Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2013

Diumenge 4 d'Advent - 22 de desembre

Mt 1,18-24 Abans que neixi Jesús en Belén, Mateu declara que portarà el nom de «Emmanuel», que significa «Déu amb nosaltres». La seva indicació no deixa de ser sorprenent, perquè no és el nom amb que Jesús va ser conegut, i l'evangelista ho sap molt bé. En realitat, Mateu està oferint als seus lectors la clau per apropar-nos al relat evangèlic. Perquè en Jesús «Emmanuel», veiem en els seus gestos, en el seu missatge i en la seva vida el misteri de Déu. Aquesta fe anima i sosté a els qui seguim a Jesús. Aquest és el gran regal del Nadal: Déu amb nosaltres. Déu no pertany a una religió o una altra. No és propietat dels cristians. Tampoc dels bons. És de tots els seus fills i filles. Està amb els qui ho invoquen i amb els qui ho ignoren, perquè Ell habita en tot cor humà, acompanyant a cadascun en les seves penes i les seves penes. Vivim temps de crisi econòmica, social, política, familiar, personal. Vivim temps on sembla que tot trontolla. Sembla com si visquéssim un tem

Diumenge 3 d'Advent - 15 de desembre

El futur gloriós de Sió   Isaïes 35, 1 – 6 i 10. Després d’exposar la fi de les nacions que voltaven la terra d’Israel (cap. 34), el profeta exposa quin serà el futur del seu poble. Certament, no són gens falagueres les amenaces en to profètic que llança Isaïes contra les nacions que circumdaven el poble de Déu; tot i que, quantes vegades, aquestes mateixes amenaces i malediccions de part del Senyor anaven adreçades al poble desagraït, al seu poble mateix! Vet aquí un exemple d’aquesta ira de Déu sobre aquelles nacions paganes: “ Acosteu-vos, nacions, i escolteu; pobles, estigueu atents! Perquè Jahve està aïrat contra totes les nacions i enutjat contra tot el seu exèrcit. Les destruirà i les lliurarà a l’escorxador. ” (34, 2-3) En contrast amb això, Déu sempre ha declarat que estima el seu poble, aquell que li és fidel –que no vol dir que això hagi de significar que té assegurada la salvació perquè és complidor de la Llei, sinó perquè la fe que salva, la de debò, és la

La Concepció Immaculada de Sta Maria Verge - 8 de desembre

  Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153). Festa Immaculada Concepció (8-12-2013): Gn 3,9-15.20; Salm 97; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38. Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Pare nostre, que esteu en el cel: Després que l’home hagué menjat el fruit de l ’ arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t ’ havia prohibit de menjar?» (Gn). El drama humà i el de Déu; la grandesa i la pobresa de la llibertat. Els fills de Déu despullats dels seus drets, de la seva dignitat..., per l’egoisme, la indiferència...; la paternitat de Déu desfigurada per la fraternitat ignorada. Beneï

Diumenge 1 d'Advent - 1 de desembre

Mt 24,37-44 Per nosaltres, els cristians catòlics, aquest diumenge iniciem el temps d’Advent, i amb aquest inici l’evangeli dels diumenges canviarà de narrador. Durant aquest any, l’evangelista Sant Mateu ens anirà mostrant aquest projecte de salvació, d’amor que Déu ens dóna. La lectura d’aquest diumenge assenyala amb tota la força aquestes dues paraules: «Vetlleu, estigueu a punt». Una de les grans malalties que té la nostra societat i també l’Església, és caure en la rutina. Què farem aquest any per celebrar el Nadal? El mateix de l’any passat? Les mateixes festes, les mateixes ornamentacions de l’església... Fàcilment això ens pot anar enfonsant en l’avorriment i fins i tot el passotisme. A l’evangeli d’avui Jesús ens fa un gran toc d’atenció. Fa servir una història de la Bíblia. Noé i el diluvi: «Tothom continuava menjant, bebent, casant-se». Enmig d’aquesta gran catequesi, avui, en aquest primer diumenge d’Advent, Jesús ens crida a trencar la rutina, a viure amb

Diumenge 33 de durant l'any - 17 de novembre

Recordàvem en un grup d’estudi bíblic, la quantitat de personatges que ens anunciaven grans desastres i, inclús, la fi del món amb l’arribada del segle XXI. Uns es sentien empesos com a profetes, altres ho feien seguint calendaris d’antigues civilitzacions, altres seguint plantejaments de les sectes on pertanyien i tots ho justificaven en el rerefons de l’estil de vida de la societat on ja s’hi traspuava una pèrdua significativa de valors. Aquells personatges ens presentaven una situació més que endimoniada, que només podia resoldre’s trencant-se, mitjançant grans calamitats. I imputaven a Déu la realització de grans desastres. Aquest era els seu discurs que, analitzat des de la psicologia, estava farcit de càrrega emocional, però buit d’autèntic contingut. Al capdavall, els grans endevins, la van errar de ple. I la vida va seguir i segueix. La litúrgia, en acostar-se la solemnitat de Crist Rei, que celebrarem el proper diumenge, ens porta una sèrie de fragments de l’Evange