Divendres Sant - 7 d'abril de 2023ser

 

Amb aquest cant comença la Setmana Santa a les Esglésies d’Orient:

«Mireu, l’Espòs arriba enmig de la nit, beneït sigui el servent a qui trobi vetllant, i

desgraciat de qui trobi dormit! Ves amb compte, ànima meva, no et deixis vèncer per la

son, que no siguis lliurada a la mort i expulsada del Regne: desperta’t i exclama: Sant,

Sant, Sant ets Tu o Déu, per la intercessió de les Potències Incorporals, tingues pietat de

nosaltres!»

En aquests dies sants, desitjo que els oficis divins i la pregària omplin el màxim possible el

nostre temps! Les lectures bíbliques són prou explícites i mereixen ser llegides i meditades

dins el cor. No volent afegir res que pugui distreure, deixo algunes imatges i alguns textos

de pregària amb els que els Sants Pares dels primers segles les van comentar.

«Tota la creació tremolà d'espant en veure’t, o Crist, penjat a la

Creu; el sol s'enfosquí i els fonaments de la terra foren

commoguts: l'univers s'uní al Creador en el sofriment. Tu, que

has volgut sofrir per nosaltres, Senyor, glòria a Tu.»

«O Crist, en veure’t penjat a la Creu, a Tu, el Diví Creador de

l'univers, la Verge Maria exclamà amargament: o Fill meu, on ha

anat la teva bellesa? Com patiré en veure’t crucificat? Afanya’t a

aixecar-te a fi que pugui contemplar la teva resurrecció entre els

morts el tercer dia.»

«Avui compareix davant Pilat el Sobirà de la creació, el Creador l'univers, com un

anyell que es deixa portar a la Creu, és travessat amb claus, el seu cos és traspassat. Qui

va fer ploure el mannà és abeurat amb fel; el Salvador del món és bufetejat; el Creador

dels homes és insultat pels seus propis servidors. El Senyor ens estima fins al punt de

pregar pels seus botxins: “Pare, perdona’ls aquest pecat, perquè no saben el que et

fan!”»

«Com poden condemnar a mort el Rei de la creació sense avergonyir-se amb el record

dels seus beneficis, que la veu del Mestre els podria recordar: “O poble meu, que t'he

fet? No he omplert Judea de miracles? No he ressuscitat els morts tan sols amb la meva

paraula? No he guarit tota feblesa i tota malaltia? Què em dónes a canvi? Per quina raó

m'oblides? Per les meves guaricions em cobreixes de nafres? A canvi de la Vida em

lliures a la mort? Penges a la Creu el teu benfactor com un criminal, com un fora de la

llei? El teu legislador, com un condemnat?” Senyor longànime, glòria a Tu!»

«Misteri estrany i aterridor, el que veiem acomplir aquest dia: l'Intangible és retingut,

Aquell que deslligà Adam de la maledicció és encadenat, Qui sondeja els ronyons i els

cors és injustament escrutat, Aquell que tanca l'abisme és tancat a la presó; és presentat

davant Pilat Aquell davant el qual tremolen les Potències dels cels; colpegen el rostre de

l'artesà de la creació; el jutge dels vius i dels morts és tancat dins la tomba. Però, amb el

teu amor, acceptes tot això per salvar de la maledicció el gènere humà. Senyor

longànime, glòria a Tu.»

«Quan fores deixat dins un sepulcre nou, Salvador de l'univers, l'infern fou pres

d'espant, els panys foren trencats, les portes arrabassades; llavors s'obriren les tombes i

s'aixecaren els morts; Adam, ple de reconeixença, et cridà amb joia: Glòria a la teva

condescendència, Senyor, Amic del homes, glòria a Tu.»

«Quan al sepulcre vas voler ser tancat corporalment malgrat la natura infinita de la teva

divinitat, o Crist, vas tancar els antres de la mort i

destruir els reialmes infernals; en aquest dia guarneixes

el Sàbat amb la glòria de la teva resplendor i amb la

teva divina benedicció.»

«Quan les Potències dels cels, o Crist, et veieren

calumniat, tractat de seductor per homes sense llei,

tremolaren d'espant davant la teva inefable

longanimitat; però quan fou segellada la pedra de la

tomba, per la mà dels qui travessaren el teu cos, cridaren amb joia: Glòria a la teva

condescendència, Amic dels homes, glòria a Tu!»

«A Tu que et revesteixes de llum com d'un mantell, Josep i Nicodem et davallaren de la

Creu i, en veure’t sense vida, sense vestit ni sepultura, feren brollar del seu cor aquest

lament barrejat amb llàgrimes: “Ai de mi, dolcíssim Jesús, el sol s'ha revestit de

tenebres quan et veié suspès de l'arbre de la Creu i la terra sencera tremolà d'espant, i el

vel del temple s'ha esquinçat; i jo mateix puc veure quina mena de mort has volgut patir

per mi. O Déu, com enterrar-te? I amb quina mortalla et podria cobrir? Amb quines

mans tocar el teu cos immaculat? Amb quin himne podria acompanyar el teu traspàs, o

Senyor compassiu? Celebro i magnifico la teva Passió i canto la teva Sepultura i la teva

Resurrecció, tot dient: Senyor, glòria a Tu!»

«Prop del sepulcre un àngel del Senyor aparegué a les dones

que portaven perfums i els digué: als morts convé la mirra i

els aromes; el cos de Crist és lliure de tota corrupció!»

Bona Pasqua!

P. Josep