Ap
11,19a.12,1.3-6a10ab;
Salm 44; 1Co 15,20-27a; Lc 1,39-56.
Déu
es va encarnar perquè nosaltres pugem al cel com a fills estimats.
Pare nostre, que esteu en el cel:
...una
dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una
corona de dotze estrelles... La dona posà al món un fill, un noi que ha de
governar totes les nacions... (Ap).
Maria és teofania de Déu en el Fill que genera, on es manifesta
el Pare per dir-nos que som fills estimats també nosaltres, amb Jesús.
Sigui santificat el vostre nom.
"La meva ànima
magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat
la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran
benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor
que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del
seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos
del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen
sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres
pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre»
(Lc). És el càntic de lloança de Maria. La pregària sempre
és lloança joiosa per l’amor primer de qui ens ha estimat primer. El nom de Déu
ara és Amor; aquest amor de Déu per nosaltres és do i gràcia, gratuït, sencer i
per sempre, pels pobres i humils i, així, compleix les promeses de llibertat, i
respon a les esperances més fondes de vida del cor humà. És un Déu que té
memòria.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
«Ara és
l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i
el seu Messies ja governa» (Ap). És
el Regne del Pare, d’amor, ja present amb Jesús, que actua en el nostre món. L’anunci
de Jesús ens ha obert els ulls per saber-lo identificar, per saber-lo viure. És
una victòria sobre la mort, sobre totes les morts, de l’amor que ho ressuscita
tot. És la Pasqua de Jesús, i del món, ja el pas de la mort a la vida.
Escolta,
filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està
corprès de la teva bellesa (Sl). El
Déu Amor és donació, abocat en els seus fills; ara és un Déu enamorat.
Crist
ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort... per
un home vindrà la resurrecció dels morts..., tots viuran gràcies al Crist..., els
qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat
o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els
seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort (1Co). La resurrecció també és per a nosaltres; la resurrecció de
Jesús és meta, terme, plenitud de Déu en nosaltres, de nosaltres en Déu; i,
així, les esperances humanes de vida, de llibertat, de pau, de veritat,
d’amor... troben el seu acompliment.
Faci’s la vostra voluntat, així a la
terra com es fa en el cel.
«Ets
beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui
sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he
sentit la teva salutació, el nen ha saltat dentusiasme dins les meves entranyes. Feliç
tu que has cregut! Allò que el Senyor tha fet saber, es complirà» (Lc).
Déu ara ens visita des de les entranyes de Maria, i ens omple
de joia el cor. Maria és garantia, segell, d’una encarnació real, compromesa,
alliberadora en la història, amb totes les inquietuds humanes.
Anem
pujant al cel, és l’Amor que ens atreu, l’Amor-Jesús; nosaltres ens deixem
estimar.
Mn-
Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada