Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mateu 13, 33 – 37               Benvolguts germans i germanes, Vivim en una societat de la pressa i de la immediatesa, esperar ens genera inquietud i malestar. Els ordinadors i altres dispositius de telefonia cada vegada van més de pressa, no hi ha temps que perdre, s'ha d'aprofitar-ho al màxim. El text de Mateu ens convida a una reflexió serena sobre l'acció del Regne de Déu que contrasta amb les nostres presses i impaciència. El Regne de Déu, no s'imposa per força, per contra, és com una massa de llevat barrejat amb farina que necessita el seu temps per fermentar. De la mateixa manera, es compara al Regne amb una llavor que necessita temps per germinar i créixer. En aquest període d’Advent  que acabem de començar, és una bona oportunitat per deixar les nostres presses, es temps per treure el peu de l'accelerador, temps per a l'oració i la reflexió serena. Necessitem que el Senyor de la Vida ens ajudi...

Is 63,16b-17.19b;64,2b-7; Salm 79; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 . Déu encara està implicat en la seva obra; el seu projecte encara s’està realitzant. Pare nostre, que esteu en el cel: Vós, Senyor, sou el nostre pare...; ...nosaltres som argila i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans (Is). Una bonica imatge de la relació Creador-criatura; Déu plasma el seu enginy, la seva bellesa i el seu amor en cada un dels seus fills i filles; i a les seves mans ens sentim plens de vida; som l’obra que encara s’està fent amb tantes esperances de llibertat, de justícia...; ens queda tant per gestar-nos del tot! Sigui santificat el vostre nom. Senyor, ¿per què deixeu que ens desviem dels vostres camins...? (Is). Encara no s’ha manifestat del tot la glòria de Déu..., en tants fills i filles tocats pel sofriment. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu... (Is). ... veniu a salvar-nos..., gireu des del cel els vostres ulls, ve...

Mateu 25, 31-46                  Estem acabant l’any litúrgic i també la lectura de l’evangeli de Mateu.  Durant tot l'any litúrgic hem seguit l'evangeli de sant Mateu. Avui és l'últim diumenge: i també la seva lectura és com el resum de tota la seva bona notícia, Crist com a jutge universal, i l'amor al germà com a tema de la confrontació de cada home amb ell. Afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó. Hi ha persones que estan experimentant aquest tipus de situacions en l'actualitat. En escoltar aquestes paraules de l'Evangeli, ens hem de preguntar que i com ho fem en el nostre dia a dia: Què fem pel nostre germà?  Com vivim la caritat concreta cada dia?  Aquestes preguntes les hem de portar avui amb nosaltres. Nosaltres sovint fem, ens reunim, moltes vegades ens trobem, per alguna activitat concreta. I ens preguntem com viuen aquestes persones? Hi ...

Diumenge 33 del temps ordinari : Pr 31,10-13,19-20,30-31; Salm 127; 1Te 5,1-6; Mt 25, 14-30. Déu ens ha confiat el que és i té, la seva creació... i ens dóna la vida; i posa la història a les nostres mans. Sigui santificat el vostre nom. Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyat cinc més... (Mt) . La satisfacció de Déu, pare, que dóna la vida des de l’amor i la gratuïtat, és el creixement dels fills i la fraternitat dels germans, i ens fem grans. Vingui a nosaltres el vostre Regne. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més...;  havies de posar al banc els meus diners..., podria recobrar allò que és meu amb els interessos... (Mt) . Els valors del Regne són les petites llavors que cal cultivar, fer créixer, monedes que cal negociar: que es multipliquin els senyals de pau, i amor, i justícia, i veritat, i solidaritat, i perdó... Jesús va ser un bon accionista d’hu...

La imatge del gran temple de Jerusalem amb Jesús, disgustat i enfadat contra aquells homes que hi feien negoci, contrasta i posa de manifest la feblesa humana, capaç de banalitzar “el lloc sagrat” i fer-ne centre dels propis interessos. Quantes vegades veiem persones perdudes en les ànsies del diner pel diner i que instrumentalitzen el negoci com un bé absolut, en la recerca d’una felicitat i una seguretat mai aconseguida? Si el diner crea desigualtats, com podem reivindicar justícia? Si el diner atrapa en una mena d’adicció les ànsies enriquidores, com podem parlar de llibertat? El diner és important i el necessitem, però no ens ha de fer esclaus de nosaltres mateixos, ni ha de ser instrument per perjudicar als altres amb cruels especulacions. El diner ens ha d’ajudar a cercar el propi bé, més enllà de perjudicar als altres. I els cristians què fem, com ens administrem i compartim els nostres bens amb els que s’ho passen malament, com ajudem a les nostres comunitats, al no...

Jb 19, 1.23-27a                       Salm22 Rm 14, 7-9.10c-12                 Jo. 14, 1-6. Començo, en primer lloc, per expressar la meva humil opinió que   aquesta commemoració no escau a un diumenge,  però l’Església m’ho mana i obeiré i, a més, celebraré l’Eucaristia amb pietat, en el millor sentit de la paraula. En segon lloc tinc consciència que les comunitats protestants no preguen pels difunts, entre altres coses perquè no accepten la canonicitat del llibres dels Macabeus: “ En efecte, si no hagués esperat que els caiguts en la batalla un dia ressuscitarien, hauria estat superflu i ridícul de pregar pels difunts ” (2Ma 12,44). A més, un cop morts, “alea iacta est”. No hi estic massa d’acord amb tot això, però ara no toca entrar en el concepte d’eternitat ni en el se...