Entrades

Diumenge 16 de durant l'any - 17 de juliol de 2022

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les     L’ACOLLIMENT DEL SENYOR   Jesús fou acollit a Betània, a casa de Marta i Maria.També Abraham, sota l’alzina de Mambré, acollí als tres viatgers. Maria, a Betània, restava asseguda als peus del Senyor escoltant la seva paraula. Marta, hi és descrita anant molt atrafegada per servir el Senyor , no obstant això,el text grec descriu el seu servei amb la bella paraula DIACONIA. Abraham acollí els pelegrins i desconeguts no perquè endevinés la seva identitat divina,sinó pel profund sentit que tenia de l’hospitalitat. En acollir els estrangers Abraham estava acollint Déu mateix. Sí, l’hoste és Déu en persona, per això Abraham copsant la presència del Senyor, i “inclinant el front fins a terra”, li demanà que fes estada a casa seva. Per Abrahaml’acolliment de la persona era un deure sagrat. També ho era per a sant Benet quan va redactar per als monjos el capítol 53 de la Regla: “C om s'ha d'acollir els

Diumenge 13 de durant l'any - 26 de juny de 2022

  Lc 9, 51-62 i Gal 5, 1 i 13-18   És per a la llibertat que el Crist ens ha alliberat. Podem començar per plantejar-nos una pregunta: De què ens havia d’alliberar? O el que és el mateix: Què ens impedia ser lliures, què ens feia esclaus? Quan sant Pau declara que Crist ens ha fet lliures, afirma també que abans no ho érem. Ara bé, en el món moltes persones diuen ser lliures i no confessen el Crist, és més, afirmen no tenir cap necessitat del Crist per exercir la seva llibertat, o encara més, alguns estan convençuts que seguir el Crist és perdre llibertat. ¿Què en pensem? I una altra precisió per la lectura del text:Sant Pau no diu que nosaltres aconseguim ser lliures confessant el Crist, com un mèrit nostre, sinó que és el Crist qui ens ha alliberat, independentment de que fem o creiem nosaltres! La humanitat abans de la vinguda del Crist –i no només el poble d’Israel!– podria sentir-se o no lliure, però el que és segur és que no podia confessar el Crist, simplement perquè n

Diumenge 7 de Pasqua - Ascensió del Senyor - 29 de maig de 2022

  Ac 1, 1-11; Ef 1, 17-23; Lc 24, 46-53 Les lectures d’aquest diumenge, Solemnitat de l’Ascensió del Senyor, comparteixen una mateixa preocupació davant del fet que Jesús és endut al cel: la de la comprensió adequada del seu missatge per part dels deixebles i de les comunitats cristianes posteriors. Déu ha entrat en la història, s’ha revelat en el seu Fill i l’ha transformat de manera definitiva. Tanmateix, el Mestre no hi serà de la mateixa manera i els esforços d’aquells que l’han « vist i sentit » (1 Jn 3-5). Sant Lluc reprèn el seu llibre, que trobem a la Bíblia separat en dues parts, dirigint-se, de nou, a Teòfil, amb un resum de la primera part, que culmina amb l’esperança del retorn de Jesús. Teòfil -aquest personatge desconegut que podria identificar-se amb les comunitats cristianes hel·lenístiques receptores del missatge- és instruït sobre els fets que l’autor ha procurat de reunir fidelment (Lc 1, 3-4) a partir de la predicació dels testimonis oculars del que ha tingut ll

Diumenge 6 de Pasqua - 22 de maig de 2022

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les Vindrem a fer estadaen ell   El text evangèlic d’avui forma part important del llarg discurs joànic,al mig del qual Jesús hi rentà els peus als seus deixebles i els donà el manament nou de l’amor.Redactat des de l’experiència postpasqual, s’hi subratllaun matísimportant. Diu : “Q ui m’estima, farà cas de les meves paraules” , afirmant que és sobretot des del’amora Jesús que es “farà cas -s’obeirà-“ la seva paraula. Sant Benet en el capítol 5è de la Regladiu: “l’obediència és pròpia d’aquells qui res no s’estimen tant com elCrist”. L’obediència benedictina és, doncs,una referència ben explícita d’aquest text evangèlic. Pel fet que estimar Jesús i fer cas de les seves paraulestéuna ressonància forta i cordial, posa un gran accent en la relació d’amor que uneix, no sols el deixeble amb el Fill, sinó també el Pare i el Fill amb el deixeble.Sí,així ho afirma tot seguit Jesús, dient: “...el meu Pare l’estimarà ivindrem a fer

Diumenge de Pasqua - Resurrecció del Senyor - 17 d'abril de 2022

  Joan 20:1-18 Diu l'apòstol a la primera epístola als Corintis que, si l'esperança que tenim en Crist fos només per a aquesta vida, seríem els més desgraciats de tots els mortals. Si fos només per aquesta vida ... És a dir que, segons Sant Pau, l'esperança que es genera en el ressuscitat, transcendeix aquesta vida, va més enllà de la realitat present, i ens dirigeix ​​cap a l'existència en plena comunió amb el Déu que és bondat, sota el regnat de Crist. Si fos només per aquesta vida ... Però no ho és. No és només per a aquesta vida. Noés "només", però sí que ho éstambé per aquesta vida! I crec que Sant Pau se sorprendria de veure, com els cristians occidentals de s. XXI ens costa d’entendre, ens costa de viure l'esperança que tenim en el Crist aixecat d'entre els morts com les primícies dels que van morir, com ens costa entendre que aquesta esperança no és només per a la vida futura, sinó que també és per a la vida present, per l’aquí i l’ara.

Divendres Sant - Passió del Senyor - 15 d'abril de 2022

  5ena, PARAULA : “DÉU MEU, DÉU MEU, PER QUÈ M’HAS ABANDONAT?”   “Aquell dia, apagaré   el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo el Senyor. Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg.”   Ho trobem transcrit en el capítol 8 versets del 9 al 10 del llibre del profeta Amós i que es fan més presents que mai en la foscor que els evangelis sinòptics ens descriuen: “Des del migdia fins a les tres de la tarda.” Segons l’evangeli de Joan, aquesta foscor també ve representada per l’absència , l’absència de persones que acostumaven a estar amb Jesús. Dels deixebles, que acovardits, no gosen acostar-se, les negacions de Pere, la traïció de Judes... A la vora de la creu, ens diu Joan, només trobem a la mare de Jesús, “la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs” , Maria Magdalena i també aqu

Dijous Sant

  Proclamació 1 Pasqua Èxode Aquella nit Jesús reuní els deixebles per a celebrar el el sopar pasqual. Celebrar la pasqua, és anunciar un salt, un salt cap a l’alliberament d’un poble del poder opressor i de l’imperi de la mort. La pasqua és un anunci, però també és ja l’inici, el primer pas. És el primer de tot, doncs és fundacional, és abans de la llei del sinaí, no és doncs part d’una legislació sinó més aviat la constitució de tota ella. Així, la pasqua és creadora d’un nou poble, un poble que surt fora. La pasqua crea a partir d’un sacrifici, del sacrifici del anyell que haurà de menjar, i això és important, absolutament tot el poble, no només un sacerdot, no només uns ministres escollits, sinó tots aquells i aquelles que han de fer un salt, que sortiran cap a la llibertat. Grans i petits, homes i dones. La única condició, no pot sobrar pas res, s’han de fer grups familiars per assegurar-se que tot serà consumit, i les restes després cremades. No en menjarà una f