Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2019

Diumenge 17 de durant l'any - 28 de juliol de 2019

Hablando con el Padre.  Lucas 11,1-13.  Debemos confesar que hoy en día no está muy de moda eso de orar o rezar. no es sólo que no tengamos tiempo (el tiempo siempre se busca cuando algo te interesa), sino que muchas veces no le vemos utilidad a esta práctica de la devoción cristiana. en lugar de orar, pensamos que será mejor enforzarnos un poco más en hacer las cosas por nosotros mismos. Por ello el texto de esta semana se nos presenta tan necesario hoy en día. del mismo extraeremos dos enseñanzas prácticas.  a. En primer lugar la práctica de la oración implica dependencia y confianza en Dios. El "padrenuestro" así lo indica. Aunque hoy tengas trabajo, casa, dinero y recursos, Jesús nos recuerda que debemos tener una actitud de confianza al pedir a Dios nos provea del pan (o de lo que sea que nos haga falta) cada día. De forma similar san Agustín lo deja plasmado en sus palabras: "al orar, reza como si todo dependiese de Dios; aunque luego te levantes y act

Diumenge 16 de durant l'any - 21 de juliol de 2019

Gn 18:1-10a; Col 1:24-28; Lc 10:38-42. Són lectures que ens parlen de l’hospitalitat. En les que l’acollida i l’escolta són molt importants i cal estar atents en tot moment. En la primera Abraham descobreix que és Déu qui li parla a través dels personatges que se li presenten. Mana preparar menjar i allotjament pels ostes. Déu li correspon amb la promesa que tindrà un fill. A l’evangeli parla de l’acollida i l’escolta de Marta i Maria. Marta està ocupada per atendre bé al Mestre i oferir-li el menjar i Maria està als peus de Jesús escoltant la seva paraula. Però arriba un moment en què Marta es posa nerviosa (la dona de l’acció) i li diu a Jesús, «Mestre digues a la meva germana que m’ajudi», mira que està a gust asseguda als teus peus i jo no aconsegueixo arribar a l’hora del dinar, per tenir-lo a punt, que s’aixequi. Jesús pren la paraula amb autoritat i amb estimació i li diu a Marta que es preocupa massa de les coses i que ara una sola cosa és necessària i és la que

Diumenge 15 de durant l'any - 14 de juliol de 2019

Lc 10, 25-37 Possiblement el relat de la paràbola del Samarità és una de les més conegudes per tots nosaltres, però aquest coneixement ens pot portar a una situació de comoditat i familiaritat on el text bíblic no penetri en els nostres cors. És per això, que és necessari rellegir el text a poc a poc per a detenir-nos en dos verbs, dues accions que descriuen dues maneres de situar-se davant les necessitats del nostre proïsme. Una proposta vital és la de passar de llarg, assumir que aquella situació que contemplem no va amb nosaltres. L'altra actitud vital és la de parar-se i compadir-se; és a dir, deixar-nos afectar per les necessitats dels altres. Jesús és radical, només hi ha aquestes dues opcions davant el sofriment i el dolor del nostre proïsme. La missió de l'Església és assumir amb fermesa la seva vocació samaritana, deixar-nos interpel·lar per la crida d'auxili d'homes i dones que estan travessant el camí de la solitud, dolor i angoixa. Només   quan contemp

Diumenge 14 de durant l'any - 7 de juliol de 2019

                                                                                                                                                                                                              M A S    C R U C E S “Están clavadas dos cruces en el monte del Olvido; por dos amores que han muerto, que son el tuyo y el mío”. ¿recuerdas la canción?. Es conocida, muy conocida.   Y si...¿en lugar de hablarte de dos cruces, hablamos de tres?. Pues no me cabe duda alguna de que tu mente va a volar al Monte de la Calavera. ¿Recuerdas'...Jesús crucificado entre ladrones . ¡Tres cruces!.   Entre los temas propuestos para este presente domingo, al leer las citas bíblicas, mis ojos han ido a “clavarse” en este texto :   “Lejos esté de mi gloriarme, sino en la cruz de Nuestro Señor Jesucristo, por quién el mundo me es crucificado a mí, y yo al mundo” (Gálatas 6 : 14).   No se si me descuento, pero... vuelvo a encontrar (ver) otras tres cruces. Y éstas, tienen una proy

Diumenge 13 de durant l'any - 30 de juny de 2019

SEGUIR CRIST I L'ESTABILITAT L'Evangeli de Lluc, en aquest fragment ens presenta la radicalitat del seguiment de Crist. Respondre a la crida de Déu i seguir-lo no és una proposta de vida, sinó la proposta autèntica de vida. No hi valen mitjes tintes ni respostes parcials, ni condicions. O tot o res. O l'entrega a Crist és sincera i total o fem comèdia. No ens acullen, doncs segueix caminant! La crida evangèlica no és mai una proposta a l'estabilitat segura o immòbil. Més aviat és seguir un camí d'abandó confiat a la voluntat de Déu. Un camí que configura la nostra vida a la sorpresa del Déu crucificat i ressuscitat per salvar-nos del mal i el pecat. Un missatge de Salvació que ens allibera de la condemna i del pecat pel poder d'un amor desbordant que trenca tot esquema humà. Les guineus tenen cau, el Fill de l'home no! En el seguiment de Crist no hi trobem pas la comoditat i estabilitat del món, només trobem el sentit de conformar la nostra vi