Entrades

Diumenge 26 de durant l'any - 26 de setembre de 2021

  Mc 9, 38-48 Més «paraules dures» del Crist... El contrast de la paraula del Crist amb les paraules del món, ha estat, és i serà sempre una pedra d’entrebanc pel pensament humà. Els pensaments divins no són els pensaments humans! Déu és Amor. Déu no vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i visqui. La voluntat de Déu és que tots se salvin. Però la porta es estreta i el camí difícil. Cal deixar-ho tot per seguir-lo. Per pujar cap als cels, el camí que ha de prendre el cristià seguint el Cristés un camí de descens: Déu va davallar fins la terra, va assumir la nostra naturalesa... va davallar fins als inferns per tornar a aixecar els que hi eren captius. I puja al cel «portant captiva la captivitat»... Algú va fer la següent comparació: Agafem com exemple les paneroles, com un insecte generalment molt desagradable, baix, molest... Imagineu un home que per compassió i   amor a les paneroles, es despulla de tota la seva aparença humana i, sense deixar de ser home, assumeix

Diumenge 25 de durant l'any - 19 de setembre de 2021

  Per Griselda Cos i Boada Monja de Sant Pere de les Puel·les   A L’ESCOLA DE JESÚS   El camí de Galilea cap a Jerusalem fou un itinerari més teològic que geogràfic. El més important d’aquest camí fou l’anunci que Jesús féu als deixebles, per segona vegada, de la seva passió, mort i resurrecció. Aquest anunci era sempre el nucli principal de l’ensenyament de Jesús als seus deixebles i,subratllant la resurrecció, Jesús expressava vivament la seva ferma  confiança   en el Déu de la vida. Cafarnaum, ciutat de Pere i àmbit familiar per al grup dels deixebles, fou el marc senzill on Jesúshi anà elaborant el seu pensament i on feia el seu camí personal, tan humà i tan diví, i que s’esforçava per compartir amb els seus amics. Avui contemplem Jesús submergit en el pensament de la passió que ja pressentia; els deixebles, en canvi, discutien, preocupats, sobre “quin d’ells seria el més important”. Quin contrast! Marc descriu com Jesús, un cop a casa , assegut com a mestre, resum

Diumenge 24 de durant l'any - 12 de setembre de 2021

Marc 8,27-35   En l'evangeli de Marc se'ns presenta a Jesús i els seus deixebles caminant a prop de Galilea. Per a captar amb major profunditat la narració, fem l'esforç de posar-nos també nosaltres en el camí al costat dels deixebles, fa estona que estan caminant, no sabem de que estan parlant, però en un moment Jesús pregunta als seus deixebles: “Qui diu la gent que soc Jo?” Al principi la pregunta no revesteix major importància, no interpel·la als deixebles que responen el que han sentit de la gent sobre el Mestre. Però Jesús vol anar més enllà, i els pregunta directament als deixebles “I vosaltres què dieu qui soc Jo?” L'únic que pren la veu és l'impulsiu Pere: “Tu ets el Messies”. Imaginem-nos que el Senyor, ara centra la seva mirada en nosaltres i ens fa la mateixa pregunta. Podem contestar des de la raó i donar una resposta ortodoxa conforme a les Escriptures, però el que realment l´interessa a Jesús és la resposta que neix dels nostres cors. Què li direm a

Diumenge 23 de durant l'any - 5 de setembre de 2021

  Is 35,4-7a; Jm 2,1-5; Mc 7, 31-37 « Efatà »: Obrir-se a la vida La lectura de Isaïes ens pot oferir pistes de com Jesús comença amb la consciència sintonitzada del profeta. Isaïes parla de la fidelitat i l’amor de Déu en una època de captiveri babilònic. En temps d’opressió sovint només escoltem els sons de la por i del patiment que ens envoltem. Isaïes parla de la recompensa de Déu, no només de curació, sinó d’una curació transformadora, una curació que necessita « efatà », és a dir, oberts a noves possibilitats, noves dimensions de nosaltres mateixos i del món. Isaïes posa imatges que proclamen l’amor de Déu, del pròxim, d’un mateix i de tota la creació. L’amor de Déu ens toca íntimament i personalment i s’expandeix molt més enllà. La carta de Jaume parla de les diferències que fem quan tractem amb gent de diferents classes socials. Com afecta aquest tracte en la vida quotidiana i comunitària; en la capacitat per acollir al pobre, ja que la fe autèntica no rebutja ningú i e

Diumenge 22 de durant l'any - 29 d'agost de 2021

  Dt 4,1-2.6-8; Salm 14; Jm 1,17-18.21b-22.27;Mc 7,1-8a.14-15.21-23.     El Déu-Amor present en el cor de la vida que ens dóna.   Pare nostre, que esteu en el cel:   I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? (Dt). Déu a prop, tan a prop...!; el sentim present en la seva creació, en la pròpia vida i en la història... Quin és el “sentit” per sentir Déu?; on resideix aquesta percepció...? Enla interioritat del nostre cor inquietque cerca el sentit de la vida, on ens obrim al Misteri de la vida que ens sobrepassa... I l’amor que ens fa vulnerables a l’amor, a l’Amor, també ens obre al transcendent.   Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?   El qui obra honradament i practica la justícia,  d iu la veritat tal com la pensa;   quan parla, no escampa calúmnies.   Mai no fa mal al proïsme,   ni carrega a ningú res infamant...No fia els seus diners a interès,   ni es ven per condemna

Diumenge 21 de durant l'any - 22 d'agost de 2021

  Jo 6, 60-69 i Ef 5, 21-32 Les “paraules dures” del Senyor Una vegada vaig llegir que un artista, un investigador científic o un economista poden mirar amb la mateixa atenció un mateix assumpte, però cadascú tindrà una visió i un judici diferent; el primer segons la seva bellesa, el segon per les relacions causals que hi trobi, el tercer segons els profits que se’n puguin treure... Molts anem a escoltar la paraula del Crist; segur que més d’una vegada ens semblen paraules dures, i segur que les sentim en funció del nostre cor, del tresor que ens hi anem construït i pel que seríem capaços de donar la vida... Les paraules del Senyor són sempre un judici al que ens sotmetem en escoltar-les. Quan, en els dies que visqué a la terra entre nosaltres, a la sinagoga de Cafarnaüm, el Senyor digué als que l’anaven seguint que Ell era el pa que havia davallat del cel, el pa de vida eterna, i va parlar de la necessitat de menjar aquest pa, el seu Cos i la seva Sang, que Ell donaria per la vi

Assumpció de la Benaurada Verge Maria - 15 d'agost de 2021

  Ap 11,19a.12,1.3-6a10ab; Salm 44; 1Co 15,20-27a; Lc 1,39-56.   Déu es va encarnar perquè nosaltres pugem al cel com a fills estimats.   Pare nostre, que esteu en el cel:   ...una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles... La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions... (Ap) . Maria és teofania de Déu en el Fill que genera, on es manifesta el Pare per dir-nos que som fills estimats també nosaltres, amb Jesús.   Sigui santificat el vostre nom.   "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de