridada a realitzar-se en la nostra vida, en un mateix escenari, que és un món en comú. Més enllà de les nostres diferències som cridats a la comunió amb Déu i a la difusió de la Bona Nova de l’Evangeli: vivim i professem amb Sant Pau que som del Senyor (Rm 14, 8). Viure i parlar de la fe enmig del món comporta navegar a través de les dificultats del temps present i de les circumstàncies adverses d’una realitat compartida, que el llavors Cardenal Ratzinger descrivia amb aquestes paraules: << ¡Quants vents de doctrina hem conegut durant aquestes últimes dècades!, ¡quants corrents ideològics!, ¡quantes modes de pensament!... La petita ba