Diumenge 33 de durant l'any - 17 de novembre

Recordàvem en un grup d’estudi bíblic, la quantitat de personatges que ens anunciaven grans desastres i, inclús, la fi del món amb l’arribada del segle XXI. Uns es sentien empesos com a profetes, altres ho feien seguint calendaris d’antigues civilitzacions, altres seguint plantejaments de les sectes on pertanyien i tots ho justificaven en el rerefons de l’estil de vida de la societat on ja s’hi traspuava una pèrdua significativa de valors. Aquells personatges ens presentaven una situació més que endimoniada, que només podia resoldre’s trencant-se, mitjançant grans calamitats. I imputaven a Déu la realització de grans desastres. Aquest era els seu discurs que, analitzat des de la psicologia, estava farcit de càrrega emocional, però buit d’autèntic contingut.

Al capdavall, els grans endevins, la van errar de ple. I la vida va seguir i segueix.

La litúrgia, en acostar-se la solemnitat de Crist Rei, que celebrarem el proper diumenge, ens porta una sèrie de fragments de l’Evangeli amb contingut escatològic, per tal d’ajudar-nos a plantejar la nostra actitud davant de la fi dels temps.

Tots aquests escrits ens manifesten situacions desastroses que ens emplenen de por, tot reflectint la desolació de la persona que s’uneix al mal i, d’altra part, també manifesten la glòria i la felicitat inabastable de Déu, als qui s’uneixen i s’esforcen posant la seva vida en sintonia amb l’Amor de Déu.

Davant de tot això, i després d’una lectura acurada del text cal fer nostre amb fe i amb esperança, que Jesús allò que ens anuncia és el missatge de la nostra salvació.

Va dir Jesús que quan hagi de succeir el temps fonamental de la nostra salvació, que és quan ell desitja cridar-nos d’aquest món, a viure amb Ell eternament, hi haurà fenòmens molt estranys, fins hi tot guerres i violència, epidèmies i fam, que haurem de superar i fins hi tot quedarà posada a prova la nostra fe

Però allò important que ens hem de fixar, no és centrar-nos en el missatge apocalíptic, tampoc l’hem l’arribada de la fi del temps com un moment de grans desastres i la fi de tot.

La providència de Déu fa que sempre puguem avançar, inclús en les pitjors condicions. Hem de fer nostres les paraules de Jesús que ens promet disposar una gran eloqüència, davant dels adversitats, que hem de conservar dins nostre com un gran tresosr:  “... us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.

I és que en tos els temps de la humanitat, el nostre Déu, ens ha anat acompanyant amb la força inabastable del seu Amor, que és el la indescriptible força de l’Esperit Sant. El nostre Déu, com ens diu Sant Joan : És Amor. Aquest Déu d’Amor, no vol que és perdi ni un de sol dels nostres cabells. El nostre Déu és Déu de vida i vida a desdir: “guanyareu per sempre la vostra vida”. Com veieu el missatge no és una exhortació posada en la fi del món o la fi de la nostra vida, sinó per a mantenir-nos ferms en la fe, l’esperança i l’amor, cada dia.

                                                Mn. Josep M. Gómez, diaca