Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2012

Diumenge de Pentecosta - 27 de maig

I TOTS QUEDAREN PLENS DE L’ESPERIT SANT Les lectures que ens proposa aquest diumenge, ens volen ajudar a descobrir aquell dia en que també nosaltres pel baptisme vam rebre la força de l’Esperit de Déu. Jesús a l’evangeli ens defineix l’Esperit Sant com a defensor: “Quan vindrà el defensor que jo us enviaré”. Jesús ens el defineix també com a guia: “Us guiarà cap al coneixement de la veritat” I com a força en la nostra vida de cada dia. Si a un infant li preguntes quina missió té el defensa en un partit de futbol, et dirà: Protegir el porter perquè no marquin un gol. Per nosaltres, parlar de l’Esperit Sant com a defensor ens ve a dir que Déu ens envia el seu Esperit per ajudar-nos a discernir, a protegir-nos d’aquells mals, d’aquells pecats, d’aquelles faltes que la nostra feblesa ens porta a no estimar. Per això necessitem un guia que ens marqui el camí, que ens marqui com hem d’estimar. I per això la segona missió de l’Esperit és portar-nos vers Déu, vers la veritat. I què és
dilluns 28 de Maig Portes obertes: 18.30 hores. Celebració a les 19.00 hores.   PENTECOSTA UNIDA Lloc: Església de Sant Pere Gavà                         Hi participen: Comunitat La Vinya, Castelldefels-Gavà Centre Cristià Betània – Castelldefels Parròquia de Sant Pere - Gavà Amb el suport de la Delegació d’Ecumenisme del Bisbat de Sant Feliu
Divendres 25 de maig a les 21.00 h. Rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gavà Conferència   Actes 2: Rerefons de l’Antic Testament A càrrec de Mn. Lluís-Anton Armengol Delegat d’Ecumenisme del Bisbat de Sant Feliu 

L'Ascensió del Senyor - 20 de maig

Ev. de San Marcos 16: 15-20 Más tarde, Jesús se apareció a los once discípulos, mientras ellos estaban sentados a la mesa. Los reprendió por su falta de fe y su terquedad, ya que no creyeron a los que lo habían visto resucitado. Y les dijo: «Vayan por todo el mundo y anuncien a todos la buena noticia. El que crea y sea bautizado, obtendrá la salvación; pero el que no crea, será condenado. Y estas señales acompañarán a los que creen: en mi nombre expulsarán demonios; hablarán nuevas lenguas; tomarán en las manos serpientes; y si beben algo venenoso, no les hará daño; además pondrán las manos sobre los enfermos, y éstos sanarán.» Después de hablarles, el Señor Jesús fue levantado al cielo y se sentó a la derecha de Dios. Ellos salieron a anunciar el mensaje por todas partes; y el Señor los ayudaba, y confirmaba el mensaje acompañándolo con señales milagrosas. Que vivimos una de la situación económica, social y moral muy difícil, no hace falta decirlo. Nos lo repiten los

Diumenge 6 de Pasqua - 13 de maig

El missatge d’aquest diumenge expressa el nucli de la nostra fe. És el testament que Jesús ens va deixar. És l’expressió més plena del que venia a dir-nos, “DÉU ÉS AMOR”, no pas saviesa o poder. I si l’amor és la revelació més plena de Déu, no ho és només perquè coneguem com és Ell sinó perquè també nosaltres en fem el mòbil del nostre obrar i viure, imitar i practicar. Diu la carta de sant Joan: “Tothom qui estima és fill de Déu”. Estimar és, doncs, viure amb coherència allò pel que hem estat creats. Si som fills de Déu hem de ser com és el nostre Pare: AMOR. El nostre viure no ha de ser sinó l’expressió dinàmica del que som. Jesús no tenia pas gaire cosa més a dir-nos que si Déu ens estima i ell ens estima tal com també ell és estimat pel Pare, nosaltres hem de viure estimant com la nostra expressió més plena d’allò que som: fills del Déu que és amor. I Jesús no pogué evitar de fer d’aquesta voluntat el manament i el cor de la missió que ens confiava: AIXÒ US MANO: QUE US

Diumenge 5 de Pasqua - 6 de maig

(Jo 15, 1-8¸ 1Jo 3, 18 – 24) Tota la vida del cristià és la proesa permanent d’esdevenir trinitari, d’esdevenir déu per gràcia. La unió de l’home amb Déu és la unió en Crist de Déu i home. Vet aquí perquè amb les nostres facultats som incapaços d’entendre-la. El Crist ho explica als seus deixebles amb la paràbola del cep i les sarments, i l’exemple no deixa espai al dubte: “sense mi no podeu fer res”, i “qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit”. Ell ens dóna la paraula i viu en nosaltres; nosaltres acollim la seva Paraula i vivim en Ell. Escoltem la seva voluntat i Ell escolta la nostra pregària. Tal és la reciprocitat de la unió que se’ns escapa: qui sap distingir la vida del cep de la vida de la sarment viva? Tanmateix, sí sabem que la sarment no és res sense el cep. El fruit d’aquesta proesa és la Vida, l’Esperit, l’Amor. En què coneixerem si guardem la seva paraula? Quines són les obres de l’Esperit en nosaltres? La fe i la pregària són el resum de la praxis