Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2021

Diumenge 22 de durant l'any - 29 d'agost de 2021

  Dt 4,1-2.6-8; Salm 14; Jm 1,17-18.21b-22.27;Mc 7,1-8a.14-15.21-23.     El Déu-Amor present en el cor de la vida que ens dóna.   Pare nostre, que esteu en el cel:   I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? (Dt). Déu a prop, tan a prop...!; el sentim present en la seva creació, en la pròpia vida i en la història... Quin és el “sentit” per sentir Déu?; on resideix aquesta percepció...? Enla interioritat del nostre cor inquietque cerca el sentit de la vida, on ens obrim al Misteri de la vida que ens sobrepassa... I l’amor que ens fa vulnerables a l’amor, a l’Amor, també ens obre al transcendent.   Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?   El qui obra honradament i practica la justícia,  d iu la veritat tal com la pensa;   quan parla, no escampa calúmnies.   Mai no fa mal al proïsme,   ni carrega a ningú res infamant...No fia els seus diners a interès,   ni es ven per condemna

Diumenge 21 de durant l'any - 22 d'agost de 2021

  Jo 6, 60-69 i Ef 5, 21-32 Les “paraules dures” del Senyor Una vegada vaig llegir que un artista, un investigador científic o un economista poden mirar amb la mateixa atenció un mateix assumpte, però cadascú tindrà una visió i un judici diferent; el primer segons la seva bellesa, el segon per les relacions causals que hi trobi, el tercer segons els profits que se’n puguin treure... Molts anem a escoltar la paraula del Crist; segur que més d’una vegada ens semblen paraules dures, i segur que les sentim en funció del nostre cor, del tresor que ens hi anem construït i pel que seríem capaços de donar la vida... Les paraules del Senyor són sempre un judici al que ens sotmetem en escoltar-les. Quan, en els dies que visqué a la terra entre nosaltres, a la sinagoga de Cafarnaüm, el Senyor digué als que l’anaven seguint que Ell era el pa que havia davallat del cel, el pa de vida eterna, i va parlar de la necessitat de menjar aquest pa, el seu Cos i la seva Sang, que Ell donaria per la vi

Assumpció de la Benaurada Verge Maria - 15 d'agost de 2021

  Ap 11,19a.12,1.3-6a10ab; Salm 44; 1Co 15,20-27a; Lc 1,39-56.   Déu es va encarnar perquè nosaltres pugem al cel com a fills estimats.   Pare nostre, que esteu en el cel:   ...una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles... La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions... (Ap) . Maria és teofania de Déu en el Fill que genera, on es manifesta el Pare per dir-nos que som fills estimats també nosaltres, amb Jesús.   Sigui santificat el vostre nom.   "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de

Diumenge 19 de durant l'any - 8 d'agost de 2021

    1Re 19,4-8; Salm 33; Ef4,30-5,2; Jo 6,41-51.   Deler de Déu, deler de l’Amor, al cor.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia (Sl). L’experiència de Déu també és un espai humà, una possibilitat humana a l’abast, que ens és d’autenticitat personal.   Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà... Jesús és fill que acull el do de la vida del Pare. Jesús va descobrir, i aprendre, a ser fill i a estimar. També nosaltres som fills i rebem el ser del Pare. ... ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable (Ef). Estimar és morir, donar la vida..., per donar vida.   «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» .Déu ens arriba per la història, encarnat: el contemplem en la vida que ens parla i en Jesús. Ningú no pot venir a mi si no l'

Diumenge 18 de durant l'any - 1 d'agost de 2021

El Pan de vida (Juan 6, 25:59) Hoy nos acompaña un texto bastante extenso y, como siempre, lleno de buenas enseñanzas.  Comienza Jesús acusando a todos aquéllos que, ahora sí, querían seguirle. Y les desvela la auténtica razón que les está moviendo a ello: Porque habían comido hasta hartarse gracias a la multiplicación de panes y peces que maravillosamente el Señor había obrado (Juan 6:26). A menudo pensamos que aquélla “obra milagrosa” Jesús la hizo una sola vez, pero basta comparar las escrituras para darnos cuenta que en las Sagradas Escrituras quedaron plasmadas en dos ocasiones (Mateo 14:15 a 21 comparar con Mateo 15:32 a 38). Si podían comer gratuitamente valía la pena seguir a aquél Profeta. Es evidente que lo único que les preocupaba era el sustento material. Dios había hecho “algo” parecido en la época de la travesía del pueblo por el Desierto, cuando salieron de Egipto, y de eso hacía ya 1400 años aproximadamente. Allí les dio el MANÁ (¿Qué es esto?, quería decir...). Ahora l