Entrades

Diumenge 1 d'Advent - 28 de novembre de 2021

  En el temps d’Advent, fem presents dues vingudes del Senyor i ens preparem per a una tercera:la primera és l'encarnació del Fill de Déu, que es va fer home i va viure entre nosaltres, predicant l’Evangeli i mostrant-nos el camí del Regne; la segona fa referència a la vinguda de Jesucrist en nosaltres, cada dia, per l'acció de l'Esperit Sant; i la tercera serà la vinguda definitiva del Crist quan es faci present per posar fi a la història de la humanitat i judicar-la.La Paraula de Déu ens parla avui d'alliberament, per això nosaltres centrarem l’atenció en aquests tres punts: la recerca d'alliberadors, la sortida de Déu al nostre encontre, i la vigilància i la conversió, actituds necessàries per preparar-nos a l'alliberament que esperem. Parlant amb la gent, he arribat a la conclusió que moltes persones se senten insatisfetes i no són felices. ¡Quantes frustracions i misèries que hi ha a la vida humana! Seria llarg d’enumerar els problemes que l’ésser humà, t

Noatre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món - 21 de novembre de 2021

  Jn 18, 33b-37 El concepte de veritat, que habitualment utilitzem s´arrela en el món grec que la considera com la realitat que pot ser coneguda intel·lectualment. Però per al món semita, la veritat és allò en què es pot creure i del que un pot fiar-se, és allò que ofereix seguretat i consistència i per tant podem posar la nostra confiança de forma incondicional. D'aquesta manera, l'afirmació de Jesús: “Jo soc la veritat”, solament pot ser entesa tenint com a referència el concepte bíblic-semític de veritat. Vivim temps confusos immersos en un autèntica riuada d'informació, on un missatge se succeeix a un altre amb frenètica velocitat, on no hi ha temps per a la reflexió serena i tranquil·la. En aquest context no existeix la veritat en singular sinó les veritats que se succeeixen en funció dels interessos propis. Per això, és necessari cercar un temps i espai per asserenar-nos i demanar-li a Déu que ens ajudi a meditar que significa la veritat per nosaltres; posem tota la

Diumenge 33 de durant l'any - 14 de novembre de 2021

  He 10, 11-14.18 En aquest passatge, Pau està comparant els sacrificis dels sacerdots amb el de Jesucrist a la creu. És a dir, està comparant la seva mort amb un sacrifici dels sacerdots en l’altar de les expiacions (Èx. 30,10). Els sacerdots reben l’autoritat de Déu, Jesús és Déu. Els sacrificis dels sacerdots tenen validesa per als pecats comesos amb anterioritat, per això cal repetir-los anualment (el Yom Kipur), mentre que el de Jesús és vàlid per l’eternitat; ja sigui amb anterioritat com amb posterioritat. Per tant, amb un únic sacrifici fet per Jesús n’hi ha prou; no cal repetir una i altra vegada el ritual del sacrifici com fan els jueus. D’aquí en traiem que la Santa Cena o Eucaristia no és la repetició del sacrifici, sinó el memorial del Sacrifici, en majúscula. Recordem que Jesús diu: «feu-ho en memòria de mi» (1Co 11,24-25). És un memorial que ens transporta a aquell sopar pasqual i ens invita a refermar la nostra fe i compromís amb Jesús/Déu i amb l’Evangeli. A més, a

Diumenge 31 de durant l'any - 31 d'octubre de 2021

  Dt 6,2-6; He 7,23-28; Mc 12,28b-34 « Escolta Israel » La primera lectura és coneguda com els manaments deuteronòmics,és com una mena de catequesi. En la tradició del Poble d’Israel, la Llei tenia una funció pedagògica: orientar el cor i l’existència cap a Déu. Moisés comparteix el mandat que rep del Senyor, el nostre Déu, i invitava a gravar en el cor de cadascun i cadascuna aquestes paraules que pronuncia. La segona lectura presenta la polèmica que havia entre el sacerdoci levític i el ritual. Quan un sacerdot moria continuava la seva tasca el fill o un familiar i això portava a una precarietat. Jesús fa que canviï aquesta situació a través del seu sacrifici el qual va fer per amor. Ja no són necessaris els sacrificis rituals a Déu, el Fill de Déu ha posat fi a una religió que no salva. Jesús és líder íntim en l’amor que ens mostra l’acollida i la compassió necessàries per crear una comunitat ancorada en el bé comú. L’evangeli d’avui presenta un diàleg entre Jesús i un mest

Diumenge 30 de durant l'any - 24 d'octubre de 2021

    Jr 31,7-9; Sl 125; He 5,1-6; Mc 10,46-52.   Déu sempre torna com experiència nova de vida.   Pare nostre, que esteu en el cel:   «… Jo els faré venir…, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran» (Jr). Déu, un pare generador de vida, restaurador de la vida. Ja universal. I… aDéu tornem,tornem d’experiències de patiment (Lc 15,11ss)..., tornem a casa ja com a germans, ja reconciliats, cadascú amb la seva dignitat reconeguda de fill.   Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec» (He). Som fills en el Fill;és el sacerd

Diumenge 29 de durant l'any - 17 d'octubre de 2021

  Per Griselda Cos i Boada Monja de Sant Pere de les Puel·les   JESÚS, EL SERVENT DE JAHVÈ   El fragment del càntic IV d’Isaïes,avui ens ha presentat el Servent de Jahvè, la característica més sorprenent del qual fou el seu sofriment. El seu dolor entrava en els plans de Déu! També avui hem escoltat en la carta als Hebreus: “El gran sacerdot que tenim ha estat provat en tot”, i aquest “gran sacerdot” és Jesús.             Els primers cristians llegien aquests textos aplicant-los,plens de reverència, a Jesucrist. Per això avui les paraules de Jaume i Joan demanant a Jesús: “concediu-nos que el dia que sereu glorificat puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra” ens sorprenen,perquè Jesús no havia parlat mai de “ser glorificat”, més aviat al revés. La seva resposta, ben ràpida, fou: “ Podeu beure el calze que jo beuré?” I els digué tot seguit: “Ja sabeu que, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos.Entre vos

Diumenge 26 de durant l'any - 26 de setembre de 2021

  Mc 9, 38-48 Més «paraules dures» del Crist... El contrast de la paraula del Crist amb les paraules del món, ha estat, és i serà sempre una pedra d’entrebanc pel pensament humà. Els pensaments divins no són els pensaments humans! Déu és Amor. Déu no vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i visqui. La voluntat de Déu és que tots se salvin. Però la porta es estreta i el camí difícil. Cal deixar-ho tot per seguir-lo. Per pujar cap als cels, el camí que ha de prendre el cristià seguint el Cristés un camí de descens: Déu va davallar fins la terra, va assumir la nostra naturalesa... va davallar fins als inferns per tornar a aixecar els que hi eren captius. I puja al cel «portant captiva la captivitat»... Algú va fer la següent comparació: Agafem com exemple les paneroles, com un insecte generalment molt desagradable, baix, molest... Imagineu un home que per compassió i   amor a les paneroles, es despulla de tota la seva aparença humana i, sense deixar de ser home, assumeix