Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

Diumenge 30 de durant l'any - 26 d'octubre

Mt. 22, 34-40 “Un mestre de la Llei per provar Jesús li va fer aquesta pregunta: “Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li contestà: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor…El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix”. Amb aquesta resposta Jesús va condensar tot el seu pla de vida. Si l’Ésser diví és ser amor = “Déu és amor”, nosaltres, els seus fills, que hem estat creats a la seva imatge, hem de ser també éssers que estimen. No oblidem que l’amor de Déu va necessitar encarnar-se i va enviar el seu Fill al món perquè ens revelés plenament com ens estima. Així doncs, nosaltres hem d’estimar i complir els dos manaments més grans com la manera més explícita d’encarnar també el nostre amor. Tots sabem que quan estimem de debò necessitem expressar-ho, “encarnar-ho” o dir-ho ben explícitament, tant amb fets com amb paraules, tal com Déu ho ha fet i ho fa. I no oblidem que serà només del nostre amor viscut i encarnat de l’únic d

Diumenge 29 de durant l'any - 19 d'octubre

En  aquest fragment provocador i interpelador de l'Evangeli, us proposo que ens aturem en els fariseus. Malgrat ser els que provoquen Jes ú s, fan una afirmaci ó que a nosaltres, cristians del segle XXI ens ha d'interpelar: " Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el cam í de D é u sense fer distincions de persones " (v. 16) Aquells que estan m é s molestos amb el mestratge de Jes ú s, el reconeixen com a Mestre ip reconeixen l'autenicitat del seu magisteri. Potser ho fan amb la boca petita, potser com adulaci ó per llen ç ar la pregunta molesta, per ò a nosaltres, ara i avui, é s una afirmaci ó que ens ha de fer mirar la nostra vida, el nostre interior, i preguntar-nos si realment reconeixem en Jes ú s de Natzaret al Mestre; si realment ens reconeixem com a deixebles de Crist; si portem a totes les esferes de la vida la nostra Fe, deixant-la que il.lumini tots els à mbits de la vida, fins i tot els m é s insignificants. Nom é s aix í

Diumenge 27 de durant l'any - 5 d'octubre

Mt. 21, 33-43  Perquè la comprensió d'un fragment bíblic esdevingui veritablement  “Paraula de Déu” per a cadascú  perquè sentim , més enllà  - més en la profunditat del jo – dels sentiments i emocions, cal que ens hi tobem identificats vivencialment en l'escena: “ como si presente me hallare “ . Què tenim o en què ens assemblem als grans sacerdots i ancians que en el Temple ( Mt. 21, 23 ) exigeixen a Jesús que justifiqui les seves paraules i fets ?  ( expulsió dels mercaders Mt. 21, 12, curacions en el mateix recinte sagrat... ). En què ens posa en qüestió a cadascú de nosaltres el Senyor?             Per exemple, com deixem que es Regne de Déu creixi en nosaltres i en les nostres immediateses ?  Potser sovint entenem el Regne com una “realitat “ tan etèria, indefinida i impalpable o ideològica que no incideix pràcticament en res en la vida de cada dia. I el Regne és fontalment Jesucrist Ressuscitat,  perquè en Ell el senyoreix del Pare és total i omnipresen t i aix

Diumenge 26 de durant l'any - 28 de setembre

 Ez 18,25-28, Salm 24, Fl 2,1-11, Mt 21,28-32. La vida..., tot respon a una Voluntat..., d’amor, d’Amor... Pare nostre, que esteu en el cel: Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre..., vós que estimeu tant. El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí (Sl). Com és Déu; és la seva metafísica, ... una ontologia d’amor. ... Jesucrist: [ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom... (Fl). Déu trinitat, família, que surt fora com fa sempre l’amor, fins a l’extrem, fins a les últimes conseqüències; a