Assumpció de la Benaurada Verge Maria - 15 d'agost de 2021

 

Ap 11,19a.12,1.3-6a10ab; Salm 44; 1Co 15,20-27a; Lc 1,39-56.

 

Déu es va encarnar perquè nosaltres pugem al cel com a fills estimats.

 Pare nostre, que esteu en el cel:

 ...una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles... La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions... (Ap). Maria és teofania de Déu en el Fill que genera, on es manifesta el Pare per dir-nos que som fills estimats també nosaltres, amb Jesús.

 Sigui santificat el vostre nom.

 "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre» (Lc). És el càntic de lloança de Maria. La pregària sempre és lloança joiosa per l’amor primer de qui ens ha estimat primer. El nom de Déu ara és Amor; aquest amor de Déu per nosaltres és do i gràcia, gratuït, sencer i per sempre, pels pobres i humils i, així, compleix les promeses de llibertat, i respon a les esperances més fondes de vida del cor humà. És un Déu que té memòria.

 Vingui a nosaltres el vostre Regne.

 «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa» (Ap). És el Regne del Pare, d’amor, ja present amb Jesús, que actua en el nostre món. L’anunci de Jesús ens ha obert els ulls per saber-lo identificar, per saber-lo viure. És una victòria sobre la mort, sobre totes les morts, de l’amor que ho ressuscita tot. És la Pasqua de Jesús, i del món, ja el pas de la mort a la vida.

 Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està corprès de la teva bellesa (Sl). El Déu Amor és donació, abocat en els seus fills; ara és un Déu enamorat.

 Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort... per un home vindrà la resurrecció dels morts..., tots viuran gràcies al Crist..., els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort (1Co). La resurrecció també és per a nosaltres; la resurrecció de Jesús és meta, terme, plenitud de Déu en nosaltres, de nosaltres en Déu; i, així, les esperances humanes de vida, de llibertat, de pau, de veritat, d’amor... troben el seu acompliment.

 Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

 «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat dentusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor tha fet saber, es complirà» (Lc). Déu ara ens visita des de les entranyes de Maria, i ens omple de joia el cor. Maria és garantia, segell, d’una encarnació real, compromesa, alliberadora en la història, amb totes les inquietuds humanes.

 Anem pujant al cel, és l’Amor que ens atreu, l’Amor-Jesús; nosaltres ens deixem estimar.

 

 

Mn- Miquel García Bailach

Comentaris