Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món - 23 de novembre

Mateu 25, 31-46                 

Estem acabant l’any litúrgic i també la lectura de l’evangeli de Mateu.  Durant tot l'any litúrgic hem seguit l'evangeli de sant Mateu. Avui és l'últim diumenge: i també la seva lectura és com el resum de tota la seva bona notícia, Crist com a jutge universal, i l'amor al germà com a tema de la confrontació de cada home amb ell.

Afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó.

Hi ha persones que estan experimentant aquest tipus de situacions en l'actualitat. En escoltar aquestes paraules de l'Evangeli, ens hem de preguntar que i com ho fem en el nostre dia a dia: Què fem pel nostre germà?  Com vivim la caritat concreta cada dia?  Aquestes preguntes les hem de portar avui amb nosaltres.

Nosaltres sovint fem, ens reunim, moltes vegades ens trobem, per alguna activitat concreta. I ens preguntem com viuen aquestes persones? Hi ha un termes "materials" com la falta de diners per pagar el menjador  escolar ... també hi ha uns nivells simbòlics com la set d'amistat o un nivell espiritual com estar tancat en una vida desordenada i lluny de Déu. 

Quina és la reacció de qualsevol persona que es troba amb un captaire?.  Pensem amb el samarità, el sacerdot i el levita, el que segueix el seu camí, tornant el cap ... L'altre, l’home necessitat, arriba sense avisar, quan menys ho esperem, quan no tens res més a fer.  Per a mi, per la meva família, per la meva xarxa d'amics, per la meva comunitat, pel meu país,  en què deixen de donar de menjar i beure, vestir-se, ... visitar,  en les coses grans o petites.

" Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu”

Misteri de la identificació del Senyor als que són pobres i no poden escapar-se  sols.  Quina és la paraula de Déu? Penseu en la meravella dels uns als altres: " quan vinguérem a veure't? quan et vam veure afamat o assedegat, foraster...?

Hem de viure cada dia el dia a dia, per viure aquesta caritat pràctica;  Jesús ens espera en aquest assoliment comú de la caritat.  Aquest és un requisit fonamental de la nostra existència cristiana.

Amb això tindríem tots els bons pensaments sobre la vida del cristià, bé podríem tenir una gran comprensió de la fe, Jesús ens espera en aquest servei dels petits, els pobres, aquest servei humil i concret.

En aquesta paràbola Jesús viu tot el seu missatge, ell és el que te el programa mes gran i bonic i ens el ve a portar a tot el món. Contemplant a Jesús descobrim aquesta caritat practica.   

Si anem un pas mes enllà tot reflexionant el text trobem que en l'Antic Testament, Déu els convida a conèixer el servei, Déu busca una caritat concreta per part d'Israel i cadascun dels seus membres.

Però alguna cosa nova ens porta Jesús no és Déu el que ens diu  d’aconseguir un servei particular.  Però al realitzar el servei dels pobres, és el mateix Déu que descobrim, és Déu mateix que admirem en el petit i pobre, en els exclosos, en l'estranger, en el malalt i en el que està a la presó!

Això és com una revolució en la nostra forma de viure la caritat: No és tant una necessitat moral, no com una conseqüència de la nostra vida cristiana, és el cor de la nostra vida cristiana;  abans de qualsevol qüestió jurídica, em trobo amb Déu en el rostre dels petits, dels pobres, estic molt a prop seu.

Revolució d'amor, on Déu no és com el que em convida a servir, però ell m'està esperant el gest senzill i quotidià.  El servei als pobres, als petits és el regal que Déu em dóna a la seva trobada, en què em dóna la seva gràcia.

Que l'Esperit Sant ens permeti avui créixer en el desig de trobar-nos amb Jesús, en els petits i en els pobres;  Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.

                              Mn. Miguel-Ángel Jiménez, diaca