Diumenge 6 de Pasqua - 13 de maig

El missatge d’aquest diumenge expressa el nucli de la nostra fe. És el testament que Jesús ens va deixar. És l’expressió més plena del que venia a dir-nos, “DÉU ÉS AMOR”, no pas saviesa o poder.

I si l’amor és la revelació més plena de Déu, no ho és només perquè coneguem com és Ell sinó perquè també nosaltres en fem el mòbil del nostre obrar i viure, imitar i practicar. Diu la carta de sant Joan: “Tothom qui estima és fill de Déu”. Estimar és, doncs, viure amb coherència allò pel que hem estat creats. Si som fills de Déu hem de ser com és el nostre Pare: AMOR. El nostre viure no ha de ser sinó l’expressió dinàmica del que som.

Jesús no tenia pas gaire cosa més a dir-nos que si Déu ens estima i ell ens estima tal com també ell és estimat pel Pare, nosaltres hem de viure estimant com la nostra expressió més plena d’allò que som: fills del Déu que és amor. I Jesús no pogué evitar de fer d’aquesta voluntat el manament i el cor de la missió que ens confiava: AIXÒ US MANO: QUE US ESTIMEU ELS UNS ALS ALTRES.

I l’amor demana intimitat, ser amics!



Griselda Cos, monja benedictina

Comentaris

  1. L'amor com a camí de la fe. La fe, per la Biblia, és font de vida religiosa; per la qual cosa, el cristià hauria de respondre amb fe a la crida del Senyor. ¿Com i per què? Podriem imitar a Abraham (pare de les tres grans tradicions monoteistes), per exemple; i es que, els deixebles del Crist són els que creuen amb Ell (Flp 3,9). Aleshores, la fe tindria una bessant de confiança cega i plena alhora; i, per una altre banda, una inteligent predisposició cap als signes o símbols, dels que podem servir-nos per apropar-nos a una realitat que no pot ser comprobada pels sentits (¿i quin millor signe que la Santa Escriptura -Ga 7-10-). ¿I per què Abraham? Doncs, perquè va servir a altres deus abans de creure amb Yahveh, ¿oi?. I, ¿per què? Doncs perquè, del contrari, esdevindrien increients, no assolint la mínima condició per arribar a la Terra promessa. Després de Abraham, vingueren Oseas, Jeremies i Ezequiel, revelant-nos a Déu com a "espos d'Israel"; però resultarà que Israel no sempre serà fidel amb aquesta relació, ja que l'amor que Déu ens demana ha de ser radical (Dt, 30,6).

    Gràcies per la vostra atenció, una salutació. JE.-

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la teva aportació!

    Xavier Artigas

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada