Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

Diumenge 4 de Quaresma - 30 de març

 Efesios 5, 8-14 Formas de existir que se contraponen no sólo por el cómo sino por el qué (erais tinieblas y sois luz).  Esta concepción dentro de contextos iguales, tiene paralelos en el N.T, sobre todo en el evangelio de Juan y quizás, han ejercido una influencia importante los escritos de Qumram. Luz y tinieblas se conciben aquí como dos esferas de poder en las cuales existimos: nosotros mismos somos luz, o somos tiniebla. No somos objetos sin vida ya que cumplimos en nuestro propio caminar lo que somos. Como “hijos de luz” se nos insta a separarnos de la contra-esfera (tiniebla). Eso no quiere decir tener un cuidado escrupuloso por nosotros mismos, una preocupación negativa de mantenernos intactos respecto al “mundo”, y que sea preferible no hacer nada a arriesgar algo. Nada de mantenerse fuera de, sino descubrir, “sacar a la luz” mantenerse firme en esa esfera de luz que destruye el poder de la esfera de la tiniebla. Iluminar no es sólo irradiar, es transform

Diumenge 3 de Quaresma - 23 de març

Jesús i la samaritana La lectura d’un text, avui una narració bíblica pren sentit  -vida- pel lector en la mida que se’l fa seu, això és, en la mida que esdevé Paraula i Paraula de Déu : que sent en el seu cor ( el seu interior ) que Déu li diu coses que augmenten o el fan avançar en el seu camí de deixeble de Crist. Què ens pot dir aquest fragment de l’evangeli segons sant Joan ? D’aquesta narració d’ un encontre entre Jesús i una dona samaritana? Evidentment ens dirà en la mida que l’escoltem, no únicament amb el sentit de l’oïda exterior ( inici necessari del camí ) sinó que el que sentim  - i d’alguna manera veiem “como si presente me hallare”- en el cor ( interioritat ) i que així produeixi un canvi o progrés en la nostra vida d’homes i dones cristians. I això és la pregària, el tu a tu amb el Senyor.  Perquè justament, al meu entendre, aquesta narració de Joan ofereix elements fonamentals com a paradigma o model de tota pregària del cristià. Vegem-ho. És un encontre

Diumenge 2 de Quaresma - 16 de març

  Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153). Diumenge 2 de Quaresma - A (16-03-2014): Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9. Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Pare nostre, que esteu en el cel: Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós (Sl). Confiant en Déu ja ens sentim fills, segurs a les seves mans, com un nen en els braços de la mare, de la mare que sempre vetlla (mirem les mares què fan). És la revelació del Déu amor, pare, dador de vida; el Déu que venerem i des d’ell vivim la vida. «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo» (Mt). En la revelació de Jesús com a Fill, el fill per excel·lència, Déu es revela com a Pare;

Diumenge 1 de Quaresma - 9 de març

Mateu 4:1-11 L'episodi conegut com "les temptacions de Jesús" és un relat en el qual  s’agrupen  de forma resumida les temptacions que va haver de superar Jesús al llarg de tota la seva vida. Encara que Jesús viu mogut per l'Esperit rebut a el Jordà, res li aparta de sentir-se atret cap a formes falses de messianisme. Dit d'una altra manera més crua: a Jesús se li planteja realitzar la seva missió messiànica sense passar per la creu. Ell és plenament conscient que la seva manera d'entendre i viure la relació amb el Pare implica preocupar-se pels més febles i necessitats; i això li portarà problemes per part dels religiosos. El relat de les temptacions de Jesús va ser recollit en els evangelis per alertar als seus seguidors. Hem de ser lúcids. L'Esperit de Jesús està viu a la seva Església, però els cristians no estem lliures de falsejar una vegada i una altra, la nostra identitat caient en múltiples temptacions, com per exemple, suavitzar el mis

Diumenge 8 de durant l'any - 2 de març

(Mt 6, 24 - 34) La paraula grega psiké de l’Evangeli de Mateu es pot traduir per ànima i per vida. Mirem com s’obre un nou significat a aquest fragment de l’Evangeli! “No us preocupeu per la vostra ànima ni pel vostre cos...” La vida prové de l’aliment o de la beuguda? L’aliment material no és la font de la vida, no és el que nodreix l’ànima; com el vestit no és la força i la consistència del cos. Per altra banda, Déu no s’ocupa d’aquestes coses? “Mireu els ocells del cel i els lliris del camp...” Diu Mère Gabrielle a L’Ascesis de l’Amor : Veure el miracle de l’arbre ahir sec, avui vestit de flors i demà cobert de fulles... veure l’Existència en cada criatura... un insecte minúscle que tanmateix és perfecte en la seva en cada detall de la seva petitesa... veure una sortida de sol i sentir la Gràcia de Déu dins l’ànima, l’home ha d’estar cec per no veure aquestes coses... la ceguesa dels ulls de l’ànima és el més greu que ens pot passar! L’ànima i el cos, són els dos ter

Diumenge 7 de durant l'any - 23 de febrer

1 Corintis 3,16-23 Tot és vostre Quan llegeixo aquest text, em sembla que les coses encara no han canviat gaire.  Alguns deien:  "Jo soc de Pau. Nosaltres hem entès la veritat més que vosaltres.  Nosaltres som els veritables cristians."  Altres deien: "No.  Jo soc d'Apol·lo.   Som nosaltres els que tenim la veritat."  I, encara hi havia altres que deien: "Jo soc de Cefes.  I, els veritables savis som nosaltres." (v.4) De la mateixa manera avui hi han els que diuen: "Jo soc de l'església protestant."  O altres que diuen: "Jo soc de l'església catòlica."  O: "Jo soc dels ortodoxos." Però Déu diu: "Sou temple MEU i és el MEU Esperit que viu en vosaltres!" (v.16) Potser li adorem des de les nostres pròpies tradicions cristianes, però no hem d'oblidar que tots som SEUS.  I, aquells que volen desmuntar aquest temple SEU, fent com que pertany als homes, diu Déu que els destruirà. (v.17) Per ta